divendres, 8 d’octubre de 2010

EL NÖBEL DE LA DISCÒRDIA

El dia 8 d'Octubere saltava a la premsa la notícia; Liu Xiabao, un disident xinès al que l'aparell repressiu d'aquell país té empresonat per defensar, de manera pacífica, els drets humans i la democràcia (absents en la seva totaslitat al gegant asiàtic) era guardonat amb el Nöbel de la Pau.

Tal notícia va caure com un gerro d'aigua freda sobre un immovilista Executiu que, per acabar d'arrodonir l'assumpte, no va fer més que considerar aquesta decissió una "profanació" del Premi que, valgui dir-ho, guardona la lluita pacífica per la igualdat social i la pau.

Els mitjans d'aquéll país es van afanyar a qualificar el disident de "criminal", en un gest, segons ells, "alliçonador" (de que el poble no significa res per els "barons" comunistes de tota la vida, encara que ells volen donar una imatge contrària). A més, i en un atac de rauxa, van cridar l'Ambaixador noruec a consultes, doncs el país havia, lògicament, fet oïda sorda a les coaccions xineses.

La Xina ha prosperat, si, però a quin preu?. Senzillament al d'un poble completament sotmès a una obsoleta forma de repressió que, en ple segle XXI, ja no hi té cabuda. I és que no s'entén com encara avui, adoren Mao Tsé Thung, un pervers personatget que, si bé va abolir l'imperialisme i el feudalisme, els va portar més del mateix, sota l'eufemístic nom de "república popular"...Cinisme portat als extrems més malaltissos.

Francament, cada dia enténc menys còm, a un país en aquesta deplorable situació, se li van donar uns Jocs Olímpics, en un gest quye va suposar una clara submissió de tot el Món i la Família Olímpica a les políti1ques repressives xineses

Cap comentari:

Publica un comentari