Fa segles, quan l'Imperi Romà dominava la Mediterrània, ja s'organitzaven espectacles amb el patiment d'éssers humans com a fil conductor, una pràctica que, de ben segur que en temps previs als de l'Imperi Romà, ja es duia a terme en d'altres pobles. Només cal recordar pel·lícules de la talla de "Sodoma i Gomorra", basada en textos de l'Antic Testament. En aquests espectacles, però, les persones que hi participaven ho pagaven en moltes ocasions amb la vida.
Sembla que, per no variar, en els nostres dies hi ha encara aquesta mena de passió per convertir el patiment dels altres en espectacle, o en circ mediàtic. I no em calia llegir el dilluns, dia 2 de Març, a la portada d'una molt llegida revista "del cor" espanyola el fet que una dona del Regne Unit, famosa per que va participar en la versió d'aquell paíso del programa "GH", ara malalta de càncer, vulgui vendre la seva agonia a una televisió, si no que tan sols cal posar la "tele" en algúns moments de la tarda o nit, en un qualsevol dels canals `privats, i veure el que passa. Ara, però, els qui participen en el circ cobren sucoses sumes de diners, mercès al que els molts anunciants, i els qui truquen als programes, paguen.
Ja sabem que hi ha una molt àmplia oferta de televisió. Però què passaria amb aqusts programes si deixéssin d'interessar a una audiència que, segons es pot comprovar, sembla àvida de patiment aliè?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada