ja fa anys que estem essent materialment "bmbardejats" per la publicitat, un "mal necessari", si ens ho mirem des del fet que, mercès a ella, el diari surt més bé de preu, i escoltar la ràdio o veure la televisió és gratuït.
Internet no es lliura del bnombardeig publicitari, i moltes pàgines estàn materialment patrocinades per diferents anunciants que, en algún moment de la navegació, ens mostres, a manera de pàgina emergent uns, a manera de faldó els altres, el seu reclam publicitari que, un cop vist, generalment ens dona la possibilitat de tancar-lo i oblidar-nos d'allò que ens han anunciat.
Però ja fa uns dies que, en un portal informatiu molt conegut, una també molt coneguda martca de cotxes insereix un d'aquests anuncis que, per a més senyes, no només ocupa mitja pantalla, si no que ni tan sols dona a l'internauta la possibilitat de desfer-se de l'"adware" un cop vist el misswtge.
I és que, a més d'ocupar la meitat de la pantalla, aquesta multinacional de l'automkòbil insisteix a mostrar-nos un vídeo promocional sobre el cotxe, com empenyent-nos a anar al Concessionari a demanar-ne un.
Necessària o no, la publicitat és aquí. Però el que no es pot pretendre és que, en lloc de deixar-nos veure allò que ens interessa de la pàgin que estem veient, ens refreguin pels nassos, sense possibilitat de cancel·lació, la publicitat d'un cotxe que, probablement, mai no ens comprarem per la raó que sigui.
dilluns, 6 de juny del 2016
dimarts, 24 de maig del 2016
UN CONCURS AMB CUA
El dissabte, 14 de Maig passat, es va celebrar a Estocolm la 61a. edició del Concurs Musical d'Eurovisió, una competició nascuda l'any 1956, amb la finalitat de mantenir unida Europa mitjançant aquest llenguatge universal que és la música.
Si bé en algunes ocasions hi havia hagut polèmica, possiblement mai n'hi havia haguda tanta com en l'edició d'enguanty.
De bonea a primeres, Espanya ja no cantava en castellà, com era costúm des de 1961, quan TVE va pujar al carro d'Eurovisió. Però, setmanes abans del concurs, l'organuització incloia la ikurriña entre les bandeses prohibides, situant l'ensenya basca a l'alçada de les de Palestina, Kóssovo o el DAESH, lo qual va provocar protestes a Euskadi i obligava la organització a recvtificar.
El següent fet era la victòria in extremis de la representant ucraïnersa que, curiosament, no cantavas en anglès, si no en tàrtar. La cançó, que no va agradar Rússia, recordava la deportació dels tàrtars, ordenada per Stalin l'any 1944, quin número donava títol al tema.
Aquesta victòria va impulsar un ciutadà armeni a demanar, mitjançant una recollida de signatures a través del portal; "Change.org", per enviar-les a la organmització en sol·licitud de revisió dels resultats. En va aconseguri més de 300.000.
Però el súmmum per Espanya arribava el dilluns, 23 de Maig passat, quan un ciutadà demanava a TVE que aclarís quan havia costat anar a Eurovisió.
Algú em deia fa un temps quie la televisió eastà considerada com un "bé de primera necessitat". Llavors; Quín sentit té preguntar-se pel cost d'una cosa que es fa un cop l'any, quan hi ha altres programes, i no de la "tele" pública que, de bén segur, ultrapassen en escreix el que va costar-li a TVE anar a Eurovisió?.
Si bé en algunes ocasions hi havia hagut polèmica, possiblement mai n'hi havia haguda tanta com en l'edició d'enguanty.
De bonea a primeres, Espanya ja no cantava en castellà, com era costúm des de 1961, quan TVE va pujar al carro d'Eurovisió. Però, setmanes abans del concurs, l'organuització incloia la ikurriña entre les bandeses prohibides, situant l'ensenya basca a l'alçada de les de Palestina, Kóssovo o el DAESH, lo qual va provocar protestes a Euskadi i obligava la organització a recvtificar.
El següent fet era la victòria in extremis de la representant ucraïnersa que, curiosament, no cantavas en anglès, si no en tàrtar. La cançó, que no va agradar Rússia, recordava la deportació dels tàrtars, ordenada per Stalin l'any 1944, quin número donava títol al tema.
Aquesta victòria va impulsar un ciutadà armeni a demanar, mitjançant una recollida de signatures a través del portal; "Change.org", per enviar-les a la organmització en sol·licitud de revisió dels resultats. En va aconseguri més de 300.000.
Però el súmmum per Espanya arribava el dilluns, 23 de Maig passat, quan un ciutadà demanava a TVE que aclarís quan havia costat anar a Eurovisió.
Algú em deia fa un temps quie la televisió eastà considerada com un "bé de primera necessitat". Llavors; Quín sentit té preguntar-se pel cost d'una cosa que es fa un cop l'any, quan hi ha altres programes, i no de la "tele" pública que, de bén segur, ultrapassen en escreix el que va costar-li a TVE anar a Eurovisió?.
dimecres, 18 de maig del 2016
NOVA FACILITAT, NOVA POLÈMICA
J fa temps que s'està parlant d'uns aplicatius que permeten, sobre tot des del mòbil, transmetre en directe imatge i so de la mateixa manera que una unitat mòbil de televisió ho faria.
Els aplicatius solen anar lligats a xarxes spocials. I, hores d'ara, el més popular és l'anomenat; "Periscope", des de quina plataforma podem transmetre, en viu i en directe,m una vivència, com per exemple la visita s un monument històric, la trobada amb un amic o familiar o qualsevol altra vivència, que podem compartir amb els nostres contactes.
Com tota xarxa social, però, aquestes plataformes tenen el seu "costat fosc", consistent en que, de la mateixa manera que podem transmetre totes les coses que he anomenat abans, també es poden transmetre altres fets que, la veritat sigui dita, nosón gens desitjables.
A tall de curiositat, a laXina han prohibit transmetre mitjançant aquestes plataformes l'acció de menjar plàtans, sota l'absurda idea de que pot suggerir "pornografia".
Perpò lluny d'aquesta annècdota que al nostre Món Lliure podriem considerar gairebé infantil, el cdert és que ja s'han transmès fets més greus amb l'ajut d'aquestes plataformes; des d'insults cap el seu eltrenador, per part d'un jugador del PSG, fins el suïcidi en directre d'una noia francesa, passant per altres fets de molta gravetat que ja han fet despertar la polèmica sobre unes plataformes que, segons sembla, no tenen cap mena de moderador o controlador.
I és que ja en alguna ocasió hem plantejat la possibilitat d'implantar un document acreditatiu de que s'està preparat per utilitzar les noves tecnologies. No sera ara el moment?
Els aplicatius solen anar lligats a xarxes spocials. I, hores d'ara, el més popular és l'anomenat; "Periscope", des de quina plataforma podem transmetre, en viu i en directe,m una vivència, com per exemple la visita s un monument històric, la trobada amb un amic o familiar o qualsevol altra vivència, que podem compartir amb els nostres contactes.
Com tota xarxa social, però, aquestes plataformes tenen el seu "costat fosc", consistent en que, de la mateixa manera que podem transmetre totes les coses que he anomenat abans, també es poden transmetre altres fets que, la veritat sigui dita, nosón gens desitjables.
A tall de curiositat, a laXina han prohibit transmetre mitjançant aquestes plataformes l'acció de menjar plàtans, sota l'absurda idea de que pot suggerir "pornografia".
Perpò lluny d'aquesta annècdota que al nostre Món Lliure podriem considerar gairebé infantil, el cdert és que ja s'han transmès fets més greus amb l'ajut d'aquestes plataformes; des d'insults cap el seu eltrenador, per part d'un jugador del PSG, fins el suïcidi en directre d'una noia francesa, passant per altres fets de molta gravetat que ja han fet despertar la polèmica sobre unes plataformes que, segons sembla, no tenen cap mena de moderador o controlador.
I és que ja en alguna ocasió hem plantejat la possibilitat d'implantar un document acreditatiu de que s'està preparat per utilitzar les noves tecnologies. No sera ara el moment?
dimecres, 11 de maig del 2016
QUAN ALGÚ PREDFICA EL QUE NO CREYU
La descoberta dels anomenats "papers de Panamà", ha posat negre sobre blanc de moltíssims fraus fiscals, molts d'ellls comesos per persones de qui ni tan sols se sospitava que actuéssin d'aquesta manera.
El darrer dels casos que s'han donat és el de dos actors espanyols que, en un moment donat, ens donàven lliçons a través d'un spot publicitatri institucuional a la televisió, precisament durant la campanya de la Declaració de la Renda, en el que ells mateixos ens convifdaven, com a contribuents, a marcar amb una "X" la casella d'aportacions solidàries.
La sortida a la llum del cas ha commocionat tota Espanya, donada la popularitat dels dos actiors, als que hem vist en multitud de pel·lícules i, fins i trot, en alguna que altra sèrie
Resulta inxcreïble el fet que prediquéssin amb un exemple que ells ni tan sols complien, malgrat la "cara bonica" que hi posaven.
I és que hi ha molts personatges que segueixen allò de "Feu el que jo us digui, operò no feu el que jo faig". Això en el sentit de que ells sembla que tinguin un oprivilegi per saltar-se "a la torera" les normes.
El darrer dels casos que s'han donat és el de dos actors espanyols que, en un moment donat, ens donàven lliçons a través d'un spot publicitatri institucuional a la televisió, precisament durant la campanya de la Declaració de la Renda, en el que ells mateixos ens convifdaven, com a contribuents, a marcar amb una "X" la casella d'aportacions solidàries.
La sortida a la llum del cas ha commocionat tota Espanya, donada la popularitat dels dos actiors, als que hem vist en multitud de pel·lícules i, fins i trot, en alguna que altra sèrie
Resulta inxcreïble el fet que prediquéssin amb un exemple que ells ni tan sols complien, malgrat la "cara bonica" que hi posaven.
I és que hi ha molts personatges que segueixen allò de "Feu el que jo us digui, operò no feu el que jo faig". Això en el sentit de que ells sembla que tinguin un oprivilegi per saltar-se "a la torera" les normes.
dimecres, 4 de maig del 2016
A CONTRACORRENT
Tots hem sigut testimonis, i en sóm, de que les modes venen i van, no només en el vestit, si no en el menjar, la música i molts altres aspectes de la nostra vida.
Així, resulta que allò que ahir era considerat "bo", estudis científics determibnen actualment que no ho és gens.
Ja fa uns quants anys que algú va dir que el peix blau no era bo per la salut, lo qual s'ha comprovat científicament que era una sobiraba mentida. I avui, el peix blau forma part de la tan aconsellada dieta mditerrània com quelcom altament beneficiós per la nostra salut.
Anys enrere, el cinema va posar el fet de fumar com quelcom "que vestia", "estava bé", era "relaxant", i moltes altrtes coses que ara no venenn a compte.
Doncs està comprovat que, de tot això, el fum no aporta res de res. Més al contrari, perjudicis en quantitats altes.
Doncs ara que tothom s'ha tret de sobre la publicitat d'aquesta droga legal, però dura, i lleis estrictíssimes en prohibeixen l'ús en locals tancats i en llocs on hi hagi menors, resulta que, segons podia llegir la nit del dissabte 30 d'Abril al diumenge, 1 de Maig, a Holywood pretenen que se'n torni a fer apologia, ni més ni menys que en pel·lícules qualificades com per a tota la família.
Aquesta és una d'aquelles notícies que, certament, fan pena, doncs hi ha qui voldria fer tornar una moda que s'ha demostrtat que no té res de bona.
I és que cal mirar endavant, i no enarrere, com fan els crancs.
Així, resulta que allò que ahir era considerat "bo", estudis científics determibnen actualment que no ho és gens.
Ja fa uns quants anys que algú va dir que el peix blau no era bo per la salut, lo qual s'ha comprovat científicament que era una sobiraba mentida. I avui, el peix blau forma part de la tan aconsellada dieta mditerrània com quelcom altament beneficiós per la nostra salut.
Anys enrere, el cinema va posar el fet de fumar com quelcom "que vestia", "estava bé", era "relaxant", i moltes altrtes coses que ara no venenn a compte.
Doncs està comprovat que, de tot això, el fum no aporta res de res. Més al contrari, perjudicis en quantitats altes.
Doncs ara que tothom s'ha tret de sobre la publicitat d'aquesta droga legal, però dura, i lleis estrictíssimes en prohibeixen l'ús en locals tancats i en llocs on hi hagi menors, resulta que, segons podia llegir la nit del dissabte 30 d'Abril al diumenge, 1 de Maig, a Holywood pretenen que se'n torni a fer apologia, ni més ni menys que en pel·lícules qualificades com per a tota la família.
Aquesta és una d'aquelles notícies que, certament, fan pena, doncs hi ha qui voldria fer tornar una moda que s'ha demostrtat que no té res de bona.
I és que cal mirar endavant, i no enarrere, com fan els crancs.
dimecres, 27 d’abril del 2016
DESDIBUIXANT LA HISTÒRIA
Fa unes poques setmans que apareixia un nou mitjà informatiu, de títol; "El Nacional". Es tracta d'un mitjà en català, encara que ofereix la possibilitat, amb un sol cop de click, de llegir-lo en llengua castellana, exemple pràctic de que el bilingüisme no "mata", com algúns pretenen.
A la publicació hi apareixia fa molt pocs dies, i en l'apartat de Cultura, un d'aquells curiosos articles que algú que hagi estudiat Història, i sobre tot, Història de l'Art i la Literatura, no sap gairebé per on agafar-lo.
En ell es diu que Miguel de Cwervantes, qui va néixer i morir a l'actual Comunitat de Madrid, era la mateixa persona que un tal Josep-Miquel Sirvent o Servent, de la localitat alacantina de Xixona
A aquesta grolleria, l'autor n'hi afgfeix una altra de molt més gruixida, consistent en preguntar-se si Cervantes i el gran dramaturg anglès; William Shakespeare, dels que resulta complir-se enguany ekl 400 aniversari de la mort,eren la mateixa persona una suposició que, la veritat, no s'aguantra per enlloc.
Podem acceptar que un infant, quan a l'escola veu per primera vegada un mapa i no sap identificar el lloc on viu,o el lloc d'on vé, sobre trot si no havia estat abans escolaritzat.
Però el que és inacceptable és que, en lloc d'explicar en català la Història, tal i com va ser, hi hagi qui es dediqui a atribuïr catalanitat a qui, ni de bon tros, va viure a la nostra terra.
Probablement Cervantes sí que sabia ón ´és Barcelona, si tenim en compte que va ser militar de la Marina d'aquella època. Però segur quwe Shakespeare, a la seva Anglaterra natal, ni tan sols sabia que exiastreix una llengua, anomenadaq Català
A la publicació hi apareixia fa molt pocs dies, i en l'apartat de Cultura, un d'aquells curiosos articles que algú que hagi estudiat Història, i sobre tot, Història de l'Art i la Literatura, no sap gairebé per on agafar-lo.
En ell es diu que Miguel de Cwervantes, qui va néixer i morir a l'actual Comunitat de Madrid, era la mateixa persona que un tal Josep-Miquel Sirvent o Servent, de la localitat alacantina de Xixona
A aquesta grolleria, l'autor n'hi afgfeix una altra de molt més gruixida, consistent en preguntar-se si Cervantes i el gran dramaturg anglès; William Shakespeare, dels que resulta complir-se enguany ekl 400 aniversari de la mort,eren la mateixa persona una suposició que, la veritat, no s'aguantra per enlloc.
Podem acceptar que un infant, quan a l'escola veu per primera vegada un mapa i no sap identificar el lloc on viu,o el lloc d'on vé, sobre trot si no havia estat abans escolaritzat.
Però el que és inacceptable és que, en lloc d'explicar en català la Història, tal i com va ser, hi hagi qui es dediqui a atribuïr catalanitat a qui, ni de bon tros, va viure a la nostra terra.
Probablement Cervantes sí que sabia ón ´és Barcelona, si tenim en compte que va ser militar de la Marina d'aquella època. Però segur quwe Shakespeare, a la seva Anglaterra natal, ni tan sols sabia que exiastreix una llengua, anomenadaq Català
dimecres, 13 d’abril del 2016
LA GRAN DIFERÈNCIA
Fa pocs dies llegia en un mitjà digittal un estrany informe, elaborat per un anomenat; "Grup KOINÉ". En ell,el grup arribava a la conclusió de que, en una situació de cooficialitat bilingüe a Catalunya en cas d'independència, s'acabaria considerant el català com una llengua prescindible.
De fet, les conclusions de l'informe estàn molt lluny sde complir-se, sobre tot si tenim en ciompte que el català està viu i bén viu. I no en và, molts mitjans de comunuicació de casa nostra es valen, precisament d'aquesta llengua, per tal de difondre la informació a més de, a diferència del que passava en temps de Franco, a l'escola també es pot aprendre la nostra llengua, paral·lelament amb l'aprenentatge dekl castellà.
Però a casa nostra també es disposa de mitjans bilingües que, tan s'adrecen als catalanoparlants, com als no-catalanoparlants, així com també de mitjans que parlen només en castellà.
En aquest sentit, podem dir que en temps paassats la gent parlava el català tot utilitzant paraules que eren més pròpies del castellà, lo qual feia que la nosttra llenguia semblés més una mena d'amalgama entre el català i el castellà que res més. Fins i tot recordo haver conegut fa uns anys a Barcelona una família d'Euskadi que, si bé amb mi parlaven en castellà, entre ells es comunicaven en una mena d'"euskeñol"que, tal i com ells mateixos em van explicar, no era més que una altra amalgama de les dues llengües, donat el desconeixwement que molta gent tenia de bona part del vocabulari de l'euskera.
Segons es pot obvservar, el català gaudeix actualment de molt bona salut, i convuiu perfectament amb el castellà, així com amb les altres 298 llengües nouvingudes, totes elles parlades a nivell familiar, si bé els parlants s'adrecven a nosaltrtes en un castellà més o menys entendible.. Però la veritat siggui dita, tampoc els podem demanar més.
I és que, a la vista de tanta polèmica, hom arriba a la conclusió de que no és el pobnle,, si no els polítics, els qui ho emboliquen tot, creant tanta polèmica com els sigui possible.
De fet, les conclusions de l'informe estàn molt lluny sde complir-se, sobre tot si tenim en ciompte que el català està viu i bén viu. I no en và, molts mitjans de comunuicació de casa nostra es valen, precisament d'aquesta llengua, per tal de difondre la informació a més de, a diferència del que passava en temps de Franco, a l'escola també es pot aprendre la nostra llengua, paral·lelament amb l'aprenentatge dekl castellà.
Però a casa nostra també es disposa de mitjans bilingües que, tan s'adrecen als catalanoparlants, com als no-catalanoparlants, així com també de mitjans que parlen només en castellà.
En aquest sentit, podem dir que en temps paassats la gent parlava el català tot utilitzant paraules que eren més pròpies del castellà, lo qual feia que la nosttra llenguia semblés més una mena d'amalgama entre el català i el castellà que res més. Fins i tot recordo haver conegut fa uns anys a Barcelona una família d'Euskadi que, si bé amb mi parlaven en castellà, entre ells es comunicaven en una mena d'"euskeñol"que, tal i com ells mateixos em van explicar, no era més que una altra amalgama de les dues llengües, donat el desconeixwement que molta gent tenia de bona part del vocabulari de l'euskera.
Segons es pot obvservar, el català gaudeix actualment de molt bona salut, i convuiu perfectament amb el castellà, així com amb les altres 298 llengües nouvingudes, totes elles parlades a nivell familiar, si bé els parlants s'adrecven a nosaltrtes en un castellà més o menys entendible.. Però la veritat siggui dita, tampoc els podem demanar més.
I és que, a la vista de tanta polèmica, hom arriba a la conclusió de que no és el pobnle,, si no els polítics, els qui ho emboliquen tot, creant tanta polèmica com els sigui possible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)