dijous, 27 d’agost de 2015

TRADUÏNT L'INTRADUÏBLE

  Tots hem escoltat cançons en la seva versió original. De bén segur que hem llegit algun llibre en francès o anglès i, ara, amb la TDT que ho permet, ens hem posat a veure pel·lícules en la seva versió original uns treballs que, quan es tradueixen, poden canviatr completament de sentit.

  Així, qui no recorda la cançó alemanya del concurs d'Eurovosió de 1978 que, en aquella llengua, era una alegre polka?. Però quan va arribar la versió en castellá que, per cert, apareuixia en el primer àlbum que va enregistrar un llavors joveníssim Iván, un cantant de la Comunitat de Madrid, l'esmentada cançó era tan trista que, fins i tot el títol; "Sin amor" ja ens donava una idea força clara del que l'adaptració de la lletra ens deparava.

  El dijous, 27 d'Agost passat, al vespre, Europa Press es feia ressò d'una infornmació en que es feia referència a les declaracions de qui fora en altres temps Portaveu del Govern de la Generalitat; Francesc Homs.
 
  A l'annex on es poden inserir comentaris a la notícia, un dels lectors es referia al polític tot maltraduïnt el seu nom per "Paco Hombre" o "Poco hombre".

  Aquesta "perla" lingüística és el resultat d'una inventiva, no exempta del caràcter burlesc que, de bén segur, el lector volia donar al seu comentari. El cert, però, és que, en lloc de fer riure, fa més aviat plorar.

  I és que els nom,s i cognoms, generalment són intraduïbles. O, si tenen traducció, possiblement sigui millor deixar-los tal com sonen en la seva versió original, no sigui que ens piquem els dits.

Cap comentari:

Publica un comentari