Tot i que se la coneix com a "presó", també se l'anomena de moltes maneres; "La garjola", el "talego" o la "trena" en són tres de les més conegudes per anomenar un lloc quina funció és, o hauria de ser, ajudar els delinqüents a reinserir-se en una societat a la que han perjudicat. Reinserir-se, si, però mitjan çant el treball i la formació.
En pel·lícules històriques hem pogut veure com les presons, anomenades "·masmorres"· en l'antiguitat, eren inhumanes, no gaudien de condicions d'higiene en absolut i, per acabar d'arrodonir-ho, els drets humans no eren respectats, tal i com passa encara en paísos on imperen dictadures on els centres penitenciaris, lluny d'estar ocupats per delinqüents, ho estàn majoritàriament per aquells que no pensen igual que el tirà de torn.
Dissortadament, qui ha estat en un centre penitenciari encara és, hores d'ara, reburjat per la socuietat doncs, malgrat haver-se rehabilitat, encara se li penja l'estigma del que va ser abans de rehabilitar-se allà, igual com passava antigament amb els leprosos, malaltia que actualment, sabem que és curable.
A més, en èpoques pasasades, hauria estat inconcebible que un mitjà de comunicació es passegés per aquests centres com si de cases particulars es tractés. D'un temps ençà, però, hi ha dos muitjans públics que ens estàn ensenyant interioritats del sistema penitenciari. Un d'ells, que abasta tot el territori espanyol, ens presenta "El Coro de la Cárcel", i l'altre, d'abast autonòmic català, ens ofereix "A la Presó"; dues visions diferents del sistema penitenciari.
Si bé aquests centres han estat territori vetat a tothom des de sempre, sembla mentidfa que en aquests moments, en que la televisió pública vol ser millor que els sensacionalistes canals perivats, hi hagi dos canals televisius públics, precisament, que ens ofereixin les interioritats d'aquest món, d'alrtre banda, no gaire agradable. O és que també volen començar a caure en el sensacionalisme barat?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada