Possiblement tots hem sentit parlar en ocasions de les anomenades "xarxes socials", uns portals on els usuaris poden "penjar" tota quanta informació se'ls acudeixi; com ara fotografies, textos o vídeos.
El que algunes d'aquestes xarxes tenen en comú és el fet que, si l'usuari no fa ús de l'aplicvatiu que incorporen per tal d'establir filtres que delimitin l'accessibilitat de la documebntació allà continguda, aquesta pot ser vista per qualsevol altra persona i, fins i tot, per l'empresa, en el cas que aquesta controli el que els treballadors fan amb les xarxes socials. També es pot donar el cas d'empreses que utilitzin aquests portals per tal de trobar personal per treballar.
Fa molt pocs dies, però, m'arribava un esfereïdor informe que, sens cap mena de dsubte, tothom hauria de llegir, sobre tot els pares, doncs segons sembla, no només algunes d'aquestes xarxes negocien amb els documents allà dipositats, si no que també s'utilitzen amb altres finalitats, no sempre constructives. Segons sembla, el popularíssim "FaceBook", conserva la documentació de l'usuari fins i tot després que aquest es doni de baixa o, el que és pitjor, després de la seva defunció.
El més estrany és que, malgrat els fets que es denuncien en aquest document, aquestes xarxes socials són cada cop més i més populars, essent utilitzades, fins i tot, per institucions com ara algúns departaments governamentals.
Seria d'esperar, però, que hi hagués una normativa que, per sobre de tot, protegís la privadesa i llibertat d'expressió de les persones que utilitzen aquests portals, i que no es pugui donar el fenòmen del "gran germà" que tot ho controla, fins i tot la privadesa de les persones i la seva llibertat, com ja passa, dissortadament, en paísos com la Xina, on la llibertat d'expressió està retallada "per protegir la salut (dels qui governen)", no del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada