Les modes van i venen, un fet que és palpable en molts aspectes de la nostra vida, donat que les modes tenen els seus temps de vida.
I, si uns diuen que és per la crisi, d'altres ho atribueixen a d'altres factors. Però el cert és que la barba ha tornat, no sé si per quedar-se o no. I, amb ella, evidentment, els barbers, un ofici que, en els darrers temps sembhava haver caigut en la més absoluta obsolecència.
El cert és que, en poc temps, han començat a aparèixer establiments especialitzats en cuidar de la barba; "barberies", tal i com es coneixien antigament les perruqueries masculines.
A casa nostra, i em refereixo a tot el Món Lliure, el fet de portar barba és quelcom de lliure elecció. Però, dissortadament, ens arriben tot sovint notícies de llocs on ja sigui per un o altre motiu, portar barba és més que una obligació de tal manera que els barbers, en aquells paisos, només poden arreglat, però mai afeitar una barba.
Esperem i desitgem pel bé de tots que portar barba segueixi essent una opció més en la vida, i no una imposició de cap mena..
dimecres, 28 de gener del 2015
dimecres, 21 de gener del 2015
"PODEM" QUEDAR BÉN RETRATATS
El dimecres, 21 de Gener, llegia a Periodista Digital una d'aquelles notícies que a un li posen els pèls de punta.
Resulta que, si "Podemos" guanya les Eleccions Municipals a Sevilla,, pretenen eliminar, ni més ni menys que la Setmana Santa, una tradició que a la ciutat del Guadalquivir, es remunta a més de 500 anys d'antiguitat. Concretament era l'alcaldable per aquella formació a Sevilla, la que, segons sembla, va deixar anar semblant basjanada.
El cert és que un videoblocaire ja els ha cantat les quaranta; tan a Pablo Iglesias, com a Begoña Gutiérrez, alcaldable per Sevilla del nou grup. I ho ha fet tot esgrimint totes les raons de pes que es poden esgrimir en aquests casos; des del fet que la festa genera molts llocs de treball i, naturalment, aporta riquesa, fins ressaltar de la labor altruïsta que les Confraries desenvolupen a la ciutat.
Sota l'eriqueta del "canvi"; "Podemos" es presenta com una mena de formació "·destralera" que, d'alguna manera, vol tirar per terra moltes de les fites que ha aconseguit Espanya fins avui.
I, parlant de festes. No sé si també voldrien veure una València sense Falles, una Menorca sense la Festa de Sant Joan, una Berga sense Patúm, una Vila-Joiosa sense la Festa de Moros i Cristians, una Càdiz o unes Canàries sense el Carnaval o unes ciutats portuàries de tota la costa espanyola sense la tradicioonalñ Priocessó del Carme, una festa tan religiosa com marinera, que només han conseguit aturar les condicions meteorològiques adverses, doncs ni la Guerra Civil va aconseguir-ho, per posar algúns exemples. Però em sembla que nop ho han valorat.
Si no els agraden aquestes festes i tradicions, el cert és que als qui viuen en aquests indrets, si. I no només per que són moltr seves, si no per que són un Patrimoni Cultural que, a més, dóna feina i vida. Val més que les respectin, si no volen que els passi el que va passar-li a un capellà d'un poblet d'aragó,qui es va proposar eliminar una festa que es celebra allà...I va haver de sortir-ne per cames.
Resulta que, si "Podemos" guanya les Eleccions Municipals a Sevilla,, pretenen eliminar, ni més ni menys que la Setmana Santa, una tradició que a la ciutat del Guadalquivir, es remunta a més de 500 anys d'antiguitat. Concretament era l'alcaldable per aquella formació a Sevilla, la que, segons sembla, va deixar anar semblant basjanada.
El cert és que un videoblocaire ja els ha cantat les quaranta; tan a Pablo Iglesias, com a Begoña Gutiérrez, alcaldable per Sevilla del nou grup. I ho ha fet tot esgrimint totes les raons de pes que es poden esgrimir en aquests casos; des del fet que la festa genera molts llocs de treball i, naturalment, aporta riquesa, fins ressaltar de la labor altruïsta que les Confraries desenvolupen a la ciutat.
Sota l'eriqueta del "canvi"; "Podemos" es presenta com una mena de formació "·destralera" que, d'alguna manera, vol tirar per terra moltes de les fites que ha aconseguit Espanya fins avui.
I, parlant de festes. No sé si també voldrien veure una València sense Falles, una Menorca sense la Festa de Sant Joan, una Berga sense Patúm, una Vila-Joiosa sense la Festa de Moros i Cristians, una Càdiz o unes Canàries sense el Carnaval o unes ciutats portuàries de tota la costa espanyola sense la tradicioonalñ Priocessó del Carme, una festa tan religiosa com marinera, que només han conseguit aturar les condicions meteorològiques adverses, doncs ni la Guerra Civil va aconseguir-ho, per posar algúns exemples. Però em sembla que nop ho han valorat.
Si no els agraden aquestes festes i tradicions, el cert és que als qui viuen en aquests indrets, si. I no només per que són moltr seves, si no per que són un Patrimoni Cultural que, a més, dóna feina i vida. Val més que les respectin, si no volen que els passi el que va passar-li a un capellà d'un poblet d'aragó,qui es va proposar eliminar una festa que es celebra allà...I va haver de sortir-ne per cames.
dijous, 15 de gener del 2015
PROHIBIR FINS I TOT, ELS PIROPOS
El seu nom té les arrels en la paraula grega clàssica; "Pyrós", que significa foc, encara que en el grec modern l'anomenin "Futià".
M'estic referint als molt populars piropos, una sèrie de frases que, més pulides i boniques en ocasions, o més senzilles en altres, es diuen a una altra persona, preferentment, a una dona.
El divendres, dia 9 de Gener, Europa Press ens regalava una d'aquelles "perles" que, de tant en tant, alguna persona il·luminada (o no) llança als quatre vents.
Concretament la protagonista del fet no era altra que la Presidenta de l'Observatori contra la violència de gènere, un organisme depenent del Consell General del Poder Judicial qui, en declaracions a RNE, consultades per EP, afirmava que "El piropo, encara que sigui bonic, envaeix la intimitat de la dona. I, per tant, ha d'erradicar-se".
Certament que, de piropos, n'hi ha de tota mena, classe i condició. Uns són més bén elaborats i, per tant, no és que es fiquin amb la intimitat de la dona si no que, fins i tot, exalten valors dela mateixa. Però també n'hi ha d'altres. I suposo que l'esmentada jurista es regferia a quests segóns que, més que piropos, algúns travessen la linia vermella que separa elegància de grolleria.
Difícil sera erradicar quielcom que és, en certa manera, tota una tradició, llevat que l'alta sensibilitat que demostra aq1uesta dona la mogui, per exemple, a instar l'elaboració d'una absurda llei que els prohibeixi. Tot i així, però, el més probable és que quelcom que és immensament popular persisteixi en el temps, i superi qualsevol temptativa d'erradicació.
M'estic referint als molt populars piropos, una sèrie de frases que, més pulides i boniques en ocasions, o més senzilles en altres, es diuen a una altra persona, preferentment, a una dona.
El divendres, dia 9 de Gener, Europa Press ens regalava una d'aquelles "perles" que, de tant en tant, alguna persona il·luminada (o no) llança als quatre vents.
Concretament la protagonista del fet no era altra que la Presidenta de l'Observatori contra la violència de gènere, un organisme depenent del Consell General del Poder Judicial qui, en declaracions a RNE, consultades per EP, afirmava que "El piropo, encara que sigui bonic, envaeix la intimitat de la dona. I, per tant, ha d'erradicar-se".
Certament que, de piropos, n'hi ha de tota mena, classe i condició. Uns són més bén elaborats i, per tant, no és que es fiquin amb la intimitat de la dona si no que, fins i tot, exalten valors dela mateixa. Però també n'hi ha d'altres. I suposo que l'esmentada jurista es regferia a quests segóns que, més que piropos, algúns travessen la linia vermella que separa elegància de grolleria.
Difícil sera erradicar quielcom que és, en certa manera, tota una tradició, llevat que l'alta sensibilitat que demostra aq1uesta dona la mogui, per exemple, a instar l'elaboració d'una absurda llei que els prohibeixi. Tot i així, però, el més probable és que quelcom que és immensament popular persisteixi en el temps, i superi qualsevol temptativa d'erradicació.
dimecres, 7 de gener del 2015
PROHIBICIONS PER INTERESSOS CREATS
Al llarg de la Història han estat, en algunes ocasions, prohibits llibres, revistes, discos i pel·lícules en diversos paisos, i per diferents raons.
Durant el franquisme, tan el que es produïa a Espanya, com el que arribava a territori espanyol des de fora, passava per una fèrria censura abans que fos publicat. Una publicació que, en ocasions, implicava retallades dràstiques en els continguts, com els canvis de diàlegs a les pel·lícules, la retallada de passatges de llibres o d'estrofes de cançons. En d'altres ocasions, però, senzillament se'n prohibia la publicació de la totalitat, una prohibició que, quan hem pogut veure els continguts, si és que s'han publicat posteriorment, ens hem adonat que era totalment infundada.
Però més recentment hem assistit a prohibicions que, en algúns paisos, han estat imposades a produccions de gtran èxit. Tal és el cas d'"Avatar" a la Xina una cinta que, degut a com està plantejat el final de la mateixa, els molt sensibles governants del pais, possiblement van considerar-la "subversiva".
Els dos darrers casos també han estat objecte, un d'ells; "The interview", d'atacs informàtics a interessos nord-americans i amenaces terroristes, doncs des de Korea del Nord la consideren "acte de guerra". I, quan aquest cas encara cueja, apareix "Exodus", una cinta que narra uns fets que estàn trets del llibre del mateix títol, inclòs a La Bíblia.
Dirigida per Tidley Scott, la cinta que compta amb gran profusió d'efectes especials,ha estat prohibida a Egipte i i també retirada dels cinemes marroquins per que, segons fonts dels dos paisos, és una "fal·làcia històrica".
Una altra de les cintes que excpliquen els mateixos fets va ser rodada allà pels anys 50 del passat segle XX. El seu títol; "Els 10 Manaments". Explica la mateixa història i, en aquells moments, va arribar a ser tot un èxit.
Si bé tampoc sabem exactament què va passar si no que el que s'explica a les cintes ha estat tret del Llibre de l'Èxode, cal pensar que aquell primer film, que durava quatre hores, aproximadament, també va ser considerada "inexacta" per part d'egipcis i marroquins. O és que, en aquells moments, no es distribuïen pel·licules als dos paisos?.
Durant el franquisme, tan el que es produïa a Espanya, com el que arribava a territori espanyol des de fora, passava per una fèrria censura abans que fos publicat. Una publicació que, en ocasions, implicava retallades dràstiques en els continguts, com els canvis de diàlegs a les pel·lícules, la retallada de passatges de llibres o d'estrofes de cançons. En d'altres ocasions, però, senzillament se'n prohibia la publicació de la totalitat, una prohibició que, quan hem pogut veure els continguts, si és que s'han publicat posteriorment, ens hem adonat que era totalment infundada.
Però més recentment hem assistit a prohibicions que, en algúns paisos, han estat imposades a produccions de gtran èxit. Tal és el cas d'"Avatar" a la Xina una cinta que, degut a com està plantejat el final de la mateixa, els molt sensibles governants del pais, possiblement van considerar-la "subversiva".
Els dos darrers casos també han estat objecte, un d'ells; "The interview", d'atacs informàtics a interessos nord-americans i amenaces terroristes, doncs des de Korea del Nord la consideren "acte de guerra". I, quan aquest cas encara cueja, apareix "Exodus", una cinta que narra uns fets que estàn trets del llibre del mateix títol, inclòs a La Bíblia.
Dirigida per Tidley Scott, la cinta que compta amb gran profusió d'efectes especials,ha estat prohibida a Egipte i i també retirada dels cinemes marroquins per que, segons fonts dels dos paisos, és una "fal·làcia històrica".
Una altra de les cintes que excpliquen els mateixos fets va ser rodada allà pels anys 50 del passat segle XX. El seu títol; "Els 10 Manaments". Explica la mateixa història i, en aquells moments, va arribar a ser tot un èxit.
Si bé tampoc sabem exactament què va passar si no que el que s'explica a les cintes ha estat tret del Llibre de l'Èxode, cal pensar que aquell primer film, que durava quatre hores, aproximadament, també va ser considerada "inexacta" per part d'egipcis i marroquins. O és que, en aquells moments, no es distribuïen pel·licules als dos paisos?.
dilluns, 15 de desembre del 2014
dimecres, 3 de desembre del 2014
ALLÒ QUE EL FUTBOL NO HA DE PORTAR
En una escena d'una pel·lícula, ambientada al Tibet durant la gran enganyifa que per els tibetansi altres pobles que habiten la Xina actual va suposar la irrupció del maoisme, apareix un militar, partidari del qui llavors seria dictador, qui, després de destrossar un mandala a cops de peu, afirma que les religions porten a l'odi.
No és una religió, si no un esport, encara que per a molts afeccionats, com si realment ho fós. I és que el peupilota, com traduïria al català un ja desaparegut company de les ones, desperta autèntiques passions cada cop que hi ha enfrontaments entre equips que, d'alguna manera, es consideren "eterns rivals".
Fins aqui, tot ens podria semblar normal. Incondicionals d'un i altre equip animant, respectivament, els jugadors propis, en un esclat de ganes de que l'equip propi guanyi, apostes sobre el nombre de gols i discussions sobre l'oportunitat o no d'aquella o l'altra decissió arbitral.
En ocasions, però, els crits dintre del camp es traslladen a fora. Llavors és quan, en ocasions, hi ha enfrontaments entre els incondicionals dels dos equips.
Novembre, precisament, s'acomiadava amb una d'aquestes tristes escenes d'enfrontament d'incondicionmals, en aquest cas, de l'Atlético de Madrid i el Deportivo d'A Coruña, uns aldarulls que, contràriament al que sol passar en altres ocasions, es van donar hores abans de l'encontre, de bon matí.
El més greu dels enfrontaments va ser el fet que acabéssin de manera tràgica, amb una més que innecessària mort.
A més, per més quer la LFP va intentar forçar la suspensió de l'encontre, no va ser així, i el mateixc es va jugar, malgrat la tragèdia.
De fet ja es procura que els ultraincondicionals dels equips que s'enfronten en un campo de futbol estiguin separats. i, fins i tot, en alguns camps de clubs importants, alguns grups d'ultraincondicionals ja tenen vetada l'entrada.
Acabarem poagant justos per pecadors, i havent de jugar-se els partits de futbol sote estriuctesw mesures e control d'entrada als camps. O, el més greu. Es podrien jugar algun dia partits de futbol a porta tancada?.
No és una religió, si no un esport, encara que per a molts afeccionats, com si realment ho fós. I és que el peupilota, com traduïria al català un ja desaparegut company de les ones, desperta autèntiques passions cada cop que hi ha enfrontaments entre equips que, d'alguna manera, es consideren "eterns rivals".
Fins aqui, tot ens podria semblar normal. Incondicionals d'un i altre equip animant, respectivament, els jugadors propis, en un esclat de ganes de que l'equip propi guanyi, apostes sobre el nombre de gols i discussions sobre l'oportunitat o no d'aquella o l'altra decissió arbitral.
En ocasions, però, els crits dintre del camp es traslladen a fora. Llavors és quan, en ocasions, hi ha enfrontaments entre els incondicionals dels dos equips.
Novembre, precisament, s'acomiadava amb una d'aquestes tristes escenes d'enfrontament d'incondicionmals, en aquest cas, de l'Atlético de Madrid i el Deportivo d'A Coruña, uns aldarulls que, contràriament al que sol passar en altres ocasions, es van donar hores abans de l'encontre, de bon matí.
El més greu dels enfrontaments va ser el fet que acabéssin de manera tràgica, amb una més que innecessària mort.
A més, per més quer la LFP va intentar forçar la suspensió de l'encontre, no va ser així, i el mateixc es va jugar, malgrat la tragèdia.
De fet ja es procura que els ultraincondicionals dels equips que s'enfronten en un campo de futbol estiguin separats. i, fins i tot, en alguns camps de clubs importants, alguns grups d'ultraincondicionals ja tenen vetada l'entrada.
Acabarem poagant justos per pecadors, i havent de jugar-se els partits de futbol sote estriuctesw mesures e control d'entrada als camps. O, el més greu. Es podrien jugar algun dia partits de futbol a porta tancada?.
dimecres, 26 de novembre del 2014
TOT VA A LA "TELE"
Quan va aaparèixer la televisió, aquesta era una finestra a l'entrreteniment, la informaciío i també, per què no, la formació, on confluien programes dels tres tipus; des de `pel·lícules o novel·les, fins a informatius, documentals i, en una època, una proposta, que rebia e nom de "Televisión Escolar", i s'emetia de dilluns a divendres, a les 10 del matí (No vaig arribar mai a veure cap programa d'aquesta proposta).
La televisió, llavors única, ha anat diversificant-se donant entrada a canals autonòmics i grups privats que produeixen continguts i, evidentment, enriqueixen el panorama de la pluralitat televisiva, malgrat el que alguns pensin.
Però el ceert és que, en algunes ocasions, els continguts se'ls escapen de les mans. Tal és el cas que hem viscut els darrers dies, en que s'ha especulat molt sobre si la "tonadillera"; Isabel Pantoja, enterava o no a presó, en virtud d'una condemna, imposada per l'Audiència Provincial de Màlaga, per blanqueig de capitals. I el que ha estat més curiós; s'ha especulat sobre quin centre escolliria la cantant.
El cert és que el divendres, dia 21 de Novembre, aquesta persona ingressava a presó, envoltada de càmeres de les diferents "teles" privades, que van estar tot el dia oferint i comentant les imatges de l'entrada a presó d'aquesta persona.
Resulta una mica ridícul que, en els temps que vivim, s'acabi mediatitzant una cosa que, en altres paisos, no es mediatitza de cap de les maneres, doncs l'únic que es fa és, com a notícia als informatius, dir el que ha passat i sense imatges, donat que la Justícia ho prohibeix expressament.
La televisió, llavors única, ha anat diversificant-se donant entrada a canals autonòmics i grups privats que produeixen continguts i, evidentment, enriqueixen el panorama de la pluralitat televisiva, malgrat el que alguns pensin.
Però el ceert és que, en algunes ocasions, els continguts se'ls escapen de les mans. Tal és el cas que hem viscut els darrers dies, en que s'ha especulat molt sobre si la "tonadillera"; Isabel Pantoja, enterava o no a presó, en virtud d'una condemna, imposada per l'Audiència Provincial de Màlaga, per blanqueig de capitals. I el que ha estat més curiós; s'ha especulat sobre quin centre escolliria la cantant.
El cert és que el divendres, dia 21 de Novembre, aquesta persona ingressava a presó, envoltada de càmeres de les diferents "teles" privades, que van estar tot el dia oferint i comentant les imatges de l'entrada a presó d'aquesta persona.
Resulta una mica ridícul que, en els temps que vivim, s'acabi mediatitzant una cosa que, en altres paisos, no es mediatitza de cap de les maneres, doncs l'únic que es fa és, com a notícia als informatius, dir el que ha passat i sense imatges, donat que la Justícia ho prohibeix expressament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)