L'ADÉU A LA DICTADURA DEL FUM

   Des que va ser portat a casa nostra, des del Continent Americà el tabac, quins orígens se situen, segons Viquipèdia, a la zona andina, entre Perú, Equador i Colòmbia és una substància, procedent de la planta; "Nicotina Tabacum", ha tingut diversos usos, el darrer dels quals és el de fumar-lo, tot i que en alguns indrets, també el masteguen.

  El cinema i, sobre tot, les pel·lícules de Holywood, van elevar el costum de fumar a la categoria de "moda" o símbol de "classe".

  Amb el temps s'ha demostrat científicament que el fum del tabac és perjudicial, no només per aquells que fumen de manera "activa", si no també per aquells que els envolten, o "fumadors passius".

  Darrerament els fumadors estàn tenint vetada la seva entrada en diversos locals tancats. Els primers van ser els Hospitals, als que va seguir la Hostaleria i Restauració.

  De fet, ja hi ha un país al Món que es pot considerar "país lliure de fum". $Es el petit regne de Bhutan, en ple Himàlaia. Allà, no només està prohibida la seva venda si no que, si a algú n'hi troben, es pot enfrontar a una greu sanció.

  Darrerament, i amb motiu de lluitar contra els estralls del fum del tabac, s'han pres diverses mesures; com la de fer poc atractius els paquets de tabac, sobre tot, amb fotos punyents sobre els seus molts perills. També se'n ha elevat el preu que es preveu que segueixi pujant per dissuadir encara més els fumadors.

  Aquesta setmana passada es feia públic que, a Nova Zelanda, es començarà a prohibir "de per vida" la seva venda, començant per aquells que van néixer l'any 2008.

  A nivell d'Espanya, Sanitat proposa prohibir fumar a les terrasses dels bars, així com a les parades de bus amb lo qual hi haurà, sortosament, més espais lliures de fum fins i tot, a l'exterior.

  I, si tot això prospera, algun dia podrem dir que veure una persona fumant ja no sigui la norma, si no una excepció.

JA TENIM UN NOU PARLAR

  Un llibre, de títol; "Palabras Moribundas", ens explica, de manera detallada, com la forma de parlar ha canviat en els darrers 300 anys. Així, els autors ens citen paraules que, possiblement per haver desaparegut el concepte en que s'empraven, han deixat d'usar-se. Però en reflecteixen d'altres que, amb les noves tecnologies, han adquirit un valor afegit.

  Tal és el cas del "servidor", que ha passat de designar aquella persona que "serveix" a un amo, generalment adinerat, a designar un ordinador gegantí o una bateria d'aquests, que, materialment, "serveix" informació a la Xarxa, recollint i abocant quantitat de dades a aquesta.

  El diumenge, 5 de desembre, als informatius territorials en desconnexió per a Catalunya del primer canal de TVE,  una de les peces es feia ressò del diccionari que, publicat a Xarxes socials, recull el nou parlar dels infants i adolescents actuals, certament diferent del que s'emprava durant la nostra infantesa i adolescència.

  la forma de parlar dels joves d'ara està, tal i com reflectia la notícia, plena de paraules que, o bé provenen d'altres llengües; com ara l'anglès, o bé són paraules que ja existien , però modificades.

  Experts, entrevistats per TVE a Catalunya, van assegurar, per una banda, que aquest nou vocabulari serveis als joves per aprendre gramàtica d'una manera  més "amena". I, per altra banda, també asseguraven que les mateixes paraules i expressions no fan malbé la llengua.

  Si bé ja fa uns anys que una prestigiosa revista divulgativa assegurava que dintre de 100 anys les llengües que parlem actualment canviaran, el cert és que un "nou ordre lingüístic" ja ha arribat, i per quedar-se entre nosaltres.

QUAN ELS EXTREMS ES TOQUEN...

 Darrerament han aparegut diverses opinions, segons les quals cal considerar els animals com si realment fossin persones.

  Aquest fet es dona sobre tot, amb els gossos, unes mascotes quines característiques les fan molt diferents d'altres animals; com ara els gats. En certa manera, els gossos són molt més fidels als amos.  I més sociables.

  Darrerament s'han proposat projectes de llei en defensa del benestar dels animals , uns projectes en els que hem pogut llegir propostes que, a diferents països, tenen característiques peculiars.

  La setmana passada llegíem a la plataforma; "Alerta Digital", la curiosa notícia de que, en una proposta de llei de benestar animal, feta a Regne unit, s'assegurava que animals,; tals com llagostes, pops o crancs, tots ells animals marins, senten dolor i angoixa.

  Tot i que no n'hem sabut mai més res, va ser presentada a nivell espanyol una proposició de llei similar, que tenia coses molt bones; com que els amos de gossos haurien de passar un curset o que la "perillositat" d'un gos es mesuraria segons comportament social, i no segons la classe de l'animal.

  Però, contràriament a aquests conceptes, la proposta deixa de banda el patiment i angoixa que els toros segurament senten durant els 25-30 minuts en que se'ls sotmet a tota mena de tortures abans de matar-los. I tot això davant del públic, en un espectacle realment nefast.

  Són extrems que es toquen, com diu el tòpic. I són consideracions que ja no sé si s'adopten per "ecologisme" unes i les altres, senzillament pels diners que, segurament, deu donar cada "corrida", encara que la gent ja no hi va a riuades com abans.

ANAR A LA "PELU", EN DIUMENGE

   Antigament, els diumenges i dies de festa intersetmanal era gairebé impossible poder comprar res que no fos un pastís o, si alguna botigueta petita obria el matí, alguna cosa d'alimentació. Els demés comerços i serveis estaven tancats.

  De fet, als pobles costaners ja fa anys que es pot comprar gairebé de tot en alguns supermercats que obren tot l'any en diumenges i festius, encara que només sigui a mitja jornada.

  Però en ciutats; com ara Girona o pobles interiors, això no es donava, llevat també de les pastisseries, si és que n'hi ha en pobles molt petits.

  D'un temps ençà ja podem trobar algunes botigues; sobre tot, supermercats, oberts en diumenges i f4estius. Molts d'ells són franquícies, gestionades per migrants que treballen els set dies de la setmana.

  Per4ò darrerament, i vaig tenir l'ocasió de comprovar-ho personalment, passejant el diumenge passat per Girona, també hi ha algues perruqueries i barberies, regentades també per migrants, que funcionen fins i tot en diumenges i festius, amb lo qual s'uneixen als comerços que no tanquen portes cap dia de la setmana. Lo qual fa que ja es pugui anar a la "pelu" en diumenge.

UNA BOTIGA DE "CAGANERS", A GIRONA

 

Una de les figures del Pessebre, a Catalunya, la Comunitat Valenciana i Ses Illes és el "caganer".

  Aquesta figura, que representa un home, vestit amb camisa blanca, pantalons foscos i barretina i, en ocasions, fumant una pipa, rep diversos noms; com ara; "L'home que caga", "L'home que fa les seves necessitats" o, com se'l coneix a Menorca; "En Bernat que caga".

  Originari de finals del segle XVII i pricipis del XVIII, però popularitzat durant el XIX sembla que, originàriament, no era exclusiva del pessebre.

  Des de 1992, una empresa familiar, de Torroella de Montgrí, fabrica aquest simpàtic personatge, del que cada any en treu nous models. Així, podem trobar polítics; com ara Donald Trump, Kamala Harris o  el dictador veneçolà; Nicolàs Maduro, fins els típics de pagès català, passant per músics, de la talla de Lluis Llach o Rosalia, o esportistes, de la de Marc Màrquez, només per posar alguns exemples.

  La passada primavera aquesta empresa inaugurava botiga a Barcelona, que ara ja en són dues. I, ara que s'acosta el Nadal, també tindrem la sort de poder comprar la simpàtica figureta en una botiga  que s'obrirà a Girona ciutat.

  I és que, tan els pessebristes, com els col·leccionistes, tindran una ocasió immillorable per trobar aquestes figuretes més a prop.

  FOTO: "Cagaaner" caracteritzat com a Marc Márquez. Font; caganer.com, web oficial de l'empresa que fabrica les figures.

UN MITJÀ QUE COMPLEIX 50 ANYS.

   La forma de comunicar-nos ha canviat amb el temps. Si primer van ser les cartes, més tard, els telegrames i, més tard, mercès a Graham Bell, el telèfon ho va fer encara més fàcil, actualment ja podem dir que mitjans; com el mateix telègraf, ja han quedat per el museu.

  Des que l'any 1971,  l'enginyer; Ray Thomlinson, va idear un sistema per enviar missatges d'un ordinador a un altre, el sistema ha evolucionat, de tal manera que, actualment, exisrteixen diversos sistemes de correu electrònic, o "e-mail", com se l'anomena popularment.

  I és que, ja sigui a nivell global o, fins i tot, a nivell de les empreses, el cert és que, actualment, la major part dels missatges que s'envien, són a través d'aquest mitjà de comunicació que, ho vulguem o no, ha deixat l'antigament útil per enviar cartes; servei de Correus, reduït a un senzill sistema d'enviament i recepció de paqueteria, més que de  cartes.

LA BANDA SONORA DE LA VIDA

   Fa uns pocs dies, el 3/24.cat reflectia el fet que, per poder preservar el toc de les campanes del municipi, l'Ajuntament de Banyoles va haver de declarar-les; "bé d'Interès Cultural".

  Uns quants anys enrere, es feia públic que, a Alemanya, el Govern també va declarar com a quelcom "legal", el soroll que els infants fan quan surten al pati de les escoles a jugar.

  En un petit poble agrícola, de l'interior de Catalunya, uns cartells avisen als visitants de  quina és la banda sonora de la vida allà; el soroll d'animals; com ara les gallines, vaques i altres. I, actualment, maquinària agrícola. En aquest cas, els cartells conviden els viatgers a passar de llarg del poble si consideren que els sons, típics d'un poble de pagès, els han de molestar.

  Són tres exemples de sons que, en algun moment, han estat objecte de polèmica. El cas és que tots els sons que escoltem al nostre voltant, són inseparables de la nostra vida doncs, ho vulguem o no, formen part de la banda sonora de la mateixa.