"SUPERLLIGA", la polèmica està servida.

 

Des que va ser inventat, el futbol és un esport que ha anat popularitzant-se amb els anys. Així, no és estrany que l'esport-rei estigui present als cinc continents. I, a qualsevol racó, per perdut que sigui, desperti les passions de petits i grans.

La professionalització dels futbolistes va suposar., d'alguna manera, una "pujada de nivell" doncs, com deia la veu en off d'una pel·lícula espanyola dels anys 50 del passar segle XX, "A més de cobrar als tormells, ara els futbolistes cobren als mostradors dels bancs". I, en definitiva, és així, doncs el "peu-pilota" mou milions d'euros al cap de l'any.

Actualment cada pais té una o vàries competicions nacionals; com la Lliga, la Copa del país o la ASupercopa, també del país,  a més de la Champions, que és una competició europea de clubs quie té les seves homònimes continentals a Àsia, Amèrica i Àfrica, essent els campionats del Món, que es celebren cada quatre anys, la màxima expressió d'aquest esport tan globalitzat.

L'any 2021, es va proposar fer una "Superlliga" europea, qioins impulsors van ser, entre d'altres, el Barça i el Reial Madrid. Tot i això, els ens reguladors del futboo; tan europeu, com internacional, no van veure-ho amb gaire bons ulls. I, el tema, va quedar, per dir-ho d'alguna manera, en suspens.

Aquesta setmana passada, el TJUE ha donat la raó als clubs que volien emprendre la nova aventura, deixant en evidència els ens que sempre han regulat l'esport-tei.

S'ha fet púbñic que, en cas que s'emprengui la "superlliga", els partits seran transmesos per televisió "en obert".

Però qui competirà a les Lligues i competicions nacionals de cada país si els equips "grans"! estàn embarcat en la Superlliga?.

FOTO: Senzillament, futbol, encara que ara n'hi hagi de femení. Font: CCMA-3CAT

NP HP SEMBLEN, PÈRÒ LES ANOMENEN; "NADALES"

 El món de la música ha evolucionat en els darrers temps. I, si abans existia el rock, el pop, les balades i altres gèneres; com és el cas del "reggae", actualment ens trobem amb gèneres; "urbans"; com el; "reguetón", el "rap", que va arribar-nos durant la segona meitat dels anys 70 del passat segle XX, o el "trap", una estranya barreja de rap i reguetón.

Les nadales no són menys. I hem passat de les típiques, que es cantaven en anys passats, a quelcom que, si ho escoltem amb detall, ni nadales semblen, encara que parlin d'aquestes Festes.

Ja durant els anys 80 del passat segle XX, un grup de cantants i bandes, tots ells de la cartera d'una mateixa casa discogràfica, es van unir per tal d'enregistrar el disc; "Tocats de Nadal", en el que s'interpretaven una sèrie de cançons que, malgrat ser balades, rock o rumbes, no tenien gaire res a veure amb les nadales; "convencionals". A aquella gravació la van seguir d'altres, amb una mateixa tònica musical.

El darrer que ens ha arrtibat és un recull de "música urbana", és a dir, rap, regueton i trap. A lss cançons, es parla del Nadal. Però el cert és que, encara que les anomenin; "nadales", tampoc és que ho semblin.

BONES FESTES PER A TOTHOM

FOTO: Portada d'un antic disc de nadales de les de sempre

PESSEBRES ABSTRACTES, A BARCELONA.

 

Amb la proximitat del Nadal, i deixant de banda el tema comerçç, moltes poblacions instal·len Pessebres en un lloc públic, generalment, una plaça.

Aquesta és una tradició que ja vé d'anys. I, en algunes poblacions, fins i tot es poden admirar Pessebres Vivents, una "performance" de l'època en que va néixer Jesús, representada per actors no-professionals, generalment, els mateixos habitants de la població.

Barcelona també instal·lava, fa anys, un Pessebre tradicional a la cèntrica; Plaça de Sant Jaume.

Però, d'un temps ençà, els, diguemne, Pessebres que s'han instal·lat no són com mana la tradició, és a dir, la representació del naixement de Jesús, si no quelcom força allunyat d'aquesta reporesentació tradicional.

El d'enguany no és menys. I, tot i els canvis en l'ajuntament, el cert és que la recentment encetada; erta Collboni, no es diferencia en aquest aspecte de la passada; era Colau.

I és que, observant-lo de manera detallada, si bé s'hi veuen llocs emblemàtics de la capital catalana, tals com la icònica; "Pedrera", de Gaudí, el cert és que costa una barbaritat trobar allò que és essencial; el Naixement.

Valentí Castanys, autor d'algun dels monòlegs que va enregistrar; Joan Capri, assegurava en un d'aquests, que ell mateix havia enregistrat, que ell era incapaç de fer un Pessebre abstracte.

Doncs els qui han ideat els darrers Pessebrees de la Plaça de Sant Jaume, certament que li han fet el "sorpasso".

FOTO: Pessebre o nyap?. Font: CCMA-3CAT

PISTES DE GEKL, DIVISIÓ D'OPINIONS.

  Tenim el Nadal gairebé a tocar i, com cada any, els nostres pobles i ciutats s'han omplert de llums, els aparadsors dels comerços llueixen les millors gales i , per atrtaure els clients, es facilita que els comerços obrin, fins i tot, els diumenges i festius.

Però, a més de les llums, els aparadors engalanats, la música i els comerços oberts fins i tot en dies festius, ja fa uns anys que ha aparegut un altre element que s'associa amb l'hivern i les festes que s'apropen; les pistes de gel.

Estem immersos en una sequera molt greu i, si bé ja ha començat a ploure, no ho ha fet de manera general i generosa, com seria d'esperar. I, respecte de les pistes de gel, ja hi ha una mena de "divisió d'opinions" doncs, si bé els comerços que, en moltes ocasions ajuden a sufragar tals instal·lacions, opinen que els porta clientel·la, grups ecologistes pensen que és una autèntica frivolitat posar aquestes instal·lacions, costoses en aigua i energia, sobre tot en temps de sequera. I tot això malgrat que algunes d'aquestes s'han adaptat a les circumstàncies i, pel que fa l'aigua que fan servir, aquesta no és aigua potable.

Ja tenim les Festes al damunt. I, pel que fa les pistes de gel, la pòlèmica està més que servida.

NO UN SOL DIA, SI NO CADA DIA DE L'ANY.

 

El passat dissabte, 25 d'aquest mes de Novembre que avui ens deixa, va celebrar-se el Dia Mundial per l'erradicació de la violència contra les dones, una autèntica pandèmia que, npomés a Espanya ja ha causat, durant aquest any, l'alarmant xifra de 53 víctimes.

Dissortadament, , però, a la resta del Món són moltes més les dones que, ja sgui per motius "religiosos" o  més aviat, pseudorreligiosos, com ara la ignorància, pateixen aquesta violència masclista que, en la majoria dels casos, les redueix a un zero a l'esquerra, doncs no se les permet que estudïin, es formin i tinguin, com tenen les d'aquí, una vida en llibertat. I en la majoria d'ocasions s'esgrimeixen raons d'allò més absurdes per tal d'eclipsar-les.

  El dissabte, diverses manifestacions van recórrer els carrers de les nostres ciutats, algunes d'elles, certament dividides. Però el dia per erradicar la violència contra les dones no hauria de ser un sol dia a l'any, si no que hauria de ser cada un dels 365 dies que té l'any, doncs és molt més fàcil donar a les dones el que es mereixen, els seus drets, que sotmetre-les, com ja hem dit que es fa en algunes societats.

I,. erigint-nos en altaveu del respecrte a les dones, davant la violència i el maltractament, la tolerància hauria de ser ZERO.

  FOTO: Manifestació en contra de la violència masclista. Font: CCMA-3CAT

lLLENGUATGE "INCLUSIU" EN UNA SÈRIE.

 Fa un temps que hi ha una nova plataforma d'"streaming". La mateixa ofereix, com totes les altres, una sèrie de títols, tan de pel·lícules, com de sèries i alguns programes de televisió en exclusiva.

Una de les sèries, que és de ciència-ficció, ja imcorpora el llenguatge "inclusiu", doncs un dels personatges, que es veu clarament que és una dona, a més d'imnterpretar el paper d'una metgessa, se l'anomena; "le doctore", en castellà, tal i com sona.

Es fa molt estrany que, quan els altres personatges parlen amb aquesta metgessa, s'adreçin a ella no com a dona, si no com a quelcom tan impersonal, neutre o mancat se sentit que, fins i tot, es presta a certa confusió.

No sé si qui va tenir la "brillant" idea del llenguatge "inclusiu", es va aturar a pensar què era el que estava fent. Però el més cert és que, com a mínim, el que es va crear amb aquesta modalitat de llenguatge no és altra cosa que un nou conflicte lingüístic.

és milloor deixar les coses com han sigut sempre i són encara; "binàries", abans que inventar noves formes de, diguem-ne, "descomunicació", que ens poden portar problemes, més que avantatges.

UN HERBICIDA POTENT...I POLÈMIC

 

Fa unes quantes setmanes, el canal informatiu europeu; "EuroNews", emetia un esfereïdor reportatge sobre una família camperola de França o Bèlgica, la salut d'alguns de quins components sembla haver-se vist greument afectada per una substància herbicida, de nom; "glifosat".

En el reportatge, la família explica els problemes de salut que la substància els ha causat, i clamen per que aquesta deixi de comercialitzar-se.

Comercialitzat des de ja fa anys sota la marca; "Roundup", el glifosat és molt emprat com a potentíssim herbicida.

Darrerament, l'Organització Mundial de la Salut ha declarat el glifosat com a potencial cancerígen, i alguns paísos de la UE, com ara; França o Alemanya, ja estan pensant en defenestrar-lo, mentre que Espanya sembla voler seguir usant-lo encara un temps més.

Darrerament s'està parlant molt sobre si els aliments; "deixen una petjada de carboni". No serà que herbicides, pesticides i altres substàncies químiques, que s'utilitzen com a productes zoo i fitosanitaris, deixen, en aquest cas, petjada contaminant?. La polèmica està, una vegada més, servida.

FOTO: Fragment d'un expositor, on es comercialitza el glifosat. Font: CCMA-3CAT