divendres, 24 d’abril del 2009

UN "Q3" QUE SURT CAR ALS TREBALLADORS

La crisi econòmica que està vivint tot el Món afecta gairebé tots els wsectors de la producció. És una situació que, com sempre, o com quàsi sempre, surt molt cara a qui menys culpa en té; els treballadors.

Tal fet hem pogut comprovar-ho aquestes cdarreres setmanes, quan Audi i Volkswagen han pressionat, fins el llímit d'arrivbar a demanar-los l'acceptació de congelació salarial, els treballadors de la factoria que la firma SEAT té a Martoreell, a canvi de produïr un nou model a la fàbrica.

Però és que de la fabricació de cotxes, no només en viu l'empresa que els munta, si no que també una sèrie d'empreses que, per d'alguna manera dir-ho, realitzen tasques "auxiliars", com ara fabricació dels seients, els motors, els quadres de comandament, els fars i altres. Són empreses que, de bén segur que han estat, i estàn encara, amb les orelles com parabòliques, doncs els treballadors que hanb de fabricar el nou model volsdrien que tots els components es fabriquéssin a Catalunya o, com a àxim, a Espanya, i no a l'estranger.

Pel que hem pogut veure, aquest "Q3" els surt molt car alks treballadors de SEAT; congelació salarial per tal de conservar la feina. Però On aniran els diners que l'Executiu concedira a aquestes empresesx per que fabriquin aquest nou cotxe?.

divendres, 17 d’abril del 2009

UNS HEROIS DE "PACOTILLA"

Fa uns quants dies, fullejant una revista, em vaig trobar amb unes sorprenents declaracions, fetes per un maltractador d'animals (torero), segons les quals aquests sinistres personatges són "els nous herois del Segle XXI"·, declaracions quie semblen tretes d'una d'aquélles novel·les gràfiques d'"Hazañas bélicas", que corrien fa unes quantes dècades, en les que la guerra era el fil conductor de la trama de les històries.

Tals personatgets, els "toreros", eren, normalment, gent que no trobaven altra mena de feina, raó per la qual durant la primera meitat del segle XX, molts joves andalusos es van convertir en això; "toreros" que era, d'alguna manera, la forma més fàcil i còmoda de trobar feina i, segons sembla, d'amassar milions de les llavors vigents pessetes.

Aquesta mena d'espectacles està, actualment, en franc declivi, sortosament, i a Catalunya ja no es donen, doncs la majoria de places de braus ja han estat enderrocades, per tal de construïr-hi altres equipaments més útils, com a Girona, quin solar ocupara la nova Audiència Provincial, o a Sant Feliu de Guíxols, on hi ha l'estació d'autobusos. D'altres, però, han conservat el seu aspecte exterior, tot i que de portes endins seran un centre lúdico-comercial, tal és el cas de "Les Arenes", a Barcelona.

Caldria saber quina heroïcitat troben aquestes persones en infligir dolor, maltracte, tortura, literalment entesa, a un pobre animal indefens, fins a matar-lo. O és que encara es considera "heroi" qui més mal causa?.

divendres, 3 d’abril del 2009

PRIMAVERA D'HIVERN O HIVERN DE PRIMAVERA?

Ja fa unes setmanes, dues en concret, que hem començat la primavera, una època de l'any caracteritzada per caloreta, o temps més suau, si així volem dir-ho. I per pluges que, en aquest cas, són molt beneficioses, "or", com diuen els pagesos, pels conreus i la muntanya.

Però enguany, i per inversemblant que sigui, sembla que es complira allò de "Per pasqua, al foc", un fet que ja va complir-se l'any passat, doncs tots els dies de Pasqua va ploure va fer temperatures bvaixes.

D'una banda ens esquiadors en diran bé, doncs podran anar a gaudir encara del seu estimat "esport blanc". Però també en diran bé els pantants, ja molt plens, doncs la neu que caigui sera llavors aigua.

Els qui possiblement no en diguin tant bé suguin els hotelers i restauradors de la costa, doncs si fa fred, allà no els hi anira ningú.

I es que, com ja diu la dita, "mai plou al gust de tothom".

divendres, 27 de març del 2009

QUÈ ENS DONA "PRESTIGI"?

El dimecres, dia 25 de Març, veiem com, des de les files del PP, es deia, en sessió parlamentària, que el "prestigi" d'Espanya a l'exterior podria quedar "tocat" per la retirada de Kosovo, una acció decidida per l'Executiu en ple, tal i com la Ministra Chacón explicava el dilluns, dia 23, des de Rota.

Sembla que en aquest segle XXI, recent estrenat (Ja n'hem passat nou anys) encara hi hagi qui pensi comn en èpoques passades, en que el "prestigi" d'un país qualsevol es mesurava segons el seu potencial armamentístic, un greu error, certament, per part de qui ho feia. Però eren altres temps i, d'aquell armament, en depenia la "independència" d'un o un altre país, de tal manera que si un país perdia una guerra, era "desprestigiat".

Ja ha quedat ben demostrat que, en una guerra, ningú hi guanya res, al contrati, tothom hi surt perdent; tan els teòrics "vencedors" com els "perdedors", també teòrics. I els qui tan han protestat per la retirada de Kosovo, semblen no haver entès el missatge de l'11-M, doncs cap d'ells es va veure afectat, al menys, directament.

Hem vist com, en altres conflictes, un diàleg a temps ha estat la solució, per que qui estava "revoltat", entregués les armes.

I és que, ni amb lleis restrictives, ni amb tupinades s'arregla res, si no amb una característica que, segons podem veure, algúns dels nostres polítics no tenen, o no volen tenir; el SENY.

dijous, 19 de març del 2009

JA ENS COMENCEN A CONTROLAR

Ja fa un temps que es vé suposant el fet que cada cop caldrà més control sobre aquells aparells que podrien ser "armes de doble tall". Un control que, com era de suposar, ja és aquí, de moment, amb els mòbils de targeta pre-pagament.

Aquesta operació de registre ja va començar a ser duta a trerme, des de primers d'any, de moment, però, només amb els mòbils de nova adquisició. Ara, però, la mesura ja afecta de ple els qui ja fa temps que en tenen.

Aquestes mesures s'han hagut de premdre degut, tristament, a les malifetes d'algúns exaltats que, en lloc de fer servir els mòbils per allò que han estat concebuts, és a dir, comunicar-nos via terucades o missatgeria, s'han dedicat a utilitzar-los per fer volar trens, perjudicant moltes persones innocents.

Sembla mentida que hi hagi qui necessiti mà dura, doncs no saben o no volen saber utilitzar les noves tecnologies per fer el bé, si no per perjudicar els demés. Dissortadament, però, sempre paguem justos per pecadors.

També veiem fa un parell de setmanes còm una sèrie d'ens, entre els que hi ha Visa, EuroPol i Policies Nacionals de diversos paísos de la UE, s'unien per tal d'impedior una altra de les utilitzacions fraudulentes de les noves tecnologies, com és el comerç de pornografia infantil, un altre dels molt temuts càncers socials dels nostres dies.

Ordinadors, càmeres de vídeo o de fotos...Es necessitara també en un futur que els seus propietaris hagin de registrar-se per tal d'evitar malifetes?

divendres, 13 de març del 2009

QUIN ART TÉ EL MALTRACTAMENT?

Aquestrs darrers dies he llegit a les agències de notícies el fet que dos maltractadors d'anuimals (LLegeixi's "toreros") van tornar unes medalles que el Govern els havia concedit, ni nmés ni menys que a les Belles Arts. Els canals sensacionalistes de televisió n'han estat parlant llargamwent.

Sembla un fet tret de la Història Antiga, quan l'Impweri Romà governava a casa nostra, i es feien les lluites de gladiadors, en les que qui més mal feia al contrari, s'emportava la medalla o el que fós el premi que donaven.

Vivim en un món en el que cada cop hi ha més gent concienciada sobre el respecte a la vida dels animals. Fins i tot ja hi ha poblacions que, com la veina ciutat de Girona, que tenien plaça de braus, sortosament ja no la tenen, i els terrenys s'han destinat a d'altres usos més productius per a la societat.

Realment no sé què pensaven els qui van decidir atorgar les medalles a aquests maltractadors d'animals,. Podien haver-les guardat per altres persones; un arquitecte, un escultor, un pintor, un escriptor, un músic o, per què no, un metge i, fins i tot, un escombriaire.

divendres, 6 de març del 2009

A PROPÒSIT DE CARNASSA

Fa segles, quan l'Imperi Romà dominava la Mediterrània, ja s'organitzaven espectacles amb el patiment d'éssers humans com a fil conductor, una pràctica que, de ben segur que en temps previs als de l'Imperi Romà, ja es duia a terme en d'altres pobles. Només cal recordar pel·lícules de la talla de "Sodoma i Gomorra", basada en textos de l'Antic Testament. En aquests espectacles, però, les persones que hi participaven ho pagaven en moltes ocasions amb la vida.

Sembla que, per no variar, en els nostres dies hi ha encara aquesta mena de passió per convertir el patiment dels altres en espectacle, o en circ mediàtic. I no em calia llegir el dilluns, dia 2 de Març, a la portada d'una molt llegida revista "del cor" espanyola el fet que una dona del Regne Unit, famosa per que va participar en la versió d'aquell paíso del programa "GH", ara malalta de càncer, vulgui vendre la seva agonia a una televisió, si no que tan sols cal posar la "tele" en algúns moments de la tarda o nit, en un qualsevol dels canals `privats, i veure el que passa. Ara, però, els qui participen en el circ cobren sucoses sumes de diners, mercès al que els molts anunciants, i els qui truquen als programes, paguen.

Ja sabem que hi ha una molt àmplia oferta de televisió. Però què passaria amb aqusts programes si deixéssin d'interessar a una audiència que, segons es pot comprovar, sembla àvida de patiment aliè?.