El dia 14 de Maig passat, l'Executiu espanyol s'unia a d'altres de la Uníó Europea en prendre la mesura de fer que els paquets de cigarretes duguin, per tal d'advertir els fumadors sobre els molts i molt greus perills del consúm de tabac, inatges colpidores de les autèntiques destrosses que aqquesa substància causa.
La nit del divendres al dissabte, i en un portal de notícies on es dona als internautes la possibilitat de deixar comentaris sobre el contingut de les mateixes, llegia una sèrie d'opinions sobre la notñicia, algunes d'elles força curioses, o gairebé´ridícules, com la d'un internauta que assegurava que, per moltes imatges colpidores que duguin els paquets de tabac, ell seguira amb el seu perjudicial hàbit, o d'altres, que feien al·lusió als diners que es recapten en impostos que graven els productes derivats del tabac.
El que em va sobtar, però, és no veiure cap opinió sobre el que costa cada any a la Seguretat Social aquest, aparentment petit vici que, en realitat, podriem qualificar com a drogodependència, legal, això si. I no només el que costa a la Sanitat, si no les moltíssimes vides que el tabaquisme sega.
Possiblement hi haura qui de les imatges en fara burla o, per anar més lluny, sortiran fundes, per amagar el paquet de cigarretes, com si es tractés de protegir el mòbil, i així, no veiure la cruia realitat.
Però, certament, totes les recaptacions d'impostos del país no paguen les moltes vides que el fum del tabac s'endúu per davant, moltes d'elles, certament, de persones bén joves
dijous, 20 de maig del 2010
divendres, 14 de maig del 2010
FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA
Per moltes mesures de seguretat que ens posem a l'ordinador, sembla ser que mai seran prou fortes com per evitar que ens hi entrin d'alguna manera, malgrat que les companyies que produeixen antivirus, els programen per tal que, fins i tot, qualifiquin de "malware" (programari maliciós) qualsevol aplicatiu, sobre tot si és gratuït, que ens !"baixem" d'Internet i que, d''alguna manera, no sigui reconegut com a aplicació per la defensa del nostre equip.
Però ara, a la Xina, la moda és una altra; han aparegut unes targetes que, per un preu de 165 yuans ò el que és el mateix, 20 dels nostres euros, permeten descodificar les parauyles de pas dels sistemes WiFi, amb lo qual, és molt fàcil per qualsevol que disposi d'una d'aquestes targetes, navegar de franc amb el WioFi del veí.
I és que la "ceng-wang-ka" o "Targeta per navegar de franc", tal i com es podria traduïr el nom en català, és una eina que, sense gaires coneixements d'informàtica, es pot connectar via USB a qualsevol ordinador.
Sembla mentida que un país que, per protegir (el Govern) restringeixi Internet, no respecta ni de bon tros la privacitat dels seus ciutadans.
Però ara, a la Xina, la moda és una altra; han aparegut unes targetes que, per un preu de 165 yuans ò el que és el mateix, 20 dels nostres euros, permeten descodificar les parauyles de pas dels sistemes WiFi, amb lo qual, és molt fàcil per qualsevol que disposi d'una d'aquestes targetes, navegar de franc amb el WioFi del veí.
I és que la "ceng-wang-ka" o "Targeta per navegar de franc", tal i com es podria traduïr el nom en català, és una eina que, sense gaires coneixements d'informàtica, es pot connectar via USB a qualsevol ordinador.
Sembla mentida que un país que, per protegir (el Govern) restringeixi Internet, no respecta ni de bon tros la privacitat dels seus ciutadans.
dimecres, 5 de maig del 2010
"FESTA" O TRAGÈDIA?
El dia 25 d'abril passat, ens despertàvem amb una d'aquélles notícies que, de ben segur, per els qui són fanàtics d'aquest trist martiti, anomenat "corrida", va ser una trista notícia; un "torero" havia rebut les conseqüències lògiques de voler martiritzar un pobre animal que, com a ésser viu que és, té dret a defensar-se i, com és molt natural, va exercir-lo.
Al migdia, desporés que totes les televisions haguéssin passat una i mil vegades les imatges de l'"enganxada"·no recordo a quín dels canals de cobertura estatal es parlava del fet que aquest maltractatoros havia d'oferir el seu trist espectacle a Madrid on, per cert, la revenda d'entrades funciuona d'allò més bé, doncs hiu ha hagut qui, fins i tot, ha pagat 3000 euros (Mig milió de les antigues pessetes), per anar a veure aquest martiri que, per més poca vergonya, es qualifica de "festa", com si d'un gran esdeveniment es tractés.
El que sembla mentida, però, és que hi hagi encara qui vulgui pagar per anar a veure tan trist espectacle, i no el preu d'una entrada normal, que ja és cara i sap greu, si no aquestes sumes tan altes de diners.
O és que els qui paguen aquests diners els paguen a gust, encara que després no en tinguin per altres coses?...
Al migdia, desporés que totes les televisions haguéssin passat una i mil vegades les imatges de l'"enganxada"·no recordo a quín dels canals de cobertura estatal es parlava del fet que aquest maltractatoros havia d'oferir el seu trist espectacle a Madrid on, per cert, la revenda d'entrades funciuona d'allò més bé, doncs hiu ha hagut qui, fins i tot, ha pagat 3000 euros (Mig milió de les antigues pessetes), per anar a veure aquest martiri que, per més poca vergonya, es qualifica de "festa", com si d'un gran esdeveniment es tractés.
El que sembla mentida, però, és que hi hagi encara qui vulgui pagar per anar a veure tan trist espectacle, i no el preu d'una entrada normal, que ja és cara i sap greu, si no aquestes sumes tan altes de diners.
O és que els qui paguen aquests diners els paguen a gust, encara que després no en tinguin per altres coses?...
dimecres, 28 d’abril del 2010
TORNADA ALS TEMPS ANTICS
Durant l'Antiguitat eren els reis, governants absolutistes en moltes ocasions, els qui tenien el poder d'atorgar els títols més diversos a persones que havien fet quelcom per protegir, no el poble per que aquest importava molt poc, si no els senyors feudals durant l'Edat Mitjana i el mateix rei en totes les èpoques. Aquests títols donaven, en mnolts casos, el dret a governar sobre petites extensions de terreny.
Algúns d'aquests títols encara persisteixen en l'actualñtat, com és el cas dels Comtes d'Àlbiz, a Segovia, la famosíssima Duquessa d'Alba, la no menys famosa Baronessa Thyssen i molts d'altres que, no només persisteixen, si no que passen de pares a fills.
El passat divendres, dia 9 d'abril, sabiem del nomenament de sis nous marquesos per part del Rei, una pererrogativa que, tot i viure en un país que es diu democràtic, encara existeix regulada, ni més ni menys que per la Constitució.
Empresaris i polítics com Marcelino Oreja, que ha estat nomenat Marqués de Oreja (No és cap territori), o l'artista català Antoni Tàpies, que ha rebut el títol de Marquès de Tàpies (Tampoc és cap territori).
De tots és sabut el que Marcelino Oreja va significar en el camp de la política, no només a nivell espanyol, si no també internacional. O el que Antoni Tàpies representa en al camp de la cultura, no només a nivell català, si no també espanyol, europeu i internacional. Però el cert és que, en els temps que vivim, no n'hi ha per tant com per donar-los un títol tan desfassat com el de marquès.
Algúns d'aquests títols encara persisteixen en l'actualñtat, com és el cas dels Comtes d'Àlbiz, a Segovia, la famosíssima Duquessa d'Alba, la no menys famosa Baronessa Thyssen i molts d'altres que, no només persisteixen, si no que passen de pares a fills.
El passat divendres, dia 9 d'abril, sabiem del nomenament de sis nous marquesos per part del Rei, una pererrogativa que, tot i viure en un país que es diu democràtic, encara existeix regulada, ni més ni menys que per la Constitució.
Empresaris i polítics com Marcelino Oreja, que ha estat nomenat Marqués de Oreja (No és cap territori), o l'artista català Antoni Tàpies, que ha rebut el títol de Marquès de Tàpies (Tampoc és cap territori).
De tots és sabut el que Marcelino Oreja va significar en el camp de la política, no només a nivell espanyol, si no també internacional. O el que Antoni Tàpies representa en al camp de la cultura, no només a nivell català, si no també espanyol, europeu i internacional. Però el cert és que, en els temps que vivim, no n'hi ha per tant com per donar-los un títol tan desfassat com el de marquès.
dijous, 22 d’abril del 2010
CONSULTA INDEPENDENTISTA I TC
El diumenge, 25 d'Abril, hi ha la nova onada de consulta independentista, unj referèndum totalment democràtic, o sigui, inofensiu, que algúns sectors ja qualifiquen de "retrògrade" doncs, com podem comprovar, aquests sectors no saben que, antigament, Catalunya era independent, malgrat que tenia relació, i molt bona, amb els altres territoris que avui formen les comuinitats autònomes d'Espanya.
Aquesta consulta que, segons sembla, a Barcelona trigara encara un any a realitzar-se, ja ha estat feta a d'altres poblacions on van tenir oposició i forta en algunes d'elles. I ara li toca, entre d'altres, a la capital del Gironès.
La consulta, però, arriba en un moment en que el TC, algúns de quins components ja han esgotat el seu període de mandat, està discutint la tan "feixuga "·sentència a un recurs d'inconstitucionalitat que no té ni cap ni peus, doncs ningú entén que, després que el Parlament de Catalunya i el seu homòleg espanyol, van donar per vàlid i conmstitucional el nostre Estatut, ara vinguin uns quants a tirar-lo per terra.
I és que, entre els que diuen que el referèndum del 25-A és "rtetrògrade" i aquélls que posen tota mena de pals a les rodes per que el nostre Estatut no tiri endavant, , no sé si, coim deia una dona del barri valencià d'El Cabanyal a les càmeres de TV3, valdria la pena fer-se anti-sistema.
Aquesta consulta que, segons sembla, a Barcelona trigara encara un any a realitzar-se, ja ha estat feta a d'altres poblacions on van tenir oposició i forta en algunes d'elles. I ara li toca, entre d'altres, a la capital del Gironès.
La consulta, però, arriba en un moment en que el TC, algúns de quins components ja han esgotat el seu període de mandat, està discutint la tan "feixuga "·sentència a un recurs d'inconstitucionalitat que no té ni cap ni peus, doncs ningú entén que, després que el Parlament de Catalunya i el seu homòleg espanyol, van donar per vàlid i conmstitucional el nostre Estatut, ara vinguin uns quants a tirar-lo per terra.
I és que, entre els que diuen que el referèndum del 25-A és "rtetrògrade" i aquélls que posen tota mena de pals a les rodes per que el nostre Estatut no tiri endavant, , no sé si, coim deia una dona del barri valencià d'El Cabanyal a les càmeres de TV3, valdria la pena fer-se anti-sistema.
dimecres, 14 d’abril del 2010
UN GRAN CANDIDAT AL "FIASCO AWARD"
Fa pocs dies m'arribava, a través d'EP-Tecnologia, la notícia de que Korea del Nord, un dels paísos més aïllats del Món, degut a la fèrria dictadura militar que el governa, ha creat un sistema operatiu propi però, com és de suposar, és 10 anys ebndarrerit respecte dels que nosaltres utilitzem.
"Estrella Roja", així és com s'anomena el sistema, no és més que una curiosa amalgama de Linux, aplicacions vàries, copiades de Microsoft, però antigues, així com d'altres aplicatius, molts d'ells per garantir una restricció a les connexions a Internet.
L'empresa que l'ha analitzat per EP-Tecnologia afirma que es tracta d'un sistema tan enormement obsolet que, difícilment es podra vendre, ni tan sols dintre del mateix país lo qual el converteix, si algún dia arriba a sortir d'allà, en un ferm candidat als "Fiasco Awards", que cada any s'atorguen als productes tecnològics més "fluixos" que es presenten.
"Estrella Roja", així és com s'anomena el sistema, no és més que una curiosa amalgama de Linux, aplicacions vàries, copiades de Microsoft, però antigues, així com d'altres aplicatius, molts d'ells per garantir una restricció a les connexions a Internet.
L'empresa que l'ha analitzat per EP-Tecnologia afirma que es tracta d'un sistema tan enormement obsolet que, difícilment es podra vendre, ni tan sols dintre del mateix país lo qual el converteix, si algún dia arriba a sortir d'allà, en un ferm candidat als "Fiasco Awards", que cada any s'atorguen als productes tecnològics més "fluixos" que es presenten.
dijous, 8 d’abril del 2010
EN QUÈ QUEDEM...?
Ja fa temps que es vé parlant del tema de les descàrregues des d'Internet i de la possibilitat, mitjançant la que ja s'anomena "Llei Sinde", de tancar pàgines d'intrercanvi d'arxius, uns portals que, d'altra banda, van ser qualificats per un jutge com a totalment legítims.
També a d'altres paísos de la UE, com ara França o el Regne Unit, han estat elaborades lleis en el mateix sentit.
D'altra banda una editorial de llibres digtals ja ha començat a fer el que, amb tota ptrobabilitat, seria el remei contra les descàrregues, és a dir, posar uns preus més raonables als llibres digitals dels seus autors, mesura que el mateix director de l'editorial qualificava d'oportuna.
Deiixant les descàrregues a una banda, també hi ha un altre fenòmen; el "top-manta" que, segurament, tots hem vist en alguna ocasió. Consisteix en la venda, ja siguiu al carrer, sobre una manta i a terra, o anant d'un restaurant a l'altre, escampant els discos i DVD il·legals i oferint-los a les persones que estàn allà menjant.
El passat dia 7 d'abril, per la meva sorpresa, m'arribavas la notícia de que un jutge d'Astúries havia absolt un d'aquests venedors "top-manta", al que la Policia havia enxampat in fraganti venent aquesta mercaderia il·legal pels carrers d'Oviedo.
Sembla que, d'alguna manera, aquesta sentència contrradiu el que des del Govern es pretén fer doncs, si la memòria no em falla, ja hi ha una llei que preveu sancions, no només per els venedors, si no també per qui compri aquest material il·legal.
Això, evidentment, és un contra sentit que, si ens ho mirem be, costa molt d'entendre, doncs sembla que la Justícia contradiu les lleis d'una manera incomprensible. Llavors, en què quedem. Es legal o il·legal connectar-se a portals P2P i baixar-se continguts? I els "top-manta, són legals o il·legals?. Qui ho entengui, que vingui i ens ho expliqui.
També a d'altres paísos de la UE, com ara França o el Regne Unit, han estat elaborades lleis en el mateix sentit.
D'altra banda una editorial de llibres digtals ja ha començat a fer el que, amb tota ptrobabilitat, seria el remei contra les descàrregues, és a dir, posar uns preus més raonables als llibres digitals dels seus autors, mesura que el mateix director de l'editorial qualificava d'oportuna.
Deiixant les descàrregues a una banda, també hi ha un altre fenòmen; el "top-manta" que, segurament, tots hem vist en alguna ocasió. Consisteix en la venda, ja siguiu al carrer, sobre una manta i a terra, o anant d'un restaurant a l'altre, escampant els discos i DVD il·legals i oferint-los a les persones que estàn allà menjant.
El passat dia 7 d'abril, per la meva sorpresa, m'arribavas la notícia de que un jutge d'Astúries havia absolt un d'aquests venedors "top-manta", al que la Policia havia enxampat in fraganti venent aquesta mercaderia il·legal pels carrers d'Oviedo.
Sembla que, d'alguna manera, aquesta sentència contrradiu el que des del Govern es pretén fer doncs, si la memòria no em falla, ja hi ha una llei que preveu sancions, no només per els venedors, si no també per qui compri aquest material il·legal.
Això, evidentment, és un contra sentit que, si ens ho mirem be, costa molt d'entendre, doncs sembla que la Justícia contradiu les lleis d'una manera incomprensible. Llavors, en què quedem. Es legal o il·legal connectar-se a portals P2P i baixar-se continguts? I els "top-manta, són legals o il·legals?. Qui ho entengui, que vingui i ens ho expliqui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)