La majoria de les religions, per no dir totes, tenen un component altíssim d'immobilitat respecte de la societat que les envolta. Així, han canviat algúns aspectes que les han "maquillat" una mica, tal és el cas de la catòlica, que en els anys 60 del passat segle XX va deixar el llatí de banda a les cerimònies, permetent que aquestes es poguéssin celebrar en les llengües nacionals de cada país o autonòmiques, encara que aquestes no s'anpomenaven així llavors.
Ara, però, la btranca anglicana del protestantisme també vol innovar, amb la permissió de que les dones ocupin càrrecs de sacerdoci i, com és natural, puguin arribar a ser bisbes, mesura que ja ha trobat l'obstacle d'algúns inconformes, als que l'Esglesia Catòlica, inamovible en aquest aspecte, com hem pogut comprovar en moltíssimes ocasions, ha donat porta d'entrada, això si, tot respectant el fet que puguin romandre casats, aspecte que la Santa Seu denega als preveres catòics.
Tres bisbes anglicans disidents de les modernitzacions ja passaven el passat 16 de Gwener, a ser els primers "trànsfugues", si així se'ls pot anomenar, doncs ara ja són sacerdots catòlics.
I és que la mateixa por a les innovacions és un dels aspectes que, ara mateix ja fa que siguin poques les vocacions al sacerdoci catòlic, i molts dels pocs que queden ja són d'avançada o molt avançada edat.
I què passara el dia que desapareguin?.
dijous, 20 de gener del 2011
dijous, 13 de gener del 2011
UNA DE BONA I UNA ALTRA DE DOLENTA
Hem estrenat un nou any; 2011, un any, com sempre, carregat de bones propostes per a tothom, però marcat encara per una crisi que, des de fa mesos, ens vé perseguint una mica a tots.
Un any, en definitiva, que ens portara coses bén bones com aquesta prohibició del fum (de tabac) en llocs tancats i als parcs infantils, una acció que, valgui dir-ho, sembla que també està comportant, segons podiem saber fa pocs dies, que la gent es comenci a concienciar que aquest hàbit, en altres temps considerat "bo", no ho és de cap de les maneres.
També Catalunya enceta n nou any sota un nou Govern que ja ha començat a aplicar-se les receptes que cal posar en pràctica quan ens afecta allò de que estem en època de vaques magres i, com no podria ser d'altra manera, també ha promès "aprimar" l'Administració.
L'any, però, també ens porta coses no tan bones, com el "regalet-sorpresa" que suposa les pujades dels preus dels serveis per les butxaques dels consumidors i usuaris, unes alces que són, segons els qui ens governen, "necessàries", malgrat que ells les considerin insuficients.
Però l'any 2011 també és l'any en que es complira (el mes de Març) el primer aniversari de l'apagada analògica per donar pas de manera definitiva a la TDT aquest nou sistemas de televisió que, si més no, ens permet veure molts més canals a casa, de moment, sense haver de pagar per ells, malgrat que ja n'hi ha algúns que sí son de peatge.
Però el fet més curiós és que sembla que la TDT sigui una mena de "compra-canvia" de canals, doncs en un any que fa que funciona de manera regular, ja ha estat remodelada en vàries ocasions, amb la desaparició d'uns canals i l'aparició d'altres, uns canvis que, valgui dir-ho, no sempre han estat del tot encertats. Tal és el cas.del darrer al que hem tingut l'ocasió d'assistir, consistent en l'eliminació d'un canal que fomentava la pluralitat informativa, i la seva sustitució per quelcom que no hauriem de rebre, ni tan sols pagant.
I és que sembla una autèntica burla la inclusió de "GH-24", així s'anomena la nova adquisició, com si res no hagués passat.
En defimnitiva, que qualsevol bajanada es pòt passar, de manera totalment impune, per televisió, segons sembla, malgrat que aquesta sigui del tot obsoleta i gens constructiva...
Un any, en definitiva, que ens portara coses bén bones com aquesta prohibició del fum (de tabac) en llocs tancats i als parcs infantils, una acció que, valgui dir-ho, sembla que també està comportant, segons podiem saber fa pocs dies, que la gent es comenci a concienciar que aquest hàbit, en altres temps considerat "bo", no ho és de cap de les maneres.
També Catalunya enceta n nou any sota un nou Govern que ja ha començat a aplicar-se les receptes que cal posar en pràctica quan ens afecta allò de que estem en època de vaques magres i, com no podria ser d'altra manera, també ha promès "aprimar" l'Administració.
L'any, però, també ens porta coses no tan bones, com el "regalet-sorpresa" que suposa les pujades dels preus dels serveis per les butxaques dels consumidors i usuaris, unes alces que són, segons els qui ens governen, "necessàries", malgrat que ells les considerin insuficients.
Però l'any 2011 també és l'any en que es complira (el mes de Març) el primer aniversari de l'apagada analògica per donar pas de manera definitiva a la TDT aquest nou sistemas de televisió que, si més no, ens permet veure molts més canals a casa, de moment, sense haver de pagar per ells, malgrat que ja n'hi ha algúns que sí son de peatge.
Però el fet més curiós és que sembla que la TDT sigui una mena de "compra-canvia" de canals, doncs en un any que fa que funciona de manera regular, ja ha estat remodelada en vàries ocasions, amb la desaparició d'uns canals i l'aparició d'altres, uns canvis que, valgui dir-ho, no sempre han estat del tot encertats. Tal és el cas.del darrer al que hem tingut l'ocasió d'assistir, consistent en l'eliminació d'un canal que fomentava la pluralitat informativa, i la seva sustitució per quelcom que no hauriem de rebre, ni tan sols pagant.
I és que sembla una autèntica burla la inclusió de "GH-24", així s'anomena la nova adquisició, com si res no hagués passat.
En defimnitiva, que qualsevol bajanada es pòt passar, de manera totalment impune, per televisió, segons sembla, malgrat que aquesta sigui del tot obsoleta i gens constructiva...
dimecres, 5 de gener del 2011
"GH" FINS I TOT A LA SOPA
El passat dia 1 de Gener, per la sorpresa de tots els qui sabiem que CNN+ tancava definitivament a Espanya el seu canal de notícies, molt imparcial, per cert, no només veiem desaparèixer una font d'informació que, en moltes ocasions, ens portava notícies que, d'altra manera, hauriem rebut tard o, possiblement, no les hauriem rebut per qualsevol raó, si no que, per ocupar aquélla freqüència que el canal deixava buida, no se'ls acudia altra cosa que donar-nos la pallissa que suposa un "concurs", si així se'l pot anomenar, tan poc televisiu com és "Gran Hermano".
I és que ara, per completar una forma de fer antitelevisió que ja s'ha consolidat al nostre país, ens arriba aquest "regalet", en forma de 24 hores de les mateixes imatges, els personatgets que fan vida a la "casa" que hi ha instal·lada a l'efecte en algún lloc per tal que, com si d'una pel·lícula més es tractés, tot el país els contemp`li mentre duri aquesta història per no dormir.
Possiblement tingui seguidors., no ho sé, però el cert és que, si no saben què fer, més hauria valgut deixar les coses com estaven i no transformar un canal de televisióp en allò que no ha de ser, que ja estem en ple segle XXI, i algunes coses, com ara el "GH", ja comencen a estar més que obsoletes.
I és que ara, per completar una forma de fer antitelevisió que ja s'ha consolidat al nostre país, ens arriba aquest "regalet", en forma de 24 hores de les mateixes imatges, els personatgets que fan vida a la "casa" que hi ha instal·lada a l'efecte en algún lloc per tal que, com si d'una pel·lícula més es tractés, tot el país els contemp`li mentre duri aquesta història per no dormir.
Possiblement tingui seguidors., no ho sé, però el cert és que, si no saben què fer, més hauria valgut deixar les coses com estaven i no transformar un canal de televisióp en allò que no ha de ser, que ja estem en ple segle XXI, i algunes coses, com ara el "GH", ja comencen a estar més que obsoletes.
dimecres, 29 de desembre del 2010
ADÉU, ANY 2010
L'any 2010 se'n va. Un més per explicar!. Però si per a la Comunirtat Científica asquest està considerat un dels més calorosos dels darrers temps, i la preocupació pèl canvi climàtic és general, també hi ha qui el recordara de maneres diferents.
Així, mentre la música perdia artistes com Luis Aguilé o Enrique Morente, el cinema directors de la talla de Luis Garcia Berlanga, i el periodisme també es quedava un xic més orfe, amb la desaparició de Luis Mariñas.
A nivell musical, però, també va haver-hi altres fets, un d'ells, el Concurs d'Eurovisió, aquest pàl·lid enigma de cada primavera on, després de la polèmica suscitada per la cançó "Soy un tdunami", que en teoria havia d'interpretar Karmele, i que va ser rebutjada per violar vàries de les normnes del concurs, TVE va optar per enviar-hi Dany Diges, amb el tema "Algo Pequeñito", durant quina actuació un personartge conegut com a "Jimmy Jump", va irrompre damunt l'escenari, tot obligant Diges a interpretar de nou el seu tema al final d'un concurs que va viure el primer sabotatge de la seva ja llatga Història.
Els afecciomnats al futbol tenien les alegris d'una novva lliga pèl Barça de Pep Guardiola. I Sud-Àfrica, seu per primera vegada d'un Mundial, veia com Espanya s'enduia la "copeta" a casa en un renyit partit contra Holanda, i al so de les vuvutzel·les.
La crisi econòmica mundial ha provocat les fusions de les caixes d'estalvi, algunes de les quals han desaparegut, absorbides per altres, com és el cas de Caixa Girona. D'altres, en canvi, s'han estimat més la fòrmula de la "fusió freda".
Mentre començava Novembre el Papa viatjava a Espanya, en un viatge llampec que el va dur a Santiago de Compostela i a Barcelona, on va dedicar la ja Basílica de la Sagrada Família al llarg d'una cerimònia de tres hores i escatx que TV3 va retransmetre arreu del Món.
Novembre, però, també donava una gran alegria a Ses Illes, Catalunya i Andalusia, doncs el Comuitè encarregat de concedir el títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, depenent d'UNESCO, atorgava aqusta alta distinció a tres manifestacions culturals de reconegut valor; quals són el Cant de la Sibil·la, que s'interpreta a Ses Illes la nit de Nadal, així com també als Castells i un gènere musical que, si bé és propi d'Andalusia, ha representat durant anys Espanya arreu del Món; el flamenc.
I, després d'anys d'espera, arribava l'hora per que l'escriptora Ana-María Matute s'endugués el Premi "Miguel de Cervants" de les lletres castellanes a casa, malgrat que ella ja no ho esperava. Però també enguany les lletres castellanes han estat premiades en altres àmbits, doncs després de 20 anys sense aconseguir-ho, un altre escriptor en aquesta llengua; Mareio Vargas Llosa, s'enduia el Nöbel de Literatura. Però també hi ha hagut enguany un Nöbel força controvertit; el de la Pau, atorgat a l'activista xinès Liu Xiaobo, a qui l'Executiu d'aquéll país manté empresonat per, senzillament, demanar justícia.
I a Catalunya, les eleccions del dia 28 de Novembre van donar la victòria a CiU, desbancant, per tant, el Tripartit i deixant José Montilla sense la Presidència de la Generalitat. És un resultat que, en clau espanyola, ja va ser interpretat per part dels experts com un revés a Zapatero.
I, per arrodonir el pastis, el Pont de la Constitució va estar marcat per una plantada dels controladors aeris espanyols que va deixar tot l'espai aeri del país sense cobertura i, evidentment, bloquejat. La crisi es va acabar amb la militarització del col·lectiu.
Després de Nadal, concretament el dilluns 27 de desembre, Mas prenia possessió oficial del seu càrrec de President de la Generalitat de Catalunya, i a la mateixa tarda del dilluns ja es feia pública la composició d'un Executiu que prenia possessió el dimecres, dia 29.
Així, mentre la música perdia artistes com Luis Aguilé o Enrique Morente, el cinema directors de la talla de Luis Garcia Berlanga, i el periodisme també es quedava un xic més orfe, amb la desaparició de Luis Mariñas.
A nivell musical, però, també va haver-hi altres fets, un d'ells, el Concurs d'Eurovisió, aquest pàl·lid enigma de cada primavera on, després de la polèmica suscitada per la cançó "Soy un tdunami", que en teoria havia d'interpretar Karmele, i que va ser rebutjada per violar vàries de les normnes del concurs, TVE va optar per enviar-hi Dany Diges, amb el tema "Algo Pequeñito", durant quina actuació un personartge conegut com a "Jimmy Jump", va irrompre damunt l'escenari, tot obligant Diges a interpretar de nou el seu tema al final d'un concurs que va viure el primer sabotatge de la seva ja llatga Història.
Els afecciomnats al futbol tenien les alegris d'una novva lliga pèl Barça de Pep Guardiola. I Sud-Àfrica, seu per primera vegada d'un Mundial, veia com Espanya s'enduia la "copeta" a casa en un renyit partit contra Holanda, i al so de les vuvutzel·les.
La crisi econòmica mundial ha provocat les fusions de les caixes d'estalvi, algunes de les quals han desaparegut, absorbides per altres, com és el cas de Caixa Girona. D'altres, en canvi, s'han estimat més la fòrmula de la "fusió freda".
Mentre començava Novembre el Papa viatjava a Espanya, en un viatge llampec que el va dur a Santiago de Compostela i a Barcelona, on va dedicar la ja Basílica de la Sagrada Família al llarg d'una cerimònia de tres hores i escatx que TV3 va retransmetre arreu del Món.
Novembre, però, també donava una gran alegria a Ses Illes, Catalunya i Andalusia, doncs el Comuitè encarregat de concedir el títol de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, depenent d'UNESCO, atorgava aqusta alta distinció a tres manifestacions culturals de reconegut valor; quals són el Cant de la Sibil·la, que s'interpreta a Ses Illes la nit de Nadal, així com també als Castells i un gènere musical que, si bé és propi d'Andalusia, ha representat durant anys Espanya arreu del Món; el flamenc.
I, després d'anys d'espera, arribava l'hora per que l'escriptora Ana-María Matute s'endugués el Premi "Miguel de Cervants" de les lletres castellanes a casa, malgrat que ella ja no ho esperava. Però també enguany les lletres castellanes han estat premiades en altres àmbits, doncs després de 20 anys sense aconseguir-ho, un altre escriptor en aquesta llengua; Mareio Vargas Llosa, s'enduia el Nöbel de Literatura. Però també hi ha hagut enguany un Nöbel força controvertit; el de la Pau, atorgat a l'activista xinès Liu Xiaobo, a qui l'Executiu d'aquéll país manté empresonat per, senzillament, demanar justícia.
I a Catalunya, les eleccions del dia 28 de Novembre van donar la victòria a CiU, desbancant, per tant, el Tripartit i deixant José Montilla sense la Presidència de la Generalitat. És un resultat que, en clau espanyola, ja va ser interpretat per part dels experts com un revés a Zapatero.
I, per arrodonir el pastis, el Pont de la Constitució va estar marcat per una plantada dels controladors aeris espanyols que va deixar tot l'espai aeri del país sense cobertura i, evidentment, bloquejat. La crisi es va acabar amb la militarització del col·lectiu.
Després de Nadal, concretament el dilluns 27 de desembre, Mas prenia possessió oficial del seu càrrec de President de la Generalitat de Catalunya, i a la mateixa tarda del dilluns ja es feia pública la composició d'un Executiu que prenia possessió el dimecres, dia 29.
dimecres, 22 de desembre del 2010
NADAL I CRISI ECONÒMICA
Dissabte, 25 de desembre de 2010; Nadal, un altre Nadal que arriba, en aquesta ocasió, envoltat per una crisi que afecta, des de ja fa uns mesos, tot el planeta i de la que, dissortadament, cada dia en veiem les conseqüències, no només en forma de persones que perden negocis i feina, si no també en forma de grans entitats bancàries multinacionals que, després d'haver estirat més el braç que la mànega, ara veuen com les cases de subhastes estàn donant compte de les seves pertinences per tal de sufragar els seus deutes, tot fent bo aquell vell i savi refrany castellà que diu "Del árbol caído, todos hacen leña".
Un Nadal presidit pel fret hivernal i la reforma de les pensions que l'Executiu espanyol vol imposar, segons el seu President, encara que no tingui l'aprovació dels demés, és a dir, per "decretazo", com vulgarment se sol dir, exposant-se, de ben segur, a una altra vaga general. I un Nadal, en definitiva, amb els controladors aeris militaritzats i un estat d'alarma nacional que ha estat perllongat fins el 15 de gener.
I a sobre, els qui a l'escola vam estudiar l'ortogragfia castellana de totas la vida, ara resulta que ens la canvien de cap a peus, suprimint normes que, si la memòria no em falla, en aquells moments eren considerades "sagrades", i posant-ne d'altres, com ara acceptar la castellanització de paraules procedents d'altres llengües, que ja estaven acceptades en la seva forma original. O també la supressió d'accents, algúns d'elñls diacrítics.
Un Nadal, en fi, en que, com diu La Trinca en una de les seves cançons, ens reunim tots, com cada any, possiblement per oblidar-nos una mica de les nostres tasques quotidianes, que ja va bé de tant en tant, encara que sigui a cop de "treva calòrica".
Un Nadal presidit pel fret hivernal i la reforma de les pensions que l'Executiu espanyol vol imposar, segons el seu President, encara que no tingui l'aprovació dels demés, és a dir, per "decretazo", com vulgarment se sol dir, exposant-se, de ben segur, a una altra vaga general. I un Nadal, en definitiva, amb els controladors aeris militaritzats i un estat d'alarma nacional que ha estat perllongat fins el 15 de gener.
I a sobre, els qui a l'escola vam estudiar l'ortogragfia castellana de totas la vida, ara resulta que ens la canvien de cap a peus, suprimint normes que, si la memòria no em falla, en aquells moments eren considerades "sagrades", i posant-ne d'altres, com ara acceptar la castellanització de paraules procedents d'altres llengües, que ja estaven acceptades en la seva forma original. O també la supressió d'accents, algúns d'elñls diacrítics.
Un Nadal, en fi, en que, com diu La Trinca en una de les seves cançons, ens reunim tots, com cada any, possiblement per oblidar-nos una mica de les nostres tasques quotidianes, que ja va bé de tant en tant, encara que sigui a cop de "treva calòrica".
BONES FESTES I UN MILLOR 2011
Des del programa "De tot, una mica", de Ràdio Sarrià us desitgem unes molt bones Festes, i que l'any 2011 sigui millor que aquest en tots els sentits.
dijous, 16 de desembre del 2010
"RICO", L'ESTAFA DEL SEGLE
Per tal de fer diners fàcils, hi ha qui se les empesca de tots colors,; des dels qui practiquen el conegudíssim "phishing", fent-se passar per bancs a Internet amb l'enviament massiu de correus electrònics fins noves formes de "tocar" la butxaca dels pobres usuaris.
La darrera vé de la mà d'un dels primers canals de televisió privada que va haver-hi a Espanya, i s diu "rico".
"Rico" però, només va començar afectant ele telèfons mòbils de targeta pre-pagament donat que aquests usuaris no poden denunciar el frau mitjançant factures en les que constaria, evidentment, el delicte flagrant. Ara, però, també comença a afectar els de contracte.
La tècnica de l'estafa, generada des d'una empresa subcontractada que no té res a veure amb el canal televisiu, doncs aquesta només emet el programa (que no he vist mai) consisteix en que l'empresa selecciona a l'atzar números de telèfon i els envia un missatge per que es comuniquin, primer amb les paraules "alta rico", a un número de cinc dígits (El primer és gratuït). Pero la trampa ja està parada, doncs els missatges que l'empresa envia li costen al pobre usuari, sense que ell ho sàpiga, 1,42 euros cada un. I no en rep un ni dos, si no que l'empresa emet repetitiuus missatges de publicitat, "alertes" i altres informacions, generaslment banals, que només fan que ocupar la memòria cdel terminal mòbiul i, naturalment, buidar la targeta de saldo.
No sé si algún dels que hanm "picat" ha aconseguit fer-se "rico", tal i com la meravellosa publicitat que hi ha a una pàgina d'Internet diu. Però el que si és cert és que l'empresa de nacionalitat nord-americana, sí que es fa d'or amb els missatgets
La darrera vé de la mà d'un dels primers canals de televisió privada que va haver-hi a Espanya, i s diu "rico".
"Rico" però, només va començar afectant ele telèfons mòbils de targeta pre-pagament donat que aquests usuaris no poden denunciar el frau mitjançant factures en les que constaria, evidentment, el delicte flagrant. Ara, però, també comença a afectar els de contracte.
La tècnica de l'estafa, generada des d'una empresa subcontractada que no té res a veure amb el canal televisiu, doncs aquesta només emet el programa (que no he vist mai) consisteix en que l'empresa selecciona a l'atzar números de telèfon i els envia un missatge per que es comuniquin, primer amb les paraules "alta rico", a un número de cinc dígits (El primer és gratuït). Pero la trampa ja està parada, doncs els missatges que l'empresa envia li costen al pobre usuari, sense que ell ho sàpiga, 1,42 euros cada un. I no en rep un ni dos, si no que l'empresa emet repetitiuus missatges de publicitat, "alertes" i altres informacions, generaslment banals, que només fan que ocupar la memòria cdel terminal mòbiul i, naturalment, buidar la targeta de saldo.
No sé si algún dels que hanm "picat" ha aconseguit fer-se "rico", tal i com la meravellosa publicitat que hi ha a una pàgina d'Internet diu. Però el que si és cert és que l'empresa de nacionalitat nord-americana, sí que es fa d'or amb els missatgets
Subscriure's a:
Missatges (Atom)