La crisi ha fet que algúns clubs esportius hagin hagut de contractar alguna mena de patrocini publicitari per, d'alguna manera, salvar les arques, unes arques que, degut en gran part als astronòmnics sous que algúns esportistes cobren, s'empobreixen cada dia que passa.
Això és el que han fet ja algúns clubs, quins esportistes llueixen a la samarreta marques comercials de diversos productes i/o serveis, i quines instal·lacions esportives duen també el nom d'alguna empresa patrocinadora. Tal és, a Alemanya, el cas de l'Alianz Arena, o a Ses Illes el cas de l'estadi del Mallorca, que en un temps es deia Ono Estadi, malgrat que ara ha canviat el nom del patrocinador, tot i que, popularment, se'l coneix també com "Son Moix".
Per sorpresa de tots, el dia 10 de Desembre passat també s'enfilava el Barça a aquest carro de la publicitat. I no per pocs diners, si no per 30 milions d'euros anuals.
La notícia no tindria altra transcendència si hagués estat escollida com empresa patrocinadora alguna de les moltes empreses catalanes o espanyoles, que n'hi ha una pila. O, si volem obrir l'horitzó, també hauria pogut ser una firma europea.
Però es dona la circumstància que no és així, ni és una firma espanyola ni europea, si no que es tracta d'una fundació, però d'un país que no és tan sols una democràcia, si no una monarquia absolutista; Qatar, a la Península Aràbiga.
I és que, en aquesta ocasió, el Barça s'ha deixat tacar de manera molt innocent per uns diners provinehnts d'un país no democràtic que, encara que aporti una fundació, hom no sap tampoc quina mena de fundació és aquesta.
Queda clar que, com algú va dir; "tot són números", i no importa d'on caiguin els diners. Però el que si dol, i molt, és que un club que, fins ara ha estat molt més que un club, ara s'hagi deixat portar per lluïr publicitat de quelcom que no està en un país ni europeu ni democràtic. Possiblement els faci perdre punts i autoestima, i un dia hagin de lamentar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada