És tradició als paísos regentats per una monarquia, el fet que, quan el monarca es mor o, per causes de salut, abdica, sigui el seu fill qui el sustitueixi, un fet que, al llarg de la Història, s'ha donat gairebé sempre de la mateixa manera.
Ara, però, hi ha dos paísosm, regentats encara per obsolets règims totalitaris, en els que passa quelcom semblat al que es dona a les monarquies: Per un cantío Cuba, on el germà, en aquest cas, del dictador Fidel Castro, ha assumit la presidència del país, tot i que Fidel, des de l'ombra, seguenix encara donant ordres com si res hagués passat. I l'altre, Korea del Nord, un dels paísos més hermètics del Món. Allà no és el germà, si no el fill del dictador el que ja ha estat escollit "a dit", tal i com es fa en els règims totalitaris, per tal que la dinastia Kinjong segueixi, com si tal cosa, en el poder, sense que el poble pugui fer-hi absdolutament res.
"El Rei flaqueja...Visca el Rei!". un sistema ja obsolet de fer les coses que algú hauria de canviar, doncs això significa "Més del mateix", encara que no es tracti, en aqust cas, de reis, si no de dictadors que, quan flaquegen, la única cosa que volen és perpetuar-se i, com si fossin divinitats, embauquen el pòble, tot fent-los creure que, amb la repressió que exerceixen, són "benefactors".
Seria hora que, en aquests i altres paísos, sotmesos a dictadures, algú fés alguna cosa, evidentment pacífica, per obrir els ulls al poble i eclipsar els dictadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada