El divendres, 25 de Maig passat, es va jugar la final de la copa del rei, que va enfrontar el Barça i l'Athletic de Bilbao, dos eequips un de català i un altre de basc quines aficions van congeniar perfectament tana les hores prèvies a l'encontre com dins de l'Estadi Vicente Calderón de la capital espanyola.
Aquest encontrre, però, va començar a ser "escalfat" el dilluns, dia 21, quan la Presidenta de la Comunitat madrilenya; Esperanza Aguirre, demanava la suspensió del mateix i la seva celebració en un altre terreny. Això si, a porta tancada, per la por als xiulets que, òbviament, van ensordir els 100.000 vats de so que es van habilitar al Calderón per tal de repdoruïr 20 segons d'himne espanyol, encarq wue el "senyal institucional" va encarregar-se que, des de casa, no escoltéssim les xiulades. A més, la senyora Aguirre ni tan sols va assistir a l'encontre, malgrat que es va endur també una sonora escridassada.
Segurament que més d'una persona hagi dit o pensat que el fet de lluïr senyeres i "ikurriñas" a l'estadi és barrejadr el futbol i la política. Però el que aquestes persones segurament que ignoren o no recorden és que, en moltes ocasions, s'ha barrejat mno reecorden és que, en moltes ocasions, s'ha bartrejat una cosa i l'altra.
Si més no, només cal recordar el tan comentat gol que durant l'antic règim, Marcelino, un jugador de la Selecció Espanyola qiue, en aquell moment, no vestia, per raons òbvies, de vermell, va propinar a la selecció de la llavors Unió Soviètica, i que va elevar el futbolista gairebé a la categoria d'heroi nacional.
Però també hi ha hagut altres ocasions, com per exemple el fet que va protagonitzar un atleta nord-americà que va guanyar una Medalla Olímpica, quan, en protesta per la intervenció del seiu
, i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada