dimecres, 10 de març de 2010

EN CONTRA D'UNA BARBÀRIE

Era, en temps passats, la diversió dels turistes que venien per milers a Espanya, a la recerca de "Sol, alegría, toros y flamenco", que era la manera com el país es venia a l'estranger, tot ignorant-se altres aspectes del país, molt milloors,, que avui són bén coneguts arreu del món.

Aquesta "diversió", anomenada "corrida" de toros, no és més que el trist i denigrant espectacle que es fa en una "plaça", de forma circular, envoltada de grades. Allà, davant d'un públic que crida "Olé!", un personatge, vestit amb una roba tan ajustada com una funda de paraigües, no deixa de martiritzar un pobre toro, fins que li esgota les energies. Llavors, per acabar d'arrodonir el trist espectacle, no se li acut al personatge altra cosa que clavar una espasa al pobre animal que, segons s'explicava fa pocs dies, mor d'asfíxia.

Certament que aquest espectacle, de cultura, no en té res, doncs no ens aporta res de positiu, no ens ensenya res que pugui considerar-se constructiu, ni tan sols és cap mena de festa.

Recentment, la Comunitat de Maderid, segurament com a reacció contra el debat parlamentari de Catalunya, on es discuteix la Iniciativa Legislativa Popular per demanar la prohibició de les corridas, ha anunciat que pretén que aquesta primitiva barbàrie sigui declarada "Bé d'interès cultural". Calderia saber de quin "interès" es tracta, si cultural o, com suposem, econòmic, doncs el cert és que el veure patir un pobre animal també mou, dissortadament, grandíssimes sumes de diners.

El que resulta més increïble de tot això, però, és el fet que l'antic règim, que censurava sense miraments tot allò que, segons els censors, podia ser "perjudicial" per el poble, continués permetent aquesta immensa barbàrie i, fins i tot, la fomentés.

Cap comentari:

Publica un comentari