La majoria de les religions, per no dir totes, tenen un component altíssim d'immobilitat respecte de la societat que les envolta. Així, han canviat algúns aspectes que les han "maquillat" una mica, tal és el cas de la catòlica, que en els anys 60 del passat segle XX va deixar el llatí de banda a les cerimònies, permetent que aquestes es poguéssin celebrar en les llengües nacionals de cada país o autonòmiques, encara que aquestes no s'anpomenaven així llavors.
Ara, però, la btranca anglicana del protestantisme també vol innovar, amb la permissió de que les dones ocupin càrrecs de sacerdoci i, com és natural, puguin arribar a ser bisbes, mesura que ja ha trobat l'obstacle d'algúns inconformes, als que l'Esglesia Catòlica, inamovible en aquest aspecte, com hem pogut comprovar en moltíssimes ocasions, ha donat porta d'entrada, això si, tot respectant el fet que puguin romandre casats, aspecte que la Santa Seu denega als preveres catòics.
Tres bisbes anglicans disidents de les modernitzacions ja passaven el passat 16 de Gwener, a ser els primers "trànsfugues", si així se'ls pot anomenar, doncs ara ja són sacerdots catòlics.
I és que la mateixa por a les innovacions és un dels aspectes que, ara mateix ja fa que siguin poques les vocacions al sacerdoci catòlic, i molts dels pocs que queden ja són d'avançada o molt avançada edat.
I què passara el dia que desapareguin?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada