Durant l'Antiguitat eren els reis, governants absolutistes en moltes ocasions, els qui tenien el poder d'atorgar els títols més diversos a persones que havien fet quelcom per protegir, no el poble per que aquest importava molt poc, si no els senyors feudals durant l'Edat Mitjana i el mateix rei en totes les èpoques. Aquests títols donaven, en mnolts casos, el dret a governar sobre petites extensions de terreny.
Algúns d'aquests títols encara persisteixen en l'actualñtat, com és el cas dels Comtes d'Àlbiz, a Segovia, la famosíssima Duquessa d'Alba, la no menys famosa Baronessa Thyssen i molts d'altres que, no només persisteixen, si no que passen de pares a fills.
El passat divendres, dia 9 d'abril, sabiem del nomenament de sis nous marquesos per part del Rei, una pererrogativa que, tot i viure en un país que es diu democràtic, encara existeix regulada, ni més ni menys que per la Constitució.
Empresaris i polítics com Marcelino Oreja, que ha estat nomenat Marqués de Oreja (No és cap territori), o l'artista català Antoni Tàpies, que ha rebut el títol de Marquès de Tàpies (Tampoc és cap territori).
De tots és sabut el que Marcelino Oreja va significar en el camp de la política, no només a nivell espanyol, si no també internacional. O el que Antoni Tàpies representa en al camp de la cultura, no només a nivell català, si no també espanyol, europeu i internacional. Però el cert és que, en els temps que vivim, no n'hi ha per tant com per donar-los un títol tan desfassat com el de marquès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada