A la novel·la; "Un món feliç", Aldous Huxley proposa una mena de religió que podríem anomenar "fordisme" doncs, al llarg de tota l'obra, els protagonistes adoren un tal Ford. Possiblement l'autor es referís a Henry Ford, el creador de Ford Motor Company i les cadenes de muntatge en massa i, donat que l'obra transcorre a Regne Unit, tracten l'Arquebisbe de Canterbury amb el títol de "Sa Forderria".
Fa pocs dies, l'agència Reuters publicava una notícia, segons la qual, el Tribuna Suprem de Regne Unit dona per vàlida una estranyíssima secta, anomenada "de la cienciologia" de la que, segons sembla, en són adeptes alguns artistes, però quina finalitat sembla no estar gaire clara.
Els fets van venir donats pel fet que una dona, que és "practicant" d'aquest "culte", i que volia casar-se segons el mateix, va recórrer davant l'esmentat tribunal.
El cert és que, de religions, a més de les tresa més majoritàries; Cristianisme, Islam i Budisme, al Món n'hi ha moltes d'altres, algunes amb noms ben estranys com ara; "pastafaris", "Baha'is", "rashimuras", i molts d'altres, una llista que seria molt llarga. El fet és que n'hi ha que, ja sigui per una raó o una altra, volen fer-se passar per religions i, senzillament, són sectes.
dimecres, 18 de desembre del 2013
dijous, 12 de desembre del 2013
LLUITA CONTRA L'ALCOHOLISME AL VOLANT
Posar-se al volant de qualsevol vehicle implica un gran de responsabilitat per part de la persona que realitza la tasca de conducció, especialment si el vehicle s'utilitza per transportar viatgers, com els autobusos, trens o taxis. O també materials sensibles, com matèries perilloses.
Han estat moltes les campanyes que s'han dut a terme per tal de concienciar els conductors sobre els riscos de conduir sota els efectes de determinades substàncies que, com és el cas de l'alcohol o les drogues, limiten en gran manera la capacitat de reacció.
Ara, però, des del Servei Català de Transit, es llançava una nova iniciativa, com és la retirada temporal del permís de conduir a aquelles persones que siguin addictes a l'alcohol o les drogues,però també a qui, per raons de salut, prengui fàrmacs que puguin interferir en les capacitats de conducció.
Tot i que la proposta ha estat feta des del Servei Català de Transit, el cert és que aquesta mesura haurà de tenir d'altres actors per fer-se efectiva, quals poden ser els metges que, un cop la mesura s'apliqui, ja sigui a nivell de Catalunya o de tot el territori espanyol, hauran de recomanar, no al Servei Català de Transit, si no a la DGT, que és qui expedeix els permisos de conducció, sobre la condició de cada pacient, de forma confidencial, tal i com ja fan ara a l'hora de comunicar les dades de les revisions mèdiques de renovació del permís.
Sigui com sigui, tota precaució és encara poca, malgrat que també la població s'ha concienciat del tema i, quan un grup d'amics surt de nit, ja un d'ells no beu per tal de poder conduir sense risc, una pràctica que, a la resta d'Europa, ja es fa i que aquí també ha començat a arrelar entre la població.
Han estat moltes les campanyes que s'han dut a terme per tal de concienciar els conductors sobre els riscos de conduir sota els efectes de determinades substàncies que, com és el cas de l'alcohol o les drogues, limiten en gran manera la capacitat de reacció.
Ara, però, des del Servei Català de Transit, es llançava una nova iniciativa, com és la retirada temporal del permís de conduir a aquelles persones que siguin addictes a l'alcohol o les drogues,però també a qui, per raons de salut, prengui fàrmacs que puguin interferir en les capacitats de conducció.
Tot i que la proposta ha estat feta des del Servei Català de Transit, el cert és que aquesta mesura haurà de tenir d'altres actors per fer-se efectiva, quals poden ser els metges que, un cop la mesura s'apliqui, ja sigui a nivell de Catalunya o de tot el territori espanyol, hauran de recomanar, no al Servei Català de Transit, si no a la DGT, que és qui expedeix els permisos de conducció, sobre la condició de cada pacient, de forma confidencial, tal i com ja fan ara a l'hora de comunicar les dades de les revisions mèdiques de renovació del permís.
Sigui com sigui, tota precaució és encara poca, malgrat que també la població s'ha concienciat del tema i, quan un grup d'amics surt de nit, ja un d'ells no beu per tal de poder conduir sense risc, una pràctica que, a la resta d'Europa, ja es fa i que aquí també ha començat a arrelar entre la població.
dimecres, 4 de desembre del 2013
DIES NEFASTOS
Els dies que ens arriben notícies de tancaments d'empreses, ja siguin fàbriques, comerços o d'altres o també d'entitats. Són dies nefastos.
Un d'ells, sobre tot per a la Comunitat Valenciana, però també pels que estem davant d'un micro o una càmera, que, d'alguna manera, ens vam sentir una miqueta més orfes sense uns mitjans que, malgrat que no ens arribaven més que per Internet, no deixaven de ser símbol de la pluralitat que, fins ara, hom predicava a boca plena.
I és que el dia 29 de Novembre passat, i amb la nocturnitat que, no precisament, caracteritza la Democràcia, eren clausurades la ràdio i la televisió autonòmiques de la Comunitat Valenciana, popularment conegudes com a "Canal 9". davant les protestes i la ràbia dels treballadors de les mateixes. En aquest sentit, el President de la Comunitat Valenciana; Albnerto Fabra, parlava d''"haver pres una decisió difícil", mentre que Mariano Rajoy, qui es trobava a Vilnius, per assistir a una cimera, assegurava "comprendre" els pobres treballadors.
En aquest sentit, em comentava el mateix dia un conegut quina va ser la buidor que ell mateix va experimentar un 21 de Febrer de 1986, quan al punt just de les 0 hores, ell mateix acomiadava amb gran tristor les emissions d'una emissora que va existir, amb gran èxit, per cert, a la veïna ciutat de Girona tot i que, per suposat, no va anar-hi ni la Policia ni cap jutge, si no que va ser ell mateix qui va tancar els equips tècnics d'emissió.
Que hi ha hagut, o hi ha una crisi, tots ho sabem. Provocada, això si, per qui mai no en té prou de guanyar diners. Però el que no ens esperàvem és aquest retrocés en la pluralitat. Un rtetrocés que, ´és d'esperar que no arribi més lluny. O que, els qui ho han manat, reflexionin.
Un d'ells, sobre tot per a la Comunitat Valenciana, però també pels que estem davant d'un micro o una càmera, que, d'alguna manera, ens vam sentir una miqueta més orfes sense uns mitjans que, malgrat que no ens arribaven més que per Internet, no deixaven de ser símbol de la pluralitat que, fins ara, hom predicava a boca plena.
I és que el dia 29 de Novembre passat, i amb la nocturnitat que, no precisament, caracteritza la Democràcia, eren clausurades la ràdio i la televisió autonòmiques de la Comunitat Valenciana, popularment conegudes com a "Canal 9". davant les protestes i la ràbia dels treballadors de les mateixes. En aquest sentit, el President de la Comunitat Valenciana; Albnerto Fabra, parlava d''"haver pres una decisió difícil", mentre que Mariano Rajoy, qui es trobava a Vilnius, per assistir a una cimera, assegurava "comprendre" els pobres treballadors.
En aquest sentit, em comentava el mateix dia un conegut quina va ser la buidor que ell mateix va experimentar un 21 de Febrer de 1986, quan al punt just de les 0 hores, ell mateix acomiadava amb gran tristor les emissions d'una emissora que va existir, amb gran èxit, per cert, a la veïna ciutat de Girona tot i que, per suposat, no va anar-hi ni la Policia ni cap jutge, si no que va ser ell mateix qui va tancar els equips tècnics d'emissió.
Que hi ha hagut, o hi ha una crisi, tots ho sabem. Provocada, això si, per qui mai no en té prou de guanyar diners. Però el que no ens esperàvem és aquest retrocés en la pluralitat. Un rtetrocés que, ´és d'esperar que no arribi més lluny. O que, els qui ho han manat, reflexionin.
dijous, 28 de novembre del 2013
LES NOVES TECNOLOGIES, ENS LA JUGUEN
Ja fa un temps que estem immersos en la que s'anomena "era digital". No és estrany que totes les feines administratives ja es duguin a terme de forma informatitzada i, fins i tot, moltes empreses de serveis, com les de la llum, telèfon, aigua o gas, ja ens envïin les anomenades "factures sense paper" o "e-factures" que, normalment, arriben a través de la mateixa pàgina web, tot accedint a l'apartat d'atenció al client amb una senzilla clau d'accés que, en moltes ocasions, és el nostre número de DNI i una combinació de números i lletres.
Però aquesta "era digital", com tot, té alguns problemes. I és que, com em deia fa un temps una persona que treballava en una entitat bancària, actualment molts dels qui treballen a la banca no saben fer res sense l'ajut inestimable de l'ordinador i el, programari que es posa a la seva disposició. A més, i en alguns casos, s'ha donat el fet que tecnologies que només haurien d'ajudar-nos, han comportat acomiadaments de treballadors.
Aquest "estalvi" en personal va poder ser comprovat no fa gaires dies per un amic que no disposa d'Internet i, en conseqüència, va haver de fer un tràmit burocràtic per telèfon en una institució de caire oficial.
En trucar al telèfon d'aquesta Institució, un enregistrament li anava donant instruccions fins que, al final, va topar amb una màquina que li demanava automàticament les dades. Primer va demanar-li el DNI. Ell va dir-lo, número a número, com li ho havia explicat la locució. I, en acabar, la resposta va ser: "No lo entiendo, repítalo otra vez", amb l'explicació consegüent de nou.
Un segón intent i, tot seguir, la màquina li demana altres dades. El resultat, el mateix. Ell, cridant els números un per un, com si cantés a la sala del bingo. I, la tossuda màquina, sense entendre-hi un borrall.
Segons m'explicava aquest amic, va estar-se uns 10 ò 12 minuts barallant-se amb una màquina que, per imperfecte, resulta, fins i tot, un endarreriment.
I és que, en ocasions, algunes empreses i/o institucions volen estalviar-se alguna nòmina en detriment de la comoditat dels usuaris.
I és que, com es pot comprovar en aquest cas, no hi ha res com el fet de ser atesos oer una persona que, al menys, és amable, i ens entendrà millor.
Però aquesta "era digital", com tot, té alguns problemes. I és que, com em deia fa un temps una persona que treballava en una entitat bancària, actualment molts dels qui treballen a la banca no saben fer res sense l'ajut inestimable de l'ordinador i el, programari que es posa a la seva disposició. A més, i en alguns casos, s'ha donat el fet que tecnologies que només haurien d'ajudar-nos, han comportat acomiadaments de treballadors.
Aquest "estalvi" en personal va poder ser comprovat no fa gaires dies per un amic que no disposa d'Internet i, en conseqüència, va haver de fer un tràmit burocràtic per telèfon en una institució de caire oficial.
En trucar al telèfon d'aquesta Institució, un enregistrament li anava donant instruccions fins que, al final, va topar amb una màquina que li demanava automàticament les dades. Primer va demanar-li el DNI. Ell va dir-lo, número a número, com li ho havia explicat la locució. I, en acabar, la resposta va ser: "No lo entiendo, repítalo otra vez", amb l'explicació consegüent de nou.
Un segón intent i, tot seguir, la màquina li demana altres dades. El resultat, el mateix. Ell, cridant els números un per un, com si cantés a la sala del bingo. I, la tossuda màquina, sense entendre-hi un borrall.
Segons m'explicava aquest amic, va estar-se uns 10 ò 12 minuts barallant-se amb una màquina que, per imperfecte, resulta, fins i tot, un endarreriment.
I és que, en ocasions, algunes empreses i/o institucions volen estalviar-se alguna nòmina en detriment de la comoditat dels usuaris.
I és que, com es pot comprovar en aquest cas, no hi ha res com el fet de ser atesos oer una persona que, al menys, és amable, i ens entendrà millor.
dimecres, 20 de novembre del 2013
FUTBOL, SELECCIONS I DRETS HUMANS
En el seu camí de preparació per el Mundial de 2014, que es celebrarà per primera vagada al Brasil, "La Roja" jugava el dissabte, 16 de Novembre passat, un partit amistós amb la selecció de Guinea Equatorial, un país africà que va ser colònia espanyola fins l'any 1968, quan va assolir la seva independència.
El país, però, està governat per Teodoro Obiang N'guema, qui, després d'un cop militar, exerceix una fèrria dictadura.
El partit es va jugar a Malabo, la capital del país, en altres temps anomenada Santa Isabel. I, dies abans de l'encontre, diversos partits demanaven que es boicotegés aquest en protesta per la manca de drets humans al país africà.
El dijous, dia 14, i preguntats en roda de premsa, què els semblava anar a jugar a un país en aquestes condicions, els components de la Selecció van declinar la resposta, encara que no se sap si per "imperatiu legal" o per que els haguéssin ordenat de guardar silenci al respecte.
Ja sabem que, amb el futbol, s'hi barregen altres aspectes, com els diners o la mateixa política, un fet que ja ha creat uns indissolubles binomis: "futbol-negoci" i "futbol-política".
Però què passa quan per exemple algun equip de futbol va a jugar a d'altres paisos on els drets humans no estan essent respectats, com a la Xina o als paisos àrab. O què cal dir al Barça, un club d'aquçi, quan a la samarreta hi duu publicitat d'entitats i/o empreses de Qatar al costat de la d'UNICEF. O, i això ja és el summim, quan algun d'aquests "reis dels petrodòlars", n'aboquen a les arques d'algun club, per fer-se'l seu.
Segurament que ens respondrien allò de que "La pela es la pela".
El país, però, està governat per Teodoro Obiang N'guema, qui, després d'un cop militar, exerceix una fèrria dictadura.
El partit es va jugar a Malabo, la capital del país, en altres temps anomenada Santa Isabel. I, dies abans de l'encontre, diversos partits demanaven que es boicotegés aquest en protesta per la manca de drets humans al país africà.
El dijous, dia 14, i preguntats en roda de premsa, què els semblava anar a jugar a un país en aquestes condicions, els components de la Selecció van declinar la resposta, encara que no se sap si per "imperatiu legal" o per que els haguéssin ordenat de guardar silenci al respecte.
Ja sabem que, amb el futbol, s'hi barregen altres aspectes, com els diners o la mateixa política, un fet que ja ha creat uns indissolubles binomis: "futbol-negoci" i "futbol-política".
Però què passa quan per exemple algun equip de futbol va a jugar a d'altres paisos on els drets humans no estan essent respectats, com a la Xina o als paisos àrab. O què cal dir al Barça, un club d'aquçi, quan a la samarreta hi duu publicitat d'entitats i/o empreses de Qatar al costat de la d'UNICEF. O, i això ja és el summim, quan algun d'aquests "reis dels petrodòlars", n'aboquen a les arques d'algun club, per fer-se'l seu.
Segurament que ens respondrien allò de que "La pela es la pela".
dimecres, 13 de novembre del 2013
QUÈ S'HA FET DEL "TEMPS DE PLUJA"?
Corria el 14 de Novembre, quedava només un mes i escaix per acabar la tardor, una estació que, normalment, es caracteritza per la pluja i la baixada de temperatures. I és que fa uns anys les temperatures eren tan fredes en aquesta època que per Sant Narcís ja calia anar abrigat a les Fires se Girona. Abrigat i provist d'un bon paraigües, doncs normalment les Fires eren força "passades per aigua".
El canvi climàtic que estem vivint fa que, hores d'ara, tinguem una tardor extraordinàriament seca, amb unes temperatures que fan el "puja i baixa" constant, de tal manera que, si una setmana fa mitja fred, la següent es pot anar amb roba d'estiu. I, fins i tot, alguns gosen trepitjar les platges, tal i com el 6 de Novembre passat veiem, en una filmació feta a Sitges.
Molts organismes internacionals, com l'ONU i fa poques setmanes, també s'hi va afegit el National Geographic, estan avisant que si s'aboca carboni a l'atmosfera al ritme actual, en cinc mil anys podria desaparèixer bona part de la costa actual sota el mar.
Per no anar més lluny, sembla ser que l'any passat es van batre rècords en aquest sentit, allunyant una mica més el "temps de pluja" que era la tardor com a estació de l'any en que el fred s'instal·lava progressivament a casa nostra i la pluja era freqüent.
El canvi climàtic que estem vivint fa que, hores d'ara, tinguem una tardor extraordinàriament seca, amb unes temperatures que fan el "puja i baixa" constant, de tal manera que, si una setmana fa mitja fred, la següent es pot anar amb roba d'estiu. I, fins i tot, alguns gosen trepitjar les platges, tal i com el 6 de Novembre passat veiem, en una filmació feta a Sitges.
Molts organismes internacionals, com l'ONU i fa poques setmanes, també s'hi va afegit el National Geographic, estan avisant que si s'aboca carboni a l'atmosfera al ritme actual, en cinc mil anys podria desaparèixer bona part de la costa actual sota el mar.
Per no anar més lluny, sembla ser que l'any passat es van batre rècords en aquest sentit, allunyant una mica més el "temps de pluja" que era la tardor com a estació de l'any en que el fred s'instal·lava progressivament a casa nostra i la pluja era freqüent.
dijous, 7 de novembre del 2013
HOMES, DONES I..."X"
Amb l'aparicó dels anomenats transexuals, la Humanitat ha quedat, d'alguna manera, dividida en tres sectors.
Però hi ha ocasions en les que arriben al Món nadons que, per dir-ho d'alguna manera, són partícips dels dos sexes, doncs compten amb òrgans masculins i femenins al mateix temps una situació natural que, d'alguna manera, ha condicionat que hi hagi per aquestes persones de "sexe indeterminat" una opció més a l'hora de formalitzar la seva inscripció al Registre Civil i expedir el corresponent Certificat de Naixement consistent, aquesta, en deixar buida la casella del sexe ò, en tot cas, marcar-la amb una "X".
Austràlia va ser el primer país del Món, i ara Alemanya ho és de la UE des del passat dia de Tots Sants. Es tracta d'una llei sense precedents a la UE que ja ha estat qualificada per alguns mitjans com de "revolució legal".
La llei en qüestió, que permet registrar els nadons com de "sexe indeterminat", també possibilita que, en arribar a l'edat adulta, la persona pugui optar per una de les dues opcions; masculina o femenina. O, si ho vol, quedar-se com a persona de "sexe indeterminat".
La plataforma "Periodista Digital", que publicava la notícia el mateix dia de Tots Sants, es preguntava què passaria si, en el futur, una d'aquestes persones comet un delicte, a quina presó anirà un tema que encara està per veure.
Però no oblidem que la llengua alemanya té una gramàtica altament metòdica i, defugint situacions dramàtiques, com la que Periodista Digital" proposa, hom pot preguntar-se còm es considerarà genèricament, aquestes persones en alemany; si en masculí com un home casat, en femení, com una senyora casada ò tal i com passa amb un nen, nena o adolescent, en neutre. Segurament que els lingüistes d'aquell país tindran força feina per determinar-ho.
Però hi ha ocasions en les que arriben al Món nadons que, per dir-ho d'alguna manera, són partícips dels dos sexes, doncs compten amb òrgans masculins i femenins al mateix temps una situació natural que, d'alguna manera, ha condicionat que hi hagi per aquestes persones de "sexe indeterminat" una opció més a l'hora de formalitzar la seva inscripció al Registre Civil i expedir el corresponent Certificat de Naixement consistent, aquesta, en deixar buida la casella del sexe ò, en tot cas, marcar-la amb una "X".
Austràlia va ser el primer país del Món, i ara Alemanya ho és de la UE des del passat dia de Tots Sants. Es tracta d'una llei sense precedents a la UE que ja ha estat qualificada per alguns mitjans com de "revolució legal".
La llei en qüestió, que permet registrar els nadons com de "sexe indeterminat", també possibilita que, en arribar a l'edat adulta, la persona pugui optar per una de les dues opcions; masculina o femenina. O, si ho vol, quedar-se com a persona de "sexe indeterminat".
La plataforma "Periodista Digital", que publicava la notícia el mateix dia de Tots Sants, es preguntava què passaria si, en el futur, una d'aquestes persones comet un delicte, a quina presó anirà un tema que encara està per veure.
Però no oblidem que la llengua alemanya té una gramàtica altament metòdica i, defugint situacions dramàtiques, com la que Periodista Digital" proposa, hom pot preguntar-se còm es considerarà genèricament, aquestes persones en alemany; si en masculí com un home casat, en femení, com una senyora casada ò tal i com passa amb un nen, nena o adolescent, en neutre. Segurament que els lingüistes d'aquell país tindran força feina per determinar-ho.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)