S'acaba una nova legislatura a Catalunya, quatre anys de Tripartit que culminàven amb una notícia bona i una altra de dolenta per qui és contrari a qualsevol acte violent.
La bona va ser la prohibició de les curses de braus que, després de l'eliminació de les places de braus d'arreu de Catalunya, ara ja només es donaven a la Monumental de Barcelona on, cada tarda que hi havia corrida, hi havia polèmioca entre els fanàtics i els contraris de tal barbàrie, ja oficialment prohibida.
D'altra banda, però, el mateix Parlament català blindava fa pocs dies una altra mena d'espectacle on, malgrat que els braus no hi moren, sí en canvi sofreixen tota mena de tortures per part dels qui, d'alguna manera, busquen la diversió en ells. Es tracta dels correbous, una mena de barbàrie endèmica de les Terres de l'Ebre.
La polèmica, però, sorgia, com sempre, per part dels qui diuen que la prohibició dels toros és, en certa manera, "esborrar quelcom espanyol", una afirmació gratuïta feta per unes persones que probablement ignoren el fet que mols mitjans informatius en llengua castellana es produeixen a Catalunya, tan a nivell de premsa escrita com de ràdio i televisió.
A tot això, i en plena precampanya electoral, Alícia Sánchez Camatxo, del PP català, assegurava en roda de premsa que "si guanyen les eleccions, tornaeran a demanar que es facin curses de braus a Catalunya.
No es tracta de demanar altre cop les curses de braus a Catalunya, ni de dir que volem "esborrar" tot el que sigui espanyol. Més avbiat es tractaria de que el Parlament català hagués anat una mica més lluny i, en lloc de brlindar els correbous, hagués fet el mateix que amb les curses de braus, doncs aquí del que realment es tracta és d'enterrar d'una vegada i per sempre la violència, sense importar d'on vingui aquesta doncs aquesta no és art, ni festa, ni tampoc té res a veure amb la cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada