dimarts, 7 de desembre de 2010

SEGUIDISME A LES AMENACES DELS DÈSPOTES

El mes de desembre és, tradicionalment, des de ja fa gaierebé cent anys, el mes en que s'atorguen els premis Nöbel, uns guardons que reconeixen persones i entitats o institucinns que han fet alguna acció en be de la Humanitat; ja sigui en pro de la Pau, de la Ciència i la Medicina o la Literatura.

Enguany el premi Nöbel de la Pau és per una persona "incòmoda" per un Govern que fa oïdes sordes al clam mundial en pro dels Drets Humans i, en nom del "be del poble" (del dels propis governants) ignora aqueste drets, tal i com en repetides ocasions hem pogut veure.

El més greu del cas és que la incomoditat que els governants xinesos senten cap a la oncessió a Liu Xiaobo del premi és tal que, com és costúm en ells, han amenaçat diversos paísos, inclosa Noruega, país al que l'Executiu xines, en la seva tossuderia de no voler anar pel bon camí, ja ha amenaçat.

El més greu del cas, però, és que 19 paísos, molts d'ells governats per dictadures, algunes de caire polític, altres de caire religiós, continuen rient les graciets d'aquest gegant asiàtic i, en conseqüència, no aniran a la cerimònia per "diverses raons" (han estat fortament pressionats) i no volen perdre les relacions "cordials" amb el gegant totalitari.

Algú em deia un dissabte al mercat de Girona que, per culpa d'aquest país, on la gent treballa de sol a sol per una misèria, fàbriques de calçat espanyoles de prestigi mundial se'n estan anant a la ruïna.

El que costa entendre als ulls de persiones demòcrates com nosaltres és còm és que un país que no respecta els Drets Humans té tants privilegis a nivell internacional, i ningú gosa parar els peus als seus governants. Més encara, costa moltíssim entendre còm se'ls va concedir uns Jocs Olímpìcs...O és quie els van comprar?...

Cap comentari:

Publica un comentari