PROHIBICIONS PER INTERESSOS CREATS

  Al llarg de la Història han estat, en algunes ocasions, prohibits llibres, revistes, discos i pel·lícules en diversos paisos, i per diferents raons.

  Durant el franquisme, tan el que es produïa a Espanya, com el que arribava a territori espanyol des de fora, passava per una fèrria censura abans que fos publicat. Una publicació que, en ocasions, implicava retallades dràstiques en els continguts, com els canvis de diàlegs a les pel·lícules, la retallada de passatges de llibres o d'estrofes de cançons. En d'altres ocasions, però, senzillament se'n prohibia la publicació de la totalitat, una prohibició que, quan hem pogut veure els continguts, si és que s'han publicat posteriorment, ens hem adonat que era totalment infundada.

  Però més recentment hem assistit a prohibicions que, en algúns paisos, han estat imposades a produccions de gtran èxit. Tal és el cas d'"Avatar" a la Xina una cinta que, degut a com està plantejat el final de la mateixa, els molt sensibles governants del pais, possiblement van considerar-la "subversiva".

  Els dos darrers casos també han estat objecte, un d'ells; "The interview", d'atacs informàtics a interessos nord-americans i amenaces terroristes, doncs des de Korea del Nord la consideren "acte de guerra". I, quan aquest cas encara cueja, apareix "Exodus", una cinta que narra uns fets que estàn trets del llibre del mateix títol, inclòs a La Bíblia.

  Dirigida per Tidley Scott, la cinta que compta amb gran profusió d'efectes especials,ha estat prohibida a Egipte i i també retirada dels cinemes marroquins per que, segons fonts dels dos paisos, és una "fal·làcia històrica".

  Una altra de les cintes que excpliquen els mateixos fets va ser rodada allà pels anys 50 del passat segle XX. El seu títol; "Els 10 Manaments". Explica la mateixa història i, en aquells moments, va arribar a ser tot un èxit.

  Si bé tampoc sabem exactament què va passar si no que el que s'explica a les cintes ha estat tret del Llibre de l'Èxode, cal pensar que aquell primer film, que durava quatre hores, aproximadament, també va ser considerada "inexacta" per part d'egipcis i marroquins. O és que, en aquells moments, no es distribuïen pel·licules als dos paisos?.