dimecres, 5 d’agost de 2009

RENOVAR-SE O MORIR.

Fa pocs dies llegia la notícia, publicada en un rotatiu italià i desmentida després per la Santa Seu, de que la màxima instituciío de l'Esglesia Catòlica, procediria a una regulació de la situació dels fills de sacerdots que viuen ajuntats amb una dona; "en concubinat", tal i com s'anomena per part del catolicisme tal situació que, segons sembla, ja es dona molt a Iberoamèrica i també a paísos europeus com ara Àustria.

El cert és que en altres branquies del cristianisme es permet que els religiosos puguin contraure matrimoni. Tal és el cas dels pastors protestants, o també dels clergues anglicans i d'altres variants del luteranisme.

No sé si l'Esglesia Catòlica s'ha percatat del fet que, amb la seva posició immobilista en aquest aspecte, el nombre de vocacions ha minvat fins el punt que es podria dir que aquesta està en franca recessió, donat que molts dels ja escassos sacerdots de quie es disposa actualment, ja són entrats en anys i han de portar més d'una parròquia. Una sityuació, certament insostenible.

I és que l'Esglesia Catòlica faria molt bé si es comencés a posar les piles i, en lloc de ser tan monolítica com és, permetés els seus religiosos fer el que altres branques del cristianisme sí permeten ja que, si no es renoven, el seu destí és una desaparició irreversible de vocacions...

Ja ho diu una expressió coneguda: "Renovar-se o morir".

Cap comentari:

Publica un comentari