Possiblement molts de nosaltres recordem la gran importància que, quan anàvem a escola, els nostres educadors donàven a l'aprenentatge de la ortografia, en aquells moments, de la llengua castellana de la que, fins i tot, se'n havien editat algúns manuals molt complerts que avui es poden considerar com autèntiques "perles" bibliogràfiques de col·leccionista.
Però actualment vivim en l'era digital, i els mòbils, així com els microblocs i la missatgeria instantània curta a través d'Internet, obliguen, en moltes ocasions, a utilitzar les paraules abreujades o, si més no, mutilades ortogràficament, en la majoria dels casos per exigències dels sistemes de missatgeria.
El cert és que hi ha paísos, com és el cas de França, on el tema de la ortografia és gairebé "sagrat" i, fins i tot, l'Executiu gal ha intervingut, enviant una circular de suggeriments en aquest sentit als centres docents d'aquéll país.
De fet ja fa anys que algú em va comentar que, al país veí, molta gent no sap escriure correctament la seva pròpia llengua un fet que, com veiem, és preocupant per les autoritats del país.
Però si ens ho mirem des d'una altra perspectiva, les llengües també evolucionen i, en molts casos, si s'acaba ignorant alguna norma ortogràfica és per pura practicitat. Tal és el cas que pasa amb l'anglès, una llengua que, si bé probablement en l'antiguitat havia tingut accents gràfics, actualment no en disposa.
I és que, com llegia ja fa un temps en una acreditada revista científica, segurament que les llengües que es parlaran d'aquí a cent anys, poc o res tindran a veure amb les que parlem actualment, les quals, possiblement es considerin "clàssiques", per no dir "arcaiques".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada