Només queda una setmama per que sigui Nadal, una festa eminentment familar que, segurament, a molts de nosaltres, ens porta bons records de la infantesa; com el tió o les minivacances escolars, esperades amb candeletes només començar el mes de Desembre.
No fa gaires dies algú em comentava que no hi ha forma humana de que, qui no li agradi el Nadal, pugui ignorar-lo.
Però el cert és que vivim en un món globalitzat, on diferents comunitats han vingut a casa nostra per establir-se. I, certament, moltes d'elles no el celebren, doncs cada una d'elles té les seves festes particulars, ja acceptades per tots nosaltres, de la mateixa manera que ells, ara com ara, també accepten les nostres a excepció, segons vaig poder saber fa uns poques setmanes, d'in imàm de Regne Unit qui, segons sembla, no n'està gaire conforme.
Sigui com sigui, el cas és que des del 27 de Novembre passat, l'ambient nadalenc ha anat estenent-se com taca d'oli per tot. I, ho volguem o no, aquest ambient es manifesta a cada pas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada