En temps passats, l'ensenyament era quelcom força feixuc, doncs moltes de les assignatures tenien en la memoritzacó la seva base i, pel que fa la llengua, el castellà era la vehicular. I, si és que algú volia aprendre el català, si bé podia fer-ho a la mateixa escola, aquest no comptava més que com una activitat extraescolar que, si la memòria no em falla, s'amagava sota d'altres epígrafs, com "música".
Pel que fa altres llengües, als cursos que avui corresponen a l'ESO es podia començar a aprendre el francès ua llengua que, si bé entrava dins del currículum, aquesta era batejada com a "Idioma Moderno", segurament per distingir-la clarament del llatí, que es començava a aprendre, si malament no ho recordo, al tercer curs del llavors Batxillerat Elemental.
El panorama ha canviat molt, i l'aprenentatge actualment es fa més mitjançnt pràctica que per teòrica i memorització. I les llengües s'ensenyen tot utilitzant els mètodes audiovisuals que, fa aproximadament uns 56 anys, ja proposava el professor Gougenheim.
El futur, però, passa per impartir en llengua anglesa algunes de les matèries curriculars i, a aquest efecte, ja hi ha escoles on els alumnes comencen a introduïr-se en aquesta llengua des de molt petits.
Des del present curs, però, els alumnes que cursen Ciències de la Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona, ja es preparen per aquest futur, per tal d'impartir també les matèries curriculars en anglès, a més del català o el castellà.
No sé quin nivell d'anglès tenen els alumnes actualment quan surten de l'ESO o el Batxillerat. Però el castellà és, en contra del que des d'algúns estaments polítics a nivell espanyol s'ha dit, molt elevat. Però amb aquest mètode, el més segur és que els futurs ciutadans sortiran de l'ESO i el Batxillerat amb les tres llengües a un alt nivell, lo qual els fara encara més competitius per aconseguir trebalar o estudiar en qualsevol país del Món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada