dimecres, 13 d’octubre de 2010

LA PERILLOSA IMMOBILITAT

Aquests dies s'estàn fent públics els Premis Nöbel 2010, uns Premis entre quins guardonats n'hi ha dos que ja han suscitat incomoditat, una incomoditat que, en ambdós casos, és deguda a una immobilitat sorna per part, en un dels casos, d'un règim que, en el seu dia, va canviar foc per brases a la Xina, i que considera "perillós" qui lluita per uns Drets Humans que s'entesten en no reconèixer.

D'altra banda l'Esglesia Catòlica, que va mostrar el seu desacord quan el Nöbel de Medicina va ser atorgat a qui és considerat el "Pare de la Fecundació in-Vitro"; Robert Edwards.

Sembla que és més còmode la crítica des del més estricte immobilisme, amagant el cap sota l'ala i fent-se el sord, demonitzant allò que, precisament, no és dolent.

El el cas del Vaticà, però, ja que preconitzen que procrear és "positiu", sembla un contra sentit que critiquin el fet que dones que no poden tenir fills ho puguin aconseguir mitjançant aquest sistema i que, a més, des de la Santa Seu es demanin "consideracions ètiques".

Ara demanen "consideracions ètiques" amvb quelcom beneficiós. Però el cert és qie a l'Esglesia s'han donat fenòmens tan fortament anti ètics com la Inquisició, tribunals religiosos davant els quals els acusats, en la més absoluta indefensió, no podien fer altra cosa que demanar clemència. O més recentment, els casos d'abusos a menors per part de religiosos.

Com és de supposar, en ambdós casos, ningú ha tingut "consideracions ètiques". I és que, com diu el refrany: "No hi ha pitjor cec que qui no vol veure les coses".

Cap comentari:

Publica un comentari