No canta, no balla. Tampoc ha dirigit cap pel·lícula, ni tan sols ha fet un petit paper al teatre, no ha escrit cap llibre. Tampoc ha projectat cap gran obra arquitectònica, ni ha pintat cap quadre o realitzat cap escultura que mereixi l'atenció.
Tot i això, no només acapara hores de televisió, si no que cada setmana és, d'alguna manera, part de la portada de les revistes "roses" i, tot i el seu comportament, sembla que tot un país està amb ella.
El cert, però, és que aquesta dona, de nom Belén Esteban, està donant una imatge molt pobra d'ella mateixa, una imatge que, en temps passats, hom hauria censurat per "salvar" la moral d'un poble que s'ha mostrat famolenc de situacions com aquesta, en que la trista protagonista, esbomba als quatre vents els seus problemes o ganes de crear-los, encara que, si realment ella fos una persona com cal, tingui o no raó, cosa que tampoc sé, ho solucionaria tot als Jutjats o, com a mínim, davant un mediador social. Però no davant les càmeres d'un canal televisiu que, amb aquesta acció, no fa altra cosa que constituïr-se en còmplice i avalador, al mateix temps, de tan espantós espectacle.
El cert és, però, que malgrat les advertències i prohibicions que aquesta dona ha rebut per part de la Justícia, no s'entén com, d'una banda ella no afluixa però, d'altra banda, el canal televisiu en qüestió, tampoc fa res per tal de tallar d'alguna manera aquesta mena de gens saludable circ mediàtic.
I és que, de la manera que està el tema, sembla força evident que aquí passa el que diu una dita castellana; "Se junta el hambre con las ganas de comer", és a dir, la fam d'audiència del canal televisiu, però també de les revistes del cor, amb les ganes, per part dels espectadors i lectors, de seguir gaudint amb les desgràcies de la més que polèmica Belén Esteban
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada