Mallorca, la més gran de les Balears, una illa que en altres temps no era altra cosa que un paradís, va començar a ser objecte, no només de puiblicitat, si no d'una explotació desmesurada.
Des de "Bajo el cielo de Palma" (Bonet de San Pedro-anys 40 del segle passat) fins "El Puente" (Los Mismos, finals dels 60 o principis dels 70 del passat segle XX), van anar apareixent moltes cançons, la majoria d'elles senzilles i, algunes, fins i tot "canciones del Verano" que, sense dubtar-ho de cap manera, no eren si no publicitat de l'illa, llavors encara paradisíaca tot i que, en algúns llocs, ja es començava a notar la massificació.
Publicitat i especulació, entre d'altres, han convertit aquella illa paradisíaca en quelcom que, hores d'ara, de paradís ja no en té gairebé res.
Sense anar més lluny, en poques setmanes he pogut veure a "Periodista Digital" unes imatges esfereïdores dels fets que es donen cada nit d'estiu a Magaluf, un barri de la mallorquina població de Calvià.
I és que la zona, a la que algúns agoserats ja han rebatejat en anglès amb el nom de "shagaluf", no és altra cosa que, tal i com deia a la mateixa plataforma l'escriptor; Arturo Pérez Reverte, una barreja de sol, cervesa i disbauxa, una combinació que, sens cap mena de dubtes, acaba d'empobrir de manera molt cruel la que en anys passats fora un paradís; Mallorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada