divendres, 29 d’octubre de 2010

TANTS CAPS, TANTS BARRETS

El dia de Sant Narcís passat, tot repassant l'actualitat del matí, em vaig trobar una notícia d'aquestes que, si més no, provoquen la rialla de qui les llegeix.

La notícia parlava del fet que els escriptors en andalús es van reunir en un poblet prop de Granada, en el que, a primera vista, sembla ser un congrés.

Curiosament reivindiquen quelcom que, com tots sabem, no és més que una senzilla variant del castellà, com és l'andalús, sempre considerat un dialecte, i no una llengua.

I el més curiós és que volen comparar-se amb els aragonesos, quina fabla (la forma que tenen en aquélla comunitat de parlar) està en certa manera reconeguda com a un tret distintiu de la mateixa, igual com el bable (o asturianu), que és la forma en que es parla a Astúries.

I és que si volem fer cas a aquestes afirmacions que s'afegeixen a les dels governants de la Comunitat Valenciana, que consideren "llengua" el valenciá, llavors el balear també ho seria, així com l'alguerès (forma de català parlada a l ciutat sarda de L'Alguer).

Però tornant al castellà, que és la segona llengua més parlada al Món després de l'anglès, el cas és que si haguéssim de fer cas a la premisa dels escriptors en andalús, hauriem de considerar també "llengües" o quelcom semblat les formes de parlar de paíusos com Cuba, Honduras, Mèxic, Argentina, Xile i altres paísos iberoamericans.

O sigui que amb la teoria dels escriptors en andalús tindriem tantes "llengües" castellanes com paísos hi ha on el castellà és oficial.

Cap comentari:

Publica un comentari