EL REPETITIU MAL VICI DE CREAR CONFUSIÓ

 Un informe, fet públic la setmana passada, assegura que en 75 anys, Catalunya ha vist augmentada en 2,2 graus la temperatura, de manera que ja es pot dir que, degut a aquest canvi climàtic, ja només tenim dues estacions; l'estiu, que és enormement calurós, i l'hivern, que si el comparem amb hiverns de fa anys, és relativament suau.

Aquest indicador, juntament amb la sequera que hem patit durant tres llargs anys, no son si no indicacions de que alguna cosa està canviant en un clima que abans era; "mediterrani", i ara s'acosta cada cop més al clima semi àrid.

Però, dissortadament, segueix havent-hi qui ho nega, tal i com podiem llegir en nun "mitjà digital" aquest cap de setmana.

En ell, algú, quin nom ara no recordo, tornava a insistir, per enèssima vegada, en culpar de tota aquesta situació quelcom que, des de fa ja molts anys que veiem al cel, com son les esteles de condensació que els avions deixen, i que no són més que vapor d'aigua, tot i que el mateix autor considera que son; "fumigacions".

I és que per els negacionistes sembla ser molt fàcil culpar de tots els mals quelcom que ja podem dir que és; "de tota la vida", ignorant que els motors de combustió, algunes indústries, però també fenòmens naturals, com els volcans que entren en erupció. I, dissortadament, també el fum dels incendis forestals  i la desforestació també contribueixen, d'alguna manera, en el canvi climàtic.

PUBLICITAT DEL JOC EN LINIA A LA TELEVISIÓ

 

En temps passats, la publicitat de determinats productes s'emetia molt esporàdicament en hores, considerades; "protegides". Així, podiem veure algun anunci de tabac o alcohol, actualment, completament desterrats dels mitjans.

Durant la dècada dels 90 del passat segle XX, quan van aparèixer els números de telèfon de "tarificació especial", aquests mai s'anunciaven en hores; "protegides", si bno que ho feien a partir de les 12 de la nit, fins que es va decretar la prohibició d'anunciar-los.  Sortosament, aquells números de telèfon semblen haver dedsaparegut del mapa. O, si en queden, son alguns alguns pocs, que son d'algun servei d'informació.

Actualment hem pogut observar com, en determinats canals, sempre després de la mitjanit, el que proliferen son anuncis de "casinos" en linia o de cases d'apostes, també en linia, sobre tot, de caire esportiu, en particular, del futbol, mentre dura la Lliga.

Aquests s'insereixen, normalment, durant els talls publicitaris que es fan en l'emissió, tan de pel·lícules, com d'altres programes, i es fan, de manera exclusiva, als canals privats, doncs els públics mai emeten tals tipus de publicitat.

FOTO:  Casa d'apostes esoortives enlinia. Font: BeMad.

CAIXERS AUTOMÀTICS; "MULTIMÈDIA"

 Allà per ña segona meitat de la dècada dels 80, del passat segle XX, una ja desapareguda entitat bancària de les comarques gironines es va avançar en el temps de tal manera que, al menys en algunes de les seves oficines, els caixers automàtics donaven instruccions de veu per a usuaris amb problemes visuals.

De fet, tot sembla que va ser una prova, doncs el sistema no va gurar gaire temps.

Fa uns dies es feia públic que les entitats bancàries hauran d'adaptar els seus caixers a noves exigències, per tal de fer-los més accessibles. Així, al fet que ja incorporen tipus més grans de lletra en pantalla, i l'aplicatiu que utilitzen ja eastà en diverses llengües, també hauran d'incorporar-hi senyal sonor, suposem que, en forma d'instruccions, per ajudar a persones amb deficiència visual.

De fet, molts caixers actuals ja incorporen un petit sistema d'ajuda per aquestes persones amb deficiència visual, consistent en que el teclat està en "vista" i en Braille, de manera que una persona amb deficiències visuals, ja pugui accedir-hi.

I és que, encara que actualment estan molt escassos, és bo que els caixers automàtics de les entitats bancàri4es, i els punts on es pot obtenit diners del nostre compte, tot i ser externs als bancs, tinguin tots els mitjans d'accessibilitat possibles.

INCENTIVANT LA REUTILITZACIÓ D'ENVASOS

 Ja fa unes setmanes que estan en funcionament els nous contenidors intel·ligents, a través dels quals es recullen diferenrts fragments de deixalles, segons el que toqui cada dia de la setmana.

Però, segons es feia públic fa pocs dies, es vol anar una mica més lluny. I, segurament es retorni al vell, però profitos, costum de; "retornar el casc" que es feia abans, quan anavem a comprar begudes a la botiga de queviures.

Consistia, senzillament, en retornar les ampolles buides . Aquestes eren retornadesw a fàbrica on, un cop rentades acuradament, tornaven al circuït comercial, plenes de beguda un altre cop. Aquests envasos podien reutilitzar-se de manera gairebé indefinida.

Una cadena de botigues d'alimentació està provant, precisament, el sistema de reutilització. Però no ho fa amb els envasos de begudes, si no amb els envasos on va empaquetada la carn, recipients que cal tornar a la botiga un cop buids, amb el consegüent estalvi de materials.

Però també sembla que ben aviat podremn veure als nosrtes supermercats de barri com ens cobren una petita quantitat pels envasos que, un cop buids, podran esser retornats, i se'ns retornarà el que haguem pagat en comprar-los.

Si bé el reciclatge i la reutilització son accions que poden contribuïr a apaibagar, d'alguna manera, el canvi climàtic, el cert és que tota acció, per petita que sigui, compta. 

LA GRAN PUNXADA

 Ja fa uns anys, un dels canals privats de televisió que es poden veure actualment, va apostar per allò que hom ha anomenat; "teleporqueria". Es tracta de programes que, amb diferents títols, anaven essent tots el mateix; xafarderies per dotzenes, que no interessen ningú.

Quan aquest canal ha deixat de ser la font principal d'aquest tipus d'antitelevisió, ja fa uns dies que, des de TVE i, més concretament, des de "La 1", s'està emetent cada dia a la tarda un d'aquests programes de "teleporqueria", sense valor de cap mena.

El cert és que, tot i que no l'hem vist, ja que no val la pena fer-ho, segons hem pogut llegir, el programa ha; "punxat", pel que fa l'audiència.

En algunjes ocasions hem sentit a dir que; "qualsevol temps passat va ser millor". És una frase que no sempre es pot aplicar. I l'exemple el tenim ara mateix en que la fal·lera que alguns han tingut per recuperar aquell format, ja no funciona. I molt menys en un canal públic de televisió.

EL "IEISME"; LLEI DEL MÍNIM ESFORÇ?

 Que les llengües canvien amb el tems és quelcom totalment inevitable, sobre tot si tenim en compte que aquestes es van adaptant a les noves circumstàncies de la vida.

Un dels aspectes dels canvis que fan les llengües consisteix en adoptar paraules noves per designar diversos aspectes, per exemple, de la tecnologia.

En aquest sentit, en el llibre; "Palabras Moribundas", els autors expliquen com termes que, antigament, designaven una altra cosa, avui en designen una de completament diferent. I, com a exemple més punyent, és el cas del terme; "Servidor", que avui es refereix a grans sistemes informàtics, capaços de subministrar dades a una gran xarxa.

Un altre dels aspectes de les llengües és la forma en que es simplifica la pronunciació. O, fins i tot, com es canvia una lletra per una altra.

Això passa actualment amb la lletra; "ll", que molta gent transforma en "i" o "y". I, d'aquesta manera, hi ha qui diu; "Yibre", en lloc de; "Llibre" ò; "Gayina", en lloc de; "Gallina".

És el "ieísme", un fenòmen que, segons els experts, es dona en adolescents i joves. El femòmen s'ha convertit, segons els experts, en una mnena de; "llei del minim esforç", a l'hora de pronunciar el so de l'ela doble...

L'ENTREGA DE PREMIS

 Quan es concedeixen premis , tan del món del cinema, com de la música o la literatura, hom pot preguntar-se si els encarregats de donar aquests guardons han hagut de llegir o visionar un munt d'obres,per tal d'escollir les elegides.

Doncs segons es feia públic fa uns dies, sembla ser que els Acadèmis ce Holywood hauran de fer precisament aixxò, viaionR totes les pel·lícules que optin ales estatuetes dels Òscars de l'any vinent.

Tot i que, en algunes xarxes socials, els usuaris s'han burlat, precisament, d'aquesta decissió, el cert és que seria molt normal que,a l'hora de donar un veredicte sobre una obra determinada, els qui han de fer-ho hagin, d'alguna manera, analitzat les obres candidates.

Ja sabem que, si es tracta de música, les coses son més fàcils. Però si es tracta de pel·lícules o llibres, el tema també es complica força.

Però, en realitat, hauria de fer-se d'aquesta forma, doncs les decissions es prendrien amb millors criteris.

LLIBRES I GUST PER LA LECTURA

 

Ahir va ser Sant Jordi, la que hauria de ser, i realment ho és amb molts aspectes, sobre tot, el cultural, la Diada de Catalunya.

Llibres i roses van prendre els carrers i places de les nostres ciutats i pobles, com ja ve essent tradicional cada any per aquesta data.

Però, festivitat de Sant Jordi a part, el cert és que tot i que s'han tancat algunes llibreries, sortosament se'n han creat de noves. I, en algunes d'elles s'hi creen, fins i tot, Clubs de Lectura.

Fins i tot una població de les nostres Comarques; Calponge, al Baix Empordà, és ara una; "Ciutat dels Llibres", en què botigues del poble que eren; "de tota la vida", han canviat la seva activitat per convertir-se en llibreries, algunes d'elles, fins i tot, temàtiques.

I és que encara que també hi ha gent que declara no llegir mai, com hem pogut veure en algunes estadístiques, el cert és que el gust per la lectura és quelcom que, sortosament, mai es perd.

FOTO: Una paradeta de llibres, a Girona

CONTENIDORS; "INTEL·LIGENTS"...I POLÈMICS

 Ja estan en marxa, a la majoria de barris de la ciutat de Girona, els anomenats; "contenidors intel·ligents" una forma de tenir, d'alguna manera controlades la separació de les les diferents fraccions de deixalles que es generen a nivell domèstic.

Aquests han sustituït els de caire obert, que eren d'un color diferent, segons la deixalla a recollir.

Per accedir, cal una targeta que permet obrir la tapa del contenidor. llavors, podem dipositar la deixalla que estigui marcada al mateix. El marcat de color marreó, només recull fracció orgànica, mentre que els altres tenen marcats, ewsquemàticament, el que poden recollir.

Algú em comentava, quan van començar a desplegar-.se els nous contenidors, que seria un problema per a la gent gran. Però0 el que no se sap és per que, als peus dels contenidors, hi ha piles i piles de bosses de deixalles que, per alguna raó, no estan on haurien d'estqar, és a dir, dins dels contenidors.

Això és, sens cap mena de dubte, un bon problema que ens recorda una època ja passada, quan els contenidors oberts estaven plens fins a dalt, i no hi cavia una bossa més. 

FOTO: Contenidors amb bosses a terra.

EVITANT EL MALBARATAMENT

 

Ja fa uns anys que un reportatge va fer públic el fet que els restaurants d'alguns paísos ja ofereixen l'anomenada; "doggy bag" als seus clients.  

Essencialment, el que s'ofereix és que els clients puguin emportar-se, sense cost addicional algun, el que no s'han menjat.

El cert és que una nova llei permetrà, no només que els restaurants d'aquí facin una cosa semblant, és a dir, que el que no ens hem acvabat ens ho poguem endur a casa sense cap cost addicional, si no que també els supermercats i botigues de queviures poden posar a la venda aquells productes , com ara fruites i verdures que, per alguna raó, s'han tornat; "lletjos", tot i que són perfectament aptes per el consum sense problemes.

També aquesta nova llei permet, d'alguna manera, que aquesta fruita; "lletja" que no s'hagi venut, pugui anar a associacions benèfiques o, fins i tot, per fer-ne sucs o melmelades.

I és que de planeta, només en tenim un. I una bona manera de conservar-lo és també no malbaratant els aliments, cosa que hauria de ser habitual, encara que no hi hagués aquesta llei.

Foto: Linials de verdures i hortalisses d'una botiga de queviures

vi sense alcohol?

 

Fa uns quants anys, es va posar a la venda una beguda que tenia el color del whisqui. Pero, a diferència de l'original, aquell era sense alcohol.

 El cert és que el; "Wissin", així és com s'anomenava el producte, va desaparèixer al cap de molt poc temps. 

Ara, i segons es feia públic aquest passat cap de setmana, sembla que les empreses, dedicades al món de la viticultura, pretenen posar en circulació uns vins que, de la mateixa manera que aquell; "whis¡qui", siguin sense alcohol. O, possiblement, amb una mínima graduació.

Fins i tot, fonts del sector informaven a TV3 de la possibilitat d'elaborar escumosos, com el cava, sense alcohol.I, fins i tot, sembla que també hi hauria vermut amb aquesta mateixa característica.

De moment, però, encara no hi ha aquests productes al mercat. Però quan entrrin, haurem de veure si son qaccptats, o cauen en l'oblit, com va passar amb el whisqui sense alcohol.

FOTO: Una ampolla de vi d'una denominació coneguda.

ENTRE PRODUCTES "BONS" I "FAKE"

 Fa pocs dies es feis públic un estudi, segons el qual, alguns dels formatges que es venen en una coneguda cadena de supermercats, no són, precisament, el que anuncien com a; "formatge".

L'autor de l'estudui assegurava que alguns d'aquests "formatges", son una amalgama de mantega, midó i, segons ell mateix explica; "més química que el xampú que fem servir per rentar-nos el cap".

El cert és que no cal polemitzar tant, doncs ja sabem que hi ha productes que,. si bé ens els anuincien com a tals, a l'hora de la veritat no son allò que diu el seu nom. Tal és el cas de la; "nata", que podem comprar als súpers,i que es ven en uns envasos que son esprais. Doncs algunes de les marques,  el que menys cpontenen és; "nata", qu és sustituïda per alguns components que converteixen el producte enun succedani.

Però fora dels supermercats, també en trobem de productes; "fake".  I, precisament, parlamt de succedanis o de; "fake", actualment s'han posat en funcionament unes pastisseries que ofereixen uns dolços de; "nata", amb colors  molt vius, que, realment, no és "nata", si no una combinació de mantega i altres substàncies.

I és que de bo i de; "fake", en podem trobar arreu. I no cal intentar menysprear una cadena de supermercats per aquest fet, doncs el millor i el pitjor es troba per tot arreu. 

BENVINGUDES, AIGUA I NEU!

Ja fa dies que és Primavera, meteorològicament parlant., i aquests dies ha fet acte de presència la neu a muntanya, i l'aigua a la resta de territoris.

Les nevades i la pluja son beneficioses per a tothom. Per una banda, les estacions d'esquí es freguen les mans, doncs la temporada podrà allargar-se fins a Setmana Santa o més. Però els més agraïts amb tota seguretat, seran els pagesos, doncs aixi veuran com els seus camps es reguen, i lels conreus podran tirar endavant

Avui comença, però, la Primavera astronòmica. I, segons les previsions, sembla que seguirem gaudint dels beneficis de la pluja i la neu que allunyin la sequera que hem patit aquests darrers tres anys.

Benvolguda per uns, odiada per altres, el cert és que, tot i beneficiosa, "mai plou a gust de tothom", com diu el refrany.

FOTO: Sant Llorenç de Morunys, nevat Autor: Narcis Tarrés  Font: 3CAT
 

INTEGRACIÓ MITJANÇANT L'ART

 El passat diumenge, dia 9 d'aquest mes tancava portes una nova edició de la fira; "ARCO Madrid", un esdeveniment on galeries, tan nacionals, com internacionals, exposen el bo i millorde l'art actual. 

Enguany, entre els "stands" de la fira, n'hi havia un de diferent. Es tractava del de la campanya; "CapacitARTE", amb que la Fundació; Prodis, de Madrid, treballa amb persones discapacitades, per tal de fomentar la seva inclusió mitjançant l'expressió artística.

Aquest és el segon any que aquesta iniciativa ha pogut ser visitada a Arco Madrid. Tot i això, cada any es celebren subhastes d'obres realitzades, precisament, per aquests artistes que, si bé no tenen la nomenada d'altres creadors, el cert és que es pot assegurar que poden oferir-nos obres de gran qualitat, amb lo qual ens demostren que, tot i tenir una ciscapacitat, no son tan diferents dels demés

ADÉU, PARADES DELS OCELLAIRES!

 La Rambla de Barcelona és un passeig que, històricament, ha estat considerat; "El cor de la ciutat", tal i com diu una cançó del passat segle XX.

Allà podiem trobar des de quioscs de premsa, alguns dels quals eren autèntiques llibreries, fins a parades de flors on també venien llavors per plantar, passant per les paradetes dels ocellaires on, a més d'ocells, podiem trobar-hi altres animalons que, actualment, i amb la nova; Llei del Benestar Animal, està prohibit comerciar amb ells.

Però, per adaptar-se als nous temps, aquest conegut passeig de la capital catalana està actualment en procés de remodelació, un fet que ha comportat la desaparició de tots els punts de venda que es trobaven al llarg del passeig.

La Rambla de Barcelona seguirà essent, això sí, un dels indrets emblemàtics de la capital catalana. Però sense els ocellaires.

Però veurem si es conserven els quioscs de premsa i alguna paradeta de flors...

PAGAR ENTRADA ALS SUPERMERCATS?

 Al llarg dels anys, ha canviat molt la forma de fer la compra diària dels diferents productes que es necessiten a casa.

Antigament era necessari recórrer diferents botigues, per tal d'aconseguir cada cosa. Així, fleques, carniceries, peixateries i fruiteries eren, i encara son, botigues habituals en cada pòble o ciutat. Fins i tot, en pobles petits, hi havia la típica botiga on, llevat dfe detergent per a la roba, hi havia de tot; des de pà fins a pinso pel bestiar, passant per aigua envasada i begudes diverses.

L'aparició dels supermercats ha canviat de manera molt dràsrtica la forma de fer la compra doncs, en ells, s'hi va començar a reunir tota mena de productes, incloent-hi els de neteja que, antigament, calia comprar a la drogueria.

Amb el temps, supermercats i hipermercats han evolucionat. I, fins i tot, hi ha cadenes que permeten actualment fer la compra des de casa, tan telefònicament, com a través de la seva pàgina oficial a Internet.

Però, segons es feia públic aqust passat cap de setmana, sembla que comprar al súper podria  canviar, si es posa en pràctica el que, de moment, no és més que una prova-pilot.

Es tractaria d'abonar una entrada de 12 euros, que s'anirien descomptant de la compra total que el client faci al local. Un canvi que veurem quin efecte fa si es posa en pràctica.

VIOLÈNCIA AL FUTBOL

Des que l'esport-rei és un espectacle de masses, sempre ha estat envoltat per polèmica a diferents nivells. No és estrany veure com, el dilluns al matí, els qui son fanàtics d'un o un altre club, discuteixen les jugades polèmiques de cada partit, convertint-se en "jutges" quines decissions, però, no van més enllà de senzills comentaris.

Altra cosa és la rivalitat que hi ha entre seguidors de grans clubs, sobre tot quan aquests s'enfronten entre ells, unes rivalitats que ultrapassen, en algunes ocasions, el fet d'animar un o altre equip. I, fins i tot, han acabat en enfrontaments entre seguidors .

Però darrerament, hem estat testimonis d'una altra violència, i és la que també es dona als camps de futbol, sobre tot, contra jugadors que poden ser d'una altra ètnia, com ha poassat aquest cap de setmana un fet que, en aquesta ocasió, ha obligat l'àrbitre a suspendre el partit, en aplicacio del Protocol Antiviolència.

El futbol, a més d'un esport al que molts de nosaltres vam jugar de petits, és també un espectacle al que cal anar. Però sempre amb l'esperit d'animar el nostre equip preferit, mai insultant els demés.

DE LES CARICATURES AL MEM I DRAMATITZACIÓ

 

Antigament, quan es volia criticar quelcom, o es feia un anunci a la premsa, eren els ninotaires els encerregats de fer, entre d'altres, caricatures o dibuixos d'aquelles persones o fets que es volien criticar o dels productes que es volien publicitar.

Amb el temps, la caricatura es va deixar per criticar personatges o fets mentre que, per la publicitat, es va recórrer més a la fotografia, i allò que es volia anunciar, es fotografiava.

Amb l'arribada de la televisió, la publicitat es va anar convertitt en petits enregistraments, en pèl·lícula primer, i més tard, en vídeo, dels spots publicitaris.

Actualment, i amb l'aparició dels sistemes de fotomuntatge, podem veure com es fan, no només anuncis, si no que també es fan; "mems", és a dir, fotomuntatges a manera de burla.

Però, d'altra banda, podem veure com també una important empresa del ram de l'aluimentació fa, de tant en tant, un anunci dramatitzat d'un dels seus productes estrella, amb arguments que, en ocasions, toquen , fins i tot, situacions extremes, com el que hem pogut veure fa pocs dies a la televisió.

I ´és que, si antigamentens afirmaven que aquell producte era millor que un altre, actualment sembla que ens vulguin, d'alguna manera; "adoctrinar" sobre què veure a la tele, què menjar o què beure.

FOTO: Un curiós; "mem", del que han estat esborrats símbols propaganbdístics. Font: ALERTA DIGITAL

"TARDEIG", UNA NOVA MODA

 Antigament era molt habitual els divendres i dissabtes a la nit, anar a la "disco". Bona prova d'això són pel·lícules, mítiques com; "Febre dekl Dissabte nit".

Però darrerament  s'ha posat de moda una altra forma de divertir-se i sortir a ballar.. És el que es coneix com a "tardeig", és a dir, sortir a ballar a la tarda.

A Barcelona, ja hi ha algunes discoteques que ho han posat en pràctica, per cert, amb molt èxit.

En aquestes  sessions de tarda de les "discos", es poden escoltar i ballar temes dels anys 70, 80 i 90. I, d'alguna manera, van adreçades a persones de més de 40 anys.

Fins i tot, una d'aquestes "discos" ofereix, els diumenges a la tarda, una sessió de ball, associada a un mític rograma musical de ràdio.

 Tot i que ja fa temps que es parla del "tardeig,", el que encara no s'habvia fet públic és el fet que algunes discoteques també ofereixen sessions de ball de tarda, amb música d'aquest tipus.

I és que, si la gent ballés, el món aniria molt millor. O, com diria; José feliciano en una de les seves cançons;

"La música es como un doctor, es medicina para un gran dolor". 

CANVIS ALS NOMS

 Amb la presa de possessió de Donald Trump, com a President dels Estats units, aquest ha proposat el canvi d nom del Golf de Mèxic, per el de; "Golf d¡Amèrica"

Però han estat més els noms que han canviat per alguna raó. I no cal anar tan lluny doncs a Catalunya i, més concretament, a la zona del Delta de l'Ebre, la població de Sant Carles de La Ràpita, que sempre l'haviem coneguda com a tal, ara ha passat a anomenar-se senzillament; "La Ràpita".

O més a prop de nosaltres, la Plaça Constitució, de la ciuitat de Girona, ara s'anomena; "Plaça 1 d'Octubre de 2017". Tot i això, si ho busquem al Google Maps, el nom d'aquesta plaça gironina, on anys enrere hi havia una fàbrica, apareix amb els dos noms; en negre, el de Plaça Constitució, i en verd, el de; "Plaça 1 d'Octubre". 

En aquest cas, si punxem sobre el rètol en verd, ens apareix una foto de l'escultura que hi ha a la plaça.

No sabem si es canviarà el nom del Golf de Mèxic, que s'ha sentit des de sempre. Però segurament que, encara que el canvïin, tothom  seguirà anomenant-lo com fins ara, doncs fa quatre segles que es va posar.

EXTREMS QUE ES TOQUEN...

 Algú va dir, fa un temps, que les xarxes socials, en si, no son dolentes, si no qui hi insereix els continguts.

De fet, tan els antics xats, com les modernes xarxes socials, tenen (O tenien, fins fa poc) moderadors que, d'alguna manera, vigilaven per que en aquests mitjans de comunicació no s'í inseríssin comentaris que fessin apologia de l'odi o del menyspreu.

El d'aquests moderadors és un treball que, malgrat esser estressant, és útil, per que aquests mitjans de relació interpersonal no siguin una mena de "territori sense llei".

Però d'un temps ençà, hem pogut comprovar com les empreses propietàries de les xarxes socials  ham decidit prescindir d'aquests moderadors de les mateixes, donant aixì; "mà oberta" a tothom, per que hi nsereixi el que vulgui.

I és que, si bé amb l'exisrtència dels moderadors sempre passava algun que altre insult, encara que fossin de manera; "solapada", haurem de veure què passarà ara, que s'ha prescindit prescindir de la impagable labor d'aquests "gguardians de les bones maneres" a les xarxes socials.

CREANT OPINIÓ...O CONTROVÈRSIA.

 Aquest món digital, en que ja hem entrat, comporta diferents canvis en la nostra forma de veure la vida.

Una d'elles són les xarxes socials, que ens poden informar o també desinformar. I que, en algunes ocasions, "monetitzen" els comentaris que si han inserit.

Però lluny de les xarxes socials el cert és que, mb aquest camvi d'any, ja s'han produït dos fets que comporten el que, d'alguna manerqa, podri4em anomenar;"enfadament" per paret d'alguns sectors de la societat.

El primer van ser les Campanades, que encara porten cua arran del que va succeïr a "La 1", de TVE, un fet que ha suscitat comentaris de tota mena; des de qui ho ha acceptat fins a qui s'ha enfadat tant que ha presentat una querella contra la presentadora i el canal televisiu públic.

I el segon cas polèmic sembla haver-se originat a la ciutat belga de Gant, quin Ajuntament sembla haver suggerit que, per reciclar l'arbre de Nadal, la grent se'l "mengi".

Se suposa que, un cop desmuntat l'arbre de Nadal, l'abet o ì que s'ha utilitzat, es pugui fer servir per altresu sos; com fer-ne compost o replantar-lo.

De fet, la suggerència ha posat en alerta l'Agència de Seguretat Alimentàroia de Bèlgica, que desautoritza per complet una proposta que, més aviat, sembla una broma del Dia dels innocents, que ja fa dies que ha passat...

PROPÒSITS I DESPROPÒSITS...

 Com cada principi d'any ens vé a la memòria la frase feta; "Any nou, vida nova".

I és que molts ens proposem començar a fer alguna cosa nova que sigui productiva. I, sobre tot, deixar de fer aquelles que siguin contraproduents.

Hi ha qui es proposa començar a anar al gimnàs, fer alguna activitat formativa o, senzillament, llegir més i estar menys temps davant una pantalla de videojoc. I també, qui sigui fumador, deixar aquesta droga dura, encara que legal, que és el tabac.

Certament que són moltíssimes les coses bones que podem fer. I la llista seria pràcticament inacabable i, amb tota probabilitat, ens ocuparia massa temps anomenar totes aquell3es coses bones que es poden fer en aquesta vida, moltes de les quals no només poden canviar a un mateix, si no també a la societat en general.

Però dissortadament, encara hi ha qui, malgrat haver encetat un any nou, segueix entestat en les seves velles i contraproduents ambicions que, en la majoria dels casos, no son, precisqamwnt, beneficioses per a ningú.

  FOTO: Agenda i bolígraf, eines per anotar propòsits...