dijous, 15 de gener de 2015

PROHIBIR FINS I TOT, ELS PIROPOS

El seu nom té les arrels en la paraula grega clàssica; "Pyrós", que significa foc, encara que en el grec modern l'anomenin "Futià".

  M'estic referint als molt populars piropos, una sèrie de frases que, més pulides i boniques en ocasions, o més senzilles en altres, es diuen a una altra persona, preferentment, a una dona.

  El divendres, dia 9 de Gener, Europa Press ens regalava una d'aquelles "perles" que, de tant en tant, alguna persona il·luminada (o no) llança als quatre vents.

  Concretament la protagonista del fet no era altra que la Presidenta de l'Observatori contra la violència de gènere, un organisme depenent del Consell General del Poder Judicial qui, en declaracions a RNE, consultades per EP, afirmava que "El piropo, encara que sigui bonic, envaeix la intimitat de la dona. I, per tant, ha d'erradicar-se".

  Certament que, de piropos, n'hi ha de tota mena, classe i condició. Uns són més bén elaborats i, per tant, no és que es fiquin amb la intimitat de la dona si no que, fins i tot, exalten valors dela mateixa. Però també n'hi ha d'altres. I suposo que l'esmentada jurista es regferia a quests segóns que, més que piropos, algúns travessen la linia vermella que separa elegància de grolleria.

  Difícil sera erradicar quielcom que és, en certa manera, tota una tradició, llevat que l'alta sensibilitat que demostra aq1uesta dona la mogui, per exemple, a instar l'elaboració d'una absurda llei que els prohibeixi. Tot i així, però, el més probable és que quelcom que és immensament popular persisteixi en el temps, i superi qualsevol temptativa d'erradicació.

Cap comentari:

Publica un comentari