L'any 2010, un canal de televisió va començar a emetre un curiós programa; "Perdidos en la Selva". En ell, cinc famílies de diversos punts d'Espanya eren enviades a diversos punts del Món on encara hi ha pobles que, materialment, vuien a la Prehistòria. Allà, aquelles famílies van haver d'adaptar-se a les condicións de vida d'aquélls pobles, adoptant, en els darrers programes, fins i tot la vestimenta d'allà, una adaptació que, si malament no recordo, una dona va neagr-se a fer.
Segurament que per aquélles famílies l'experiència va ser quelcom inoblidable, passar unes setmanes lluny dels avantatges de la nostra vida moderna on tot, o quàsi tot, es fa amb ordinador.
Curiosament ara, la truita s'ha girat, i, per casualitat, un diumenge al vespre, vaig poder veure, encara que només va ser per uns moments, la "segona part" del reality show, que es titula "Perdidos en la ciudad". Ara són membres d'aquélls pobles els qui estàn en una ciutat de les nostres, han hagut d'adaptar-se al salt de mils d'anys que suposa portar-los a qualsevol de les nostres poblacions i, naturalment, exposar-se a la contaminació, un problema que allà no tenen.
No sé si els qui han pensat en la realització d'aquesta "seqüela" s'han aturat a pensar en el fet que a aquélles persones, que viuen a la Prehistòria, els pot ser contraproduent el salt que han fet. O, el que és més greu, si corren el perill de contraure malalties que allà no exiasteixen. Han pensat per uns moments que això pot ser una temeritat?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada