Estem en ple mes de Maig, quin primer dia va ser la Festta del Treball, en que es reivindiquen arreu del Món millors condicions per els treballadors, autèntics "motors" de cada pais-
El 30 d'Abril passat, just abans que es celebrés la ddiada de l'1 de Maig, mentre des de Madrid es deia que "L'economia va més bé", s'anunciava, quàsi com a premonició del contrari, la intenció per part de Torraspapel de tancar la factoria que encara conserva a la nostra Vila, una fàbrica que és el darrer centre de producció que queda d'aquella de quines xemeneies sortia un fum quina olor recordava, i molt, la del br`poquil quan el bullim.
El mateiox dia 30 d'Abril passat ja es lamentava, des del Comitè d'Empresa de la fàbrica, aquesta decissió trista i dolorosa en uns moments en els que sembla que s'ha generalitzat entre algúns empresaris, allò d'"Aquesta és la meva", és a dir, fer públic que estàn en fallida i, com qui no vol la cosa, traslladar la producció a d'altres indrets on el preu de la ma d'obra està "tirat", com vulgarmebnt es diu.
No sé si, tan els empresaruis, com els qui governen, s'han posat mai a la pell dels treballadors a l'hora de planificar les "beneficioses" polítiques que ens deixen , com qui diu vulgarment, amb una ma a cada butxaca. Però, a la vista del que età passant, sembla que no.
dimecres, 14 de maig del 2014
dimecres, 7 de maig del 2014
PREDICCIONS FETES REALITAT
El passat dia de Sant Jordi, l'agència EP publicava un article, segons el qual, Isaac Asimov ja va predir, ara fa cinquanta anys, algunes de les coses que ara ja són realitat, com que naus no-tripulades anirien fins a Bart,. lo qual ja ha estat fet realitat. O gtambé són reals des d'abans d'enguany els aparells de televisió plana, una tecnologia que va començar a aparèixer allà per la segona meitat dels anys 80 del segle passat. Això si, eren pantalles de "plasma" ni el seu preu, prohibitiu.
Però de prediccions se n'han fet moltíssimes més. I, abans que Assimov fés aquestes, Aldous Huxley també predeia certes noves tecnologies que, indubtablement, són ja una realitat, com ara la "música sintètica", és a dir, produïda per mitja d'instruments electrònnics.
I és que molt del que les novel·les de ciència-ficció escrites fa anys van predir, ha passat. Hem arribat a la Lluna, s'està explorant Mart, hi ha "ordinadors en miniatura", que és com Assimov definia els nostres telèfons mòbils intel·ligents. O, fins i tot, hi ha algunes sales que projecten pel·lícules en el format anomenat "sensorama", tal i com predeia Huxley, referint-se a pel·lícules en qyuina projecció també es provoquen en els espectadors sensacions tàctils, olfacxtives o de moviment. Això, de moment, només està en parcs temàtics, com ara Port Aventura.
I és que realment es van fent realitat totes aquelles prediccions que ens han attibat a través de la literatura. Fins i tot, les impressores ·3D que materialment "imprimeixen" fins i tot el menjar davant dels nostres ulls,. I és que els seus inventors no van tenir altre acudit que jugar amb el nom d'un gran mag al que reten honor amb la màquina. per això l'han anomenada "Foodini".
Però de prediccions se n'han fet moltíssimes més. I, abans que Assimov fés aquestes, Aldous Huxley també predeia certes noves tecnologies que, indubtablement, són ja una realitat, com ara la "música sintètica", és a dir, produïda per mitja d'instruments electrònnics.
I és que molt del que les novel·les de ciència-ficció escrites fa anys van predir, ha passat. Hem arribat a la Lluna, s'està explorant Mart, hi ha "ordinadors en miniatura", que és com Assimov definia els nostres telèfons mòbils intel·ligents. O, fins i tot, hi ha algunes sales que projecten pel·lícules en el format anomenat "sensorama", tal i com predeia Huxley, referint-se a pel·lícules en qyuina projecció també es provoquen en els espectadors sensacions tàctils, olfacxtives o de moviment. Això, de moment, només està en parcs temàtics, com ara Port Aventura.
I és que realment es van fent realitat totes aquelles prediccions que ens han attibat a través de la literatura. Fins i tot, les impressores ·3D que materialment "imprimeixen" fins i tot el menjar davant dels nostres ulls,. I és que els seus inventors no van tenir altre acudit que jugar amb el nom d'un gran mag al que reten honor amb la màquina. per això l'han anomenada "Foodini".
dijous, 24 d’abril del 2014
VIOLÈNCIA AL FACEBOOK
El dia 17 d'Abril passat, Dijous Sant, saltava als mitjans de comunicació un vídeo, en el que es veu una dona, de l'Orient llunyà, apallissant un nadó.
Sembla que les imatges ja fa un parell d'anys, com a mínim, que es trobenm penjades al portal social; "Facebook". A la normatiuva del portal, ideat per Mark Zuckerberg, hi ha algunes recomanacions importants a tenir en compte a l'hora de "penjar" imatges o fer comentaris a la marteixa xarxa una normativa que, en algunes ocasions, ja ha fet retirar, en compliment de la mateixa, d'altrres imatges, entre fotos i vídeos, així com també declaracions o comentaris, com el recentment retirat compte d'un predicador, en el que enaltia el terrorisme yihadista.
Segons comenten tots els mittjans, consultats per aquest programa, semvla ser que els usuaris ja han protestat, i molt enèrgicament, davant la xarxa social quins administradors, si és que n'hi ha, s'han fet, fins avui, el sord, dfoncs el vídeo encara es trobs perfectament disponible.
Justament el dia anterior, elk dimecres de Setmanba Santa, un altre esfereïdor vídeo, també penjat al Facebook, i que no sabem si encara hi és, saltava també als mitjans. Concretament es podia veure com una mare iu una tia donaven una tremenda pallissa a un menor, de 10 anys, lligat en una cadira.
Ja sabem que hi ha qui no li agrada la censura. Però, en ocasions, és millor que,en protecció dels drets, en aquesta ocasió, dels menors, es retirin les imatges i, d'alguna manera, es sancioni qui les hagi penjat. I és que no es pot anar per la vida fent aquestes demostracions de "força bruta" tan alegrement.
A més, si ha estat considerat violent el compte del predicador, també ho són, i molt, els dos polèmics vídeos. La única diferència , però, és que el predicador incita a la violència sectària, mentre que els dos vídeos en qüestió inciuten a la de gènere. Però, desenganyem-nos!. Tot és violència. I els vídeos, també cal retorar-los, senyors del Facebook.
Sembla que les imatges ja fa un parell d'anys, com a mínim, que es trobenm penjades al portal social; "Facebook". A la normatiuva del portal, ideat per Mark Zuckerberg, hi ha algunes recomanacions importants a tenir en compte a l'hora de "penjar" imatges o fer comentaris a la marteixa xarxa una normativa que, en algunes ocasions, ja ha fet retirar, en compliment de la mateixa, d'altrres imatges, entre fotos i vídeos, així com també declaracions o comentaris, com el recentment retirat compte d'un predicador, en el que enaltia el terrorisme yihadista.
Segons comenten tots els mittjans, consultats per aquest programa, semvla ser que els usuaris ja han protestat, i molt enèrgicament, davant la xarxa social quins administradors, si és que n'hi ha, s'han fet, fins avui, el sord, dfoncs el vídeo encara es trobs perfectament disponible.
Justament el dia anterior, elk dimecres de Setmanba Santa, un altre esfereïdor vídeo, també penjat al Facebook, i que no sabem si encara hi és, saltava també als mitjans. Concretament es podia veure com una mare iu una tia donaven una tremenda pallissa a un menor, de 10 anys, lligat en una cadira.
Ja sabem que hi ha qui no li agrada la censura. Però, en ocasions, és millor que,en protecció dels drets, en aquesta ocasió, dels menors, es retirin les imatges i, d'alguna manera, es sancioni qui les hagi penjat. I és que no es pot anar per la vida fent aquestes demostracions de "força bruta" tan alegrement.
A més, si ha estat considerat violent el compte del predicador, també ho són, i molt, els dos polèmics vídeos. La única diferència , però, és que el predicador incita a la violència sectària, mentre que els dos vídeos en qüestió inciuten a la de gènere. Però, desenganyem-nos!. Tot és violència. I els vídeos, també cal retorar-los, senyors del Facebook.
dimecres, 16 d’abril del 2014
ORFE DE SUPORT TÈCNIC
Quan, allà per l'any 2001, es va posar en circulació el sistema operatiu; "Windows XP", hom l'anunciava com el primer sistema operatiu "connectat!" lo qual implicava que el mateix, ja des del moment de la seva instal·lació, havia d'estar permanentment connectat a Internet, doncs amb una periodicitat determinada, s'anaven rebent actualitzacions o "pedassos" que, d'alguna manera, anaven completant el que, en un principi, haviem instal·lat als nostres ordinadors.
El sistema, però, va anar fent-se popular i va ser asdoptat, no només per particulars, si no per empreses que, en certa manera, també van crear, sobtre tot les grans, el que s'anomena "Windows XP Corporatiu". Aquest no només es troba a grans empreses, com ara els bancsd, si no també a les Inastitucions, com ara Hospuitals públics ò Departaments del Govern.
El fet, però, és que el 8 d'Abril passat, Microsoft va decidr "tancar l'aixeta" del suport tècnic a l'XP. I, amb el tall de servei, van començar a circular tota mena d'especulacions, sobre tot mitjançant la recomanació-quàsi exigència-de migrar-se al nou 8.1 unes recomanacions que, certament, anaven embolicades en certa creació de psicosi, com si hagués d'acabar-se tot, si no ens migrem.
El mateix dia 8, però, un tècnic desmentia a TV3 tals amenaces tot aclarint que no per que hagi acabat el suport, ja començaran els pirates a atacar quelcom que, a més, ja no té el valor econòmic que tenia.
I, si no, que els ho preguntin als usuaris de LINUX, un sistema operatiu lliure i, per tant, sense interès econòmic de cap mena. O sigui, que no val la pena piratejar-lo.
El sistema, però, va anar fent-se popular i va ser asdoptat, no només per particulars, si no per empreses que, en certa manera, també van crear, sobtre tot les grans, el que s'anomena "Windows XP Corporatiu". Aquest no només es troba a grans empreses, com ara els bancsd, si no també a les Inastitucions, com ara Hospuitals públics ò Departaments del Govern.
El fet, però, és que el 8 d'Abril passat, Microsoft va decidr "tancar l'aixeta" del suport tècnic a l'XP. I, amb el tall de servei, van començar a circular tota mena d'especulacions, sobre tot mitjançant la recomanació-quàsi exigència-de migrar-se al nou 8.1 unes recomanacions que, certament, anaven embolicades en certa creació de psicosi, com si hagués d'acabar-se tot, si no ens migrem.
El mateix dia 8, però, un tècnic desmentia a TV3 tals amenaces tot aclarint que no per que hagi acabat el suport, ja començaran els pirates a atacar quelcom que, a més, ja no té el valor econòmic que tenia.
I, si no, que els ho preguntin als usuaris de LINUX, un sistema operatiu lliure i, per tant, sense interès econòmic de cap mena. O sigui, que no val la pena piratejar-lo.
dijous, 10 d’abril del 2014
PROMESA PRESA A BROMA
Fa unes setmanes parlàvem en aquest mateix programa del grup; "Flos Mariae", compost per set germanes, de 16 que són, que van prometre formar un grup musical, i cantar cançons de caire religiós, si la seva mare superava una operació d'un tumor.
El cert és que les set noies ja tenen un primer disc i, per la meva sorpresa, sembla que n'estàn preparant un altre que, igual que va passar amb el primer, aniran penjant els videoclips a la seva web, que fa les fuincions de canal de televisió a la carta.
Quan l'agència Europa Press ens les va donar a conèixer, va ser per que una de les cançons que inclouen al primer disc va convertir-se en tot un fenòmen medfiàtic a Internet, superant les 200.000 visites en pocs dies.
L'1 d'Avbril, però, "LaSexta" havia penjat a Internet un fragment d'un dels seus programes en el que, tan el presesntador, com diversoss dels contertulians que aquest tenia a l'estudi, parlàven de la canço, tot lluïnt el que semblava un tros de formatge a la solapa de l'americana. Però el cert és que en parlàven de forma un tant burlesca.
Si heu vist algún dels clips, ja us haureu adonat que es tracta d'unes veus que, en aparença, no semblen estar gaire ben conjuntades, fet que des d'algún mitjà va ser titllat de "desafinament". Això, certament que tampoc importa gaire, doncs en la varietat també pot estar, i amb tots els honors, el gust.
Però fent meves les paraules d'una de les componenbts de la banda, que contesta en un vídeo preguntes que han rebut mitjançant alguna xarxa social, la seva música "ni pica ni critica", per la qual cosa no té raó de ser el criticar-la tan a la lleugera, ni molt menys, fert-ne burla.
El cert és que les set noies ja tenen un primer disc i, per la meva sorpresa, sembla que n'estàn preparant un altre que, igual que va passar amb el primer, aniran penjant els videoclips a la seva web, que fa les fuincions de canal de televisió a la carta.
Quan l'agència Europa Press ens les va donar a conèixer, va ser per que una de les cançons que inclouen al primer disc va convertir-se en tot un fenòmen medfiàtic a Internet, superant les 200.000 visites en pocs dies.
L'1 d'Avbril, però, "LaSexta" havia penjat a Internet un fragment d'un dels seus programes en el que, tan el presesntador, com diversoss dels contertulians que aquest tenia a l'estudi, parlàven de la canço, tot lluïnt el que semblava un tros de formatge a la solapa de l'americana. Però el cert és que en parlàven de forma un tant burlesca.
Si heu vist algún dels clips, ja us haureu adonat que es tracta d'unes veus que, en aparença, no semblen estar gaire ben conjuntades, fet que des d'algún mitjà va ser titllat de "desafinament". Això, certament que tampoc importa gaire, doncs en la varietat també pot estar, i amb tots els honors, el gust.
Però fent meves les paraules d'una de les componenbts de la banda, que contesta en un vídeo preguntes que han rebut mitjançant alguna xarxa social, la seva música "ni pica ni critica", per la qual cosa no té raó de ser el criticar-la tan a la lleugera, ni molt menys, fert-ne burla.
dimecres, 2 d’abril del 2014
UNA "MODA" IMPOSADA
El diveendres, 28 de Març passat, Portaltixc, el portal tecnològic de l'agència Europa Press, publicava una notícia, segons la qual, els estudiants universitaris de Corea del Nord han de dur,obligatòriament, el cabell tallat de la mateixa manera que el porta Kim Jong-Un, gairebé una forma de "seguidisme" o deificació del ja tercer membre de la família que, amb ma de ferro, governa el país.
Segons sembla, el líder piorta el cabell així per "semblar més alt", malgrat que el tipuis de tallat de cabell és molt poc popular, doncs s'associa a contrabandistes xinesos
Per si encara fossuin poques les imposicions que aquell hermètic pais imposa als seus ciutadans, sembla ser que als homes només se'ls permet escollir entre deu estils, mentre que les dones disposen d'una més àmplia varietat; 18.
Fins i tot, segons ha pogut saber EP, alguns tipus de vestimenta estan ja prohibitrs en aquell pais que, per les poques imatges que hem pogut veure, sembla ancorat en el passat, i no hi ha ganes, per part dels mansdataris, d'avançar.
Tanta prohibició és, certament, obsoleta. Però què més els prohibira aquest president als seus ciutadans?.
Segons sembla, el líder piorta el cabell així per "semblar més alt", malgrat que el tipuis de tallat de cabell és molt poc popular, doncs s'associa a contrabandistes xinesos
Per si encara fossuin poques les imposicions que aquell hermètic pais imposa als seus ciutadans, sembla ser que als homes només se'ls permet escollir entre deu estils, mentre que les dones disposen d'una més àmplia varietat; 18.
Fins i tot, segons ha pogut saber EP, alguns tipus de vestimenta estan ja prohibitrs en aquell pais que, per les poques imatges que hem pogut veure, sembla ancorat en el passat, i no hi ha ganes, per part dels mansdataris, d'avançar.
Tanta prohibició és, certament, obsoleta. Però què més els prohibira aquest president als seus ciutadans?.
dijous, 27 de març del 2014
ESPORT-REI I POLÈMICA MAJÚSCULA
El dilluns, 24 de Març, es feia pública una notícia, segons la qual , el President del Barça demanava que es retirés un anunci televisiu que és publicitat d'una determinada marca d'auriculars, en el que apareix Cesc Fàbvregas, jugador de l'equip de la Ciutat Comtal, qui se'ls posa per, materialment, aïllar-se de tot el que la gent pugui dir.
Dissortadament, l'anunci transcorre a la capital espanyola on, evidentment, hi ha una gran afició pel Reial Madrid. I és que els fanàtics "merengues", igual que als "culés", voldrien que sempre guanyés el seu equip na cosa normal i que, dit sigui de passada, no només passa a Espanya, si no que l'esport-rei també desperta passions arreu del planeta.
L'spot en qüestió no tindria, segurament, tanta transcendència si no hagués estat filmat a Madrid, i, sobre tot, en un moment del mateix, que hem pogut visionar, no apareguéssin insults a Catalunnya, pronunciats per persones, segurament, alienes al món del madridisme donat que, com ja ha dit en algunes ocasions, Gerardo Martino, el "mister" de torn, els jugadors només han de concentrar-se en el joc i, evidentment, aïllar-se, tal i com Cesc fa a l'anunci,de la rumorologia externa.
I és que, amb anunci polèmic o sense, el cert és que l'"esport´rei" desperta passions. I, si no, que ho preguntin aquest dies, previs al Mundial, a la gent del Brasil.
Dissortadament, l'anunci transcorre a la capital espanyola on, evidentment, hi ha una gran afició pel Reial Madrid. I és que els fanàtics "merengues", igual que als "culés", voldrien que sempre guanyés el seu equip na cosa normal i que, dit sigui de passada, no només passa a Espanya, si no que l'esport-rei també desperta passions arreu del planeta.
L'spot en qüestió no tindria, segurament, tanta transcendència si no hagués estat filmat a Madrid, i, sobre tot, en un moment del mateix, que hem pogut visionar, no apareguéssin insults a Catalunnya, pronunciats per persones, segurament, alienes al món del madridisme donat que, com ja ha dit en algunes ocasions, Gerardo Martino, el "mister" de torn, els jugadors només han de concentrar-se en el joc i, evidentment, aïllar-se, tal i com Cesc fa a l'anunci,de la rumorologia externa.
I és que, amb anunci polèmic o sense, el cert és que l'"esport´rei" desperta passions. I, si no, que ho preguntin aquest dies, previs al Mundial, a la gent del Brasil.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)