Dissabte, 25 de desembre de 2010; Nadal, un altre Nadal que arriba, en aquesta ocasió, envoltat per una crisi que afecta, des de ja fa uns mesos, tot el planeta i de la que, dissortadament, cada dia en veiem les conseqüències, no només en forma de persones que perden negocis i feina, si no també en forma de grans entitats bancàries multinacionals que, després d'haver estirat més el braç que la mànega, ara veuen com les cases de subhastes estàn donant compte de les seves pertinences per tal de sufragar els seus deutes, tot fent bo aquell vell i savi refrany castellà que diu "Del árbol caído, todos hacen leña".
Un Nadal presidit pel fret hivernal i la reforma de les pensions que l'Executiu espanyol vol imposar, segons el seu President, encara que no tingui l'aprovació dels demés, és a dir, per "decretazo", com vulgarment se sol dir, exposant-se, de ben segur, a una altra vaga general. I un Nadal, en definitiva, amb els controladors aeris militaritzats i un estat d'alarma nacional que ha estat perllongat fins el 15 de gener.
I a sobre, els qui a l'escola vam estudiar l'ortogragfia castellana de totas la vida, ara resulta que ens la canvien de cap a peus, suprimint normes que, si la memòria no em falla, en aquells moments eren considerades "sagrades", i posant-ne d'altres, com ara acceptar la castellanització de paraules procedents d'altres llengües, que ja estaven acceptades en la seva forma original. O també la supressió d'accents, algúns d'elñls diacrítics.
Un Nadal, en fi, en que, com diu La Trinca en una de les seves cançons, ens reunim tots, com cada any, possiblement per oblidar-nos una mica de les nostres tasques quotidianes, que ja va bé de tant en tant, encara que sigui a cop de "treva calòrica".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada