En el seu camí de preparació per el Mundial de 2014, que es celebrarà per primera vagada al Brasil, "La Roja" jugava el dissabte, 16 de Novembre passat, un partit amistós amb la selecció de Guinea Equatorial, un país africà que va ser colònia espanyola fins l'any 1968, quan va assolir la seva independència.
El país, però, està governat per Teodoro Obiang N'guema, qui, després d'un cop militar, exerceix una fèrria dictadura.
El partit es va jugar a Malabo, la capital del país, en altres temps anomenada Santa Isabel. I, dies abans de l'encontre, diversos partits demanaven que es boicotegés aquest en protesta per la manca de drets humans al país africà.
El dijous, dia 14, i preguntats en roda de premsa, què els semblava anar a jugar a un país en aquestes condicions, els components de la Selecció van declinar la resposta, encara que no se sap si per "imperatiu legal" o per que els haguéssin ordenat de guardar silenci al respecte.
Ja sabem que, amb el futbol, s'hi barregen altres aspectes, com els diners o la mateixa política, un fet que ja ha creat uns indissolubles binomis: "futbol-negoci" i "futbol-política".
Però què passa quan per exemple algun equip de futbol va a jugar a d'altres paisos on els drets humans no estan essent respectats, com a la Xina o als paisos àrab. O què cal dir al Barça, un club d'aquçi, quan a la samarreta hi duu publicitat d'entitats i/o empreses de Qatar al costat de la d'UNICEF. O, i això ja és el summim, quan algun d'aquests "reis dels petrodòlars", n'aboquen a les arques d'algun club, per fer-se'l seu.
Segurament que ens respondrien allò de que "La pela es la pela".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada