Ja feia massa temps que no en sentiem parlar pe rres, un temps de gran tranquil·litat sense les seves mentides ni la seva xuleria que, per millor qualificar-la, podriem dir que és el súmmum de la cara dura.
Em refereixo al tristament famós "Pequeño Nicolás", un personatge a qui, com hem pogut veure en diverses ocasions, li agrada molt estar a prop de les càmeres i, sobre tot, dels micròfons per tal de deixar anar coses que, segons ell mateix diu, són "certes".
La seva darrera aventura, si així podem anomenar-la, no ha estat altra que la de participar en el conegut "reality show"; "GH VIP", una producció d'un dels dos grans grups mediàtics privats, concretament d'un dels seus canals de televisió.
Un cop a la casa, el desvergonyit no ha tingut altra idea que la d'aprofitar l'existència de les càmeres i els micros per tal de seguir deixant anar tot d'històries que, més aviat, semblen sortides de la ploma d'un inspiradíssim escriptor de novel·les d'ingriga que res més.
No cal seguir aquest programa d'antitelevisió per assabentar-se que que el molt imaginatiu noi no ha durat gaire temps allà dintre. I, segons informa la premsa, ell afirma que s'ha "posat en marxa un protocol" per tal de fer-lo fora a les primeres de canvi.
A la premsa, però, també hi ha la veritat del "protocol". Resulta que aquests programes tenen, entre d'altres aspectes (o, si volem anomenar-los virtuts), el fet que l'audiència també diu la seva, mitjançant votacions telefòniques. I, en aquest cas, no hi ha altre "protocol" que l'alt percentatge se vots negatius cap aquest coocursant.
Una dita popular diu que no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure les coses. En aquest cas, diriem que no hi ha pitjor babau que qui no accepota la seva derrota.
dijous, 28 de gener del 2016
dimecres, 20 de gener del 2016
AUTOBUSOS O CALDERES?
Encara que l'Hivern astronòmic ja fa dies que està entre niosaltres, tal i com toca ja fa fred, de tal manera que cal sortir abrigats al carrer.
lPerò quan sortim de casa, també entrem a d'altres llocs; com el supermercat o kles botigues del barri per comprar. I, per desplaçart-nos, normalment ho fem en bus, uns vehicles on, en ocasions, la calefacció està tan forta que, si venim abrigadíssims, del carrer, sembla que entrem en una caldera.
Hi ha d'altres Comunitats on l'hivern és, proporcionalment, més rigorós que aqui, malgraty que en elles, al contrari que aqui, és sec.
Doncs si bé els establiments d'aquestes altres Comunitats sí que tenen la calefacció molt alta, el cert és que els autobusos que fan el servei de transport urbà i interurbà tenen una temperatura nomal, i no hi fa caloer.
No sée si els qui controlej aquest servei públic s'han plantejat el problema. Però amb menys temperatura, els autobusos serien molt més còmodes.
lPerò quan sortim de casa, també entrem a d'altres llocs; com el supermercat o kles botigues del barri per comprar. I, per desplaçart-nos, normalment ho fem en bus, uns vehicles on, en ocasions, la calefacció està tan forta que, si venim abrigadíssims, del carrer, sembla que entrem en una caldera.
Hi ha d'altres Comunitats on l'hivern és, proporcionalment, més rigorós que aqui, malgraty que en elles, al contrari que aqui, és sec.
Doncs si bé els establiments d'aquestes altres Comunitats sí que tenen la calefacció molt alta, el cert és que els autobusos que fan el servei de transport urbà i interurbà tenen una temperatura nomal, i no hi fa caloer.
No sée si els qui controlej aquest servei públic s'han plantejat el problema. Però amb menys temperatura, els autobusos serien molt més còmodes.
dijous, 14 de gener del 2016
el limit del bo i el dolent
Sembla que el concepte del que està bé i el que no està canviant de forma gairebé radical.
El fet el comprovem en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de tal manera que allò que en temps passats era considerat incorrecte, sembla que es torna correcte. O, per no donar-li aquest qualificatiu, diguem que es torna "tolerable", d'acord amb l'amplitud de mires que se li dóna al concepte de tolerància que, en determinades ocasions esdevé permissivitat gairebé gratuïta.
Tal "permissivitat" hem pogut comprovar-la en fets com l'autèntic carnaval en que es va convertir la Cavalcada de Reis de la capital espanyola, en que les bicicletes van sustituïr els camells, no van desfilar per primera vegada les típiques oques i, per confondre més els nens, hi havia una "Reina Baltasara".
Però el súmmum dels despropòsits m'arribava la nit del dia 6 al 7 de Gener, just després de la festa de Reis. I m'arribava de la ma de la plataforma; "Periodista Digital".
Resulta que un alumne d'un Institut de Ses Illes ha presentat a classe un treball que consisteix en un molt impresentable i irreverent videoclip.
El noi, que es fa dir; "Samantha Hudson", apareix vestit amb uns pantalons curts, de color rosa fort i una samarreta, d'un rosa més suau. A més, dúu una petita bossa de ma del mateix color que els pantalons, indumkentària que després, es transforma en unes calcetes i un sostenidor negres, i el noi canta una lletra, en forma de rap, en la que insulta el Bisbe. I, a més, és totalment irreverent o irrespectuós amb icones de la Religió Cristiana; com la Verge Maria o el mateix Jesucrist.
Segons la nota de premsa, que PD adjuntava al vídeo, la professora no ha tingut altre acudit que donar un excel·lent a tan irreverent videoclip.
No cal ser practicant de cap religió per tal d'adonar-se que l'alumne en qüestió ha travessat diverses linies vermelles en un vídeo que, si bé té molts números per converetir-se en viral, si no ha estat ja retirat de la Xarxa, el cert és que no es mereix ni de bon tros un excel·lent.
No cal donar-li gaires més voltes, doncs aquest no és si no un dissortat i explícit exemple d'alabances al pallús i aplaudiments al brètol.
El fet el comprovem en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de tal manera que allò que en temps passats era considerat incorrecte, sembla que es torna correcte. O, per no donar-li aquest qualificatiu, diguem que es torna "tolerable", d'acord amb l'amplitud de mires que se li dóna al concepte de tolerància que, en determinades ocasions esdevé permissivitat gairebé gratuïta.
Tal "permissivitat" hem pogut comprovar-la en fets com l'autèntic carnaval en que es va convertir la Cavalcada de Reis de la capital espanyola, en que les bicicletes van sustituïr els camells, no van desfilar per primera vegada les típiques oques i, per confondre més els nens, hi havia una "Reina Baltasara".
Però el súmmum dels despropòsits m'arribava la nit del dia 6 al 7 de Gener, just després de la festa de Reis. I m'arribava de la ma de la plataforma; "Periodista Digital".
Resulta que un alumne d'un Institut de Ses Illes ha presentat a classe un treball que consisteix en un molt impresentable i irreverent videoclip.
El noi, que es fa dir; "Samantha Hudson", apareix vestit amb uns pantalons curts, de color rosa fort i una samarreta, d'un rosa més suau. A més, dúu una petita bossa de ma del mateix color que els pantalons, indumkentària que després, es transforma en unes calcetes i un sostenidor negres, i el noi canta una lletra, en forma de rap, en la que insulta el Bisbe. I, a més, és totalment irreverent o irrespectuós amb icones de la Religió Cristiana; com la Verge Maria o el mateix Jesucrist.
Segons la nota de premsa, que PD adjuntava al vídeo, la professora no ha tingut altre acudit que donar un excel·lent a tan irreverent videoclip.
No cal ser practicant de cap religió per tal d'adonar-se que l'alumne en qüestió ha travessat diverses linies vermelles en un vídeo que, si bé té molts números per converetir-se en viral, si no ha estat ja retirat de la Xarxa, el cert és que no es mereix ni de bon tros un excel·lent.
No cal donar-li gaires més voltes, doncs aquest no és si no un dissortat i explícit exemple d'alabances al pallús i aplaudiments al brètol.
dimecres, 6 de gener del 2016
UNA PIFIA POLÈMICA
La influència dels actuals mitjans de comunicació es fa palesa enj molts aspectes de la nostra vida; des dels productes que ens anuncien per que que els comprem, fins el partit que hem de votar quan hi ha Eleccions, malgrat que ells no pensin exactament com nosaltres ho fem.
Si bé abans hi havia la ràdio i un o dos canals de televisió, avui són molts els que podem veure mercès a la TDT encara que, qui estiguui endollat a una plataforma de pagament, pot veure emultitud de canals, no només d'Espanya, si no de fora del pais, molts d'ells, fprça influents arreu del Món.
A pocs dies per acabar el ja passat any 2015, saltava la polèmica a les xarxes socials arran d'una petita pifia ortogràfica, comesa per un dels canals privats de televisió, pertanyent a un dels dos grups mediàtics més importants de l'actualitat.
Resulta que el canal, en un dels seus programes de divulgació, va incloure la paraula; "segobianos" en lloc de "segovianos", que és tal i com s'ha d'escriure. Això va encendre tiotes les alarmes, no només a nivell dels habitants d'aquella Provínccia castellano-lleonesa, si no també de tots els qui, d'alguna manera, aprecien el bon "savoir faire" ortogràfic.
Certament que les llengües han experimentat, i experimenten al llarg de la seva vida, un anomenat; "efecte plastilina", tal i com un llibre, de títol; "Palabras moribundas", s'encarrega de demostrar-nos.
I, amb aquesta premisa, segurament que, en anys vinents, les llengües que avui coneixem i parlem hauran canviat, com ja ens demostra el fet que, a nivell de xarxes socials, ja no són el que se'ns va ensenyar a l'escola.
Si bé abans hi havia la ràdio i un o dos canals de televisió, avui són molts els que podem veure mercès a la TDT encara que, qui estiguui endollat a una plataforma de pagament, pot veure emultitud de canals, no només d'Espanya, si no de fora del pais, molts d'ells, fprça influents arreu del Món.
A pocs dies per acabar el ja passat any 2015, saltava la polèmica a les xarxes socials arran d'una petita pifia ortogràfica, comesa per un dels canals privats de televisió, pertanyent a un dels dos grups mediàtics més importants de l'actualitat.
Resulta que el canal, en un dels seus programes de divulgació, va incloure la paraula; "segobianos" en lloc de "segovianos", que és tal i com s'ha d'escriure. Això va encendre tiotes les alarmes, no només a nivell dels habitants d'aquella Provínccia castellano-lleonesa, si no també de tots els qui, d'alguna manera, aprecien el bon "savoir faire" ortogràfic.
Certament que les llengües han experimentat, i experimenten al llarg de la seva vida, un anomenat; "efecte plastilina", tal i com un llibre, de títol; "Palabras moribundas", s'encarrega de demostrar-nos.
I, amb aquesta premisa, segurament que, en anys vinents, les llengües que avui coneixem i parlem hauran canviat, com ja ens demostra el fet que, a nivell de xarxes socials, ja no són el que se'ns va ensenyar a l'escola.
dijous, 17 de desembre del 2015
JA ÉS NADAL
Només queda una setmama per que sigui Nadal, una festa eminentment familar que, segurament, a molts de nosaltres, ens porta bons records de la infantesa; com el tió o les minivacances escolars, esperades amb candeletes només començar el mes de Desembre.
No fa gaires dies algú em comentava que no hi ha forma humana de que, qui no li agradi el Nadal, pugui ignorar-lo.
Però el cert és que vivim en un món globalitzat, on diferents comunitats han vingut a casa nostra per establir-se. I, certament, moltes d'elles no el celebren, doncs cada una d'elles té les seves festes particulars, ja acceptades per tots nosaltres, de la mateixa manera que ells, ara com ara, també accepten les nostres a excepció, segons vaig poder saber fa uns poques setmanes, d'in imàm de Regne Unit qui, segons sembla, no n'està gaire conforme.
Sigui com sigui, el cas és que des del 27 de Novembre passat, l'ambient nadalenc ha anat estenent-se com taca d'oli per tot. I, ho volguem o no, aquest ambient es manifesta a cada pas.
No fa gaires dies algú em comentava que no hi ha forma humana de que, qui no li agradi el Nadal, pugui ignorar-lo.
Però el cert és que vivim en un món globalitzat, on diferents comunitats han vingut a casa nostra per establir-se. I, certament, moltes d'elles no el celebren, doncs cada una d'elles té les seves festes particulars, ja acceptades per tots nosaltres, de la mateixa manera que ells, ara com ara, també accepten les nostres a excepció, segons vaig poder saber fa uns poques setmanes, d'in imàm de Regne Unit qui, segons sembla, no n'està gaire conforme.
Sigui com sigui, el cas és que des del 27 de Novembre passat, l'ambient nadalenc ha anat estenent-se com taca d'oli per tot. I, ho volguem o no, aquest ambient es manifesta a cada pas.
dijous, 10 de desembre del 2015
FESTES2015-16
Bunes Festes i que l'Any Nou que comencem dintre de pocs dies ens porti coses miñllors que elque estem ja deixant enrere.
dijous, 26 de novembre del 2015
L'ESPORT ÉS COSA DE TOTS
Fa uns pocs dies llegia en un servei informatiu en linia una notícia que feia referència a un esgarrifós episodi de violència en un partit de futbol de categories inferiors.
En concret, els fets van tenir lloc a Andalusia,en el decurs d'un partit entre dos equips de categories inferiors, concretament, aficionats, quan una decissió de l'àrbitre en contra d'un dels dos conjunts que s'enfrontaven, va fer que un aficionat fanàtic comencés a insultar de manera molt grollera el Jutge de Linia que, en aqust cas, era una dona.
Segons el servei informatiu, els insults van durar des del moment de la decissió arbitral, fins el final de la confrontació. I, el més trist del cas, és que el fanàtic es valia dun megàfon per increpar la pobra assistent arbitral, un fet que va provocar que el col·legiat ho reflectís a l'acta de l'encontre.
Evidentment que l'esmentada acta va tenir el seu efecte, de tal manera que l'aficionat que es va creure superior als àrbitres, ja no podra entrar a cap competició esportiva durant un llarg periode de temps.
En aquests temps, en que es reclama igualtat entre homes i dones, el millor és considerar que si una dona pot, per exemple,m treballar com a taxista, també pot ser assistent d'un jutge esportiu. I, òbviament, fer-ho tan bé com qualsevol home doncs, independentment del sexe, per fer aquesta feina només cal conèixer bé la normativa de l'esport que s'està arbitrant. I, com a dona, es mereix tot el respecte.
En concret, els fets van tenir lloc a Andalusia,en el decurs d'un partit entre dos equips de categories inferiors, concretament, aficionats, quan una decissió de l'àrbitre en contra d'un dels dos conjunts que s'enfrontaven, va fer que un aficionat fanàtic comencés a insultar de manera molt grollera el Jutge de Linia que, en aqust cas, era una dona.
Segons el servei informatiu, els insults van durar des del moment de la decissió arbitral, fins el final de la confrontació. I, el més trist del cas, és que el fanàtic es valia dun megàfon per increpar la pobra assistent arbitral, un fet que va provocar que el col·legiat ho reflectís a l'acta de l'encontre.
Evidentment que l'esmentada acta va tenir el seu efecte, de tal manera que l'aficionat que es va creure superior als àrbitres, ja no podra entrar a cap competició esportiva durant un llarg periode de temps.
En aquests temps, en que es reclama igualtat entre homes i dones, el millor és considerar que si una dona pot, per exemple,m treballar com a taxista, també pot ser assistent d'un jutge esportiu. I, òbviament, fer-ho tan bé com qualsevol home doncs, independentment del sexe, per fer aquesta feina només cal conèixer bé la normativa de l'esport que s'està arbitrant. I, com a dona, es mereix tot el respecte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)