Com cada primavera, i amb aquesta ja en són 54, arriba el dissabte 16 de Maig el Concurs, o Festival, com volguem anomenar-lo, d'Eurovisió, una festa que va començar de manera gairebé familiar però que, des que els paísos de l'Europa de l'Est van pujar al carro eurovisiu, ja ha deixat de ser allò que en el passat fou; una Festa de la Diversitat Lingüísrica europea.
I és que amb tant país nou, ja cal fer semifinals de les que, dissortadament, Andorra no ha passat mai, ni que presenti la seva cançó en anglès, llengua que ja és majoritària en un esdeveniment on, sortosament, encara podem escoltar en castellà la cançó espanyola, la francesa en francès i parem de comptar, a menys que algún altre país s'aventuri a presentar en la seva llengua nacional el tema escollit.
D'un temps ençà, però, el trionf ha marxat dels paísos de sempre, per instal·larse i, gairebé, ser el monopoli dels paísos de l'Est. Per no anar més lluny, aquest any sera la capital russa la seu del concurs, un fet que hauria estat certament impensable fa uns quants anys.
Pel que fa Espanya, que fa quaranta anys que no obté cap trionf en el concurs, enguany aenvia una Soraya que, després de versionar temes d'altres autors, defensara una cançó de la que hom diu que pot obtenir alguna cosa. Ja seria hora, després de tanta sequera. A més seria un bon regal, després del número de circ que va ser l'any passat el "Chiki-chiki".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada