ARA FA 50 ANYS...

 En aquest món digitalitzat, en que les pantalles estan per tot arreu, també es pot mirar una mica enrere.

  Concretament podriem mirar 50 anys enrere, quan un 24 d'Abril de 1972, la llavors única, i encara en escala de grisos; TVE, posava en marxa el que, amb tota probabilitat, seria el darrer programa-concurs que va veure tota la família reunida; "Un, dos, tres...Responda otra vez".

  Era un programa d'entreteniment que, ideat i realitzat pel ja desapareegut; Narciso Ibáñez Serrador, més conegut com a; "Chicho", va estar en antena durant set etapes, que van anar des de 1972, fins 1992.

  Presentat, entre d'altres, per Kiko Ledgard, o Mayra Gómez Kemp, el concurs era, en certa manera, un "tot-en-un", doncs en ell, a més de veure els concursants contestar preguntes, s'oferien gran varietat d'entreteniments, amb algunes actuacions musicals i, sobre tot, a la segona part del programa, una mena de subhasta, normalment de caire temàtic, amb dues constants; un cotxe i una...carbassa!

  En entrevista,m concedida a l'agència EFE, la que fou presentadora del programa; Mayra Gómez Kemp, assegurava que, a l'hora del programa, les famílies al complet s'interessaven per saber què passava en ell.

  I és que donar un petit cop dull al passat també té quelcom de bo, sobre tot per recordar algunes coses que ja mai tornaran doncs, possiblement, avui es considerarien d'alguna manera; "obsoletes".

  FOTO; Les hostesses o secretàries de l'"Un, dos, tres". Font: agència EFE

EL RETORN DELS MÚSICS DE CARRER

  La progressiva tornada a la normalitat pre-pandèmia ha fet que, de manera gradual, anessin caient totes les restriccions. La darrera, la mascareta en interiors, la veiem caure ahir, dimecres, tot i que amb algunes excepcions.

Però també hem viscut una Setmana Santa molt semblada ja a la que es vivia abans que la COVID ens capgirés la vida.

  I un dels aspectes que també ha anat retornant als nostres pobles i ciutats són els músics de carrer, uns artistes que ens mostren el seu art a qualsevol racó de les nostres poblacions; ja sigui en places, andanes de les estacions de Metro o, senzillament, en una cruïlla de carrers.

  Des de ja fa molts anys que existeixen aquests artistes que, amb una senzilla guitarra, o altre instrument musical, i la seva veu ens ofereixen melodies a canvi d'algunes monedes.

  Els músics de carrer han existit sempre, malgrat que aquests dos darrers anys els ha tocat desaparèixer  dels carrers de les poblacions i ciutats.

  Però tornen i són molt ben vinguts.

  FOTO; Una cantant de carrer, a Girona

 

LES MASCARETES, A PUNT DE CAURE.

 

  Des que va esclatar la pandèmia de la COVID-19 les mascaretes han estat un element gairebé indispensable de la nostra vida. De moment van ser-ho, tan a forta, com a dintre de locals, autobusos, taxis i, fins i tot, quan havíem d'anar a visitar un familiar o amic, a casa seva.

N'hem vistes de tota mena, amb tots els colors o combinacions de colors hagudes i per haver, així com n'hi ha , fins i tot, logotipades amb diferent simbologia; com poden ser escuts de clubs esportius, banderes de diferents paisos o de diferents col·lectius. O, fins i tot, el logo d'alguna empresa. També han rebut diversos noms, com ara; "tapaboques", "nassobucco" o, senzillament, com algú em deia; "morrió".

  Des de ja fa un temps, podem anar pel carrer sense elles encara que, quan entrem en un local o transport, sí que ens hem de posar la mascareta.

  Però, des del dimarts vinent per els alumnes d'escoles i Instituts, i des del dia següent per a tothom, la mascareta ja no serà obligatòria a dintre de locals, a menys que les empreses que els regenten  segueixin obligant, o recomanant, portar-les, doncs es dóna llibertat a les mateixes per decidir.

  Estem tornant poc a poc a la normalitat que coneixiem abans que la COVID ens afectés. I, com era d'esperar, finalment la mascareta també cau. Això si, per anar al metge, a l'Hospital o a veure una persona gran que estigui ingressada en una residència, així com a l'autobús, tren, metro o avió, encara caldrà portar-la.

FOTO:  Diversos tipus de mascareta

UN PLA BRILLANT

 Per els grans centres de logística, com poden ser MercaBarna o MercaGirona, hi passen  cada dia  molts dels aliments que podem comprar a la botiga o al supermercat.

  Entre la fruita i verdura que arriba a aquests centres, hi ha peces que són "lletges", és s dir, tenen algun petit detall que no les fa aptes per ser comercialitzades.

  Aquest "rebuig" ara tindrà una "segona vida", per així dir-ne.

  S'anomena; "foodback". I no és més que un centre on es recollirà aquesta fruita i verdura "defectuosa" tot i que apta per el consum. Aquesta és una bona idea, doncs ajudarà al Banc dels Aliments a repartir aliments frescos; com fruites i hortalisses que, d'altra manera, quedaven fora dels circuits comercials convencionals. Serà un considerable estalvi en tots els sentits.

  Aquesta iniciativa ve a sumar-se a d'altres ja existents, que fan possible que aliments amb  alguna imperfecció o no comercialitzats siguin encara aprofitables, n una lluita contra el malbaratament.

AMB EL CLIMA, POCA BROMA.

   

  Un dia de la setmana passada, intentant defugir la molt injusta; "guerra televisada", vaig veure, en un canal de televisió via cable, una suposada roda de premsa que oferia un personatge quin nom no sé, i quina filiació política tampoc ara ve a compte.

  El cert és que aquell home, durant la suposada roda de premsa (no vaig veure que cap periodista preguntés), va referir-se, en més d'una ocasió, a allò que ell anomenava; "secta climàtica", tot referint-se als col·lectius que lluiten per un clima millor, per que el planeta no es degradi més del que ja ho està.

  Pocs deis després, i en el mateix canal algú es referia, en aquest cas, durant una tertúlia, a la que ell anomenava; "religió climàtica".

  El negacionisme del canvi climàtic els fa proferir expressions com aquestes que, en realitat, sonen més a acudit barat i de mal gust que a res més. O, els qui deien aquestes barbaritats, es pensen que hi ha un "planeta B", en algun lloc, cosa que, realment, no és així.

  possiblement abans d'obrir la boca per proferir expressions negacionistes, aquestes persones haurien de passejar-se per alguns indrets que, actualment, ja pateixen els estralls de la sequera  que el més que evident canvi climàtic, ha propiciat.

  Aquests darrers dies ha plogut. Però encara hauria de ploure més. No de manera torrencial, si no de manera tranquil·la, per omplir pantans i regar bé el camp i el bosc. Per que, si no, "ens haurem de banyar en vi", com deia recentment un pagès. I és que, amb el clima...poca broma!. 

Foto: Aigua contaminada, xemeneies fumejant. Font: ACN-3/24.cat

LLENGUA I TOPÒNIMS.

 Recentment, i degut a la molt condemnable invasió d'Ucraïna, per part de Putin, ha sorgit el dilema sobre el nom de la capital d'aquell país, que sempre ens ha arribat com a "Kiev".

  El cert és que, en anglès, l'escriuen i pronuncien com en ucraïnès; "Kyiv", i ara també s'ha començat a adoptar aquesta forma per part d'alguns mitjans informatius de Catalunya.

  Molts topònims no tenen una traducció a d'altres llengües; com per exemple Madrid, Barcelona, Buenos Aires, Sidney o Paris, entre d'altres encara que la pronunciació variarà segons la llengua en que es faci.

  Una altra cosa molt diferent són els topònims més locals; com per exemple; Girona, que en castellà es pot dir perfectament; "Gerona" (derivat del llatí; Gerunda, que és com es deia en època romana, la ciutat. O, si anem fora del nostre país, Atenes, la capìtal grega, quin nom ells pronuncien; "Azina" (Athina). (En grec clàssic s'anomenava; "Azénai).

  Un cas curiós és, sens dubte, el de la capital xinesa; Pekín, que en la llengua del país es pronuncia; "Beixíng", i en anglès han adoptat, precisament, la forma; "Beijing", per referir-se a la capital xinesa.

  El cert és que en ocasions hem adaptat els topònims estrangers a la nostra llengua. Tal és el cas de "Beograd", la capital sèrbias, que nosaltres l'anomenem; "Belgrad".

  Els topònims son els que són, i no han de ser mai un objecte de polèmica, com hem pogut veure recentment.

ENVASOS RETORNABLES, EL RECICLATGE NET

 Antigament, quan anavem a la botiga a comprar una beguda o una ampolla d'aigua, o passava el camió a repartir-les per les cases, se'ls tornabven els envasos buids, per tal que ells els portéssin de nou al fabricant, qui els rentava i desinfectava per tornar-los a omplir amb la beguda o aigua  i, d'aquesta manera, tornaven al circuit comercial.

Fa ja unes quantes dècades que aquest costum es va perdre degut, sobre tot, al que en un determinat moment es publicitava com a "envasos perduts", és a dir, d'un sol ús. Aquest fet va iniciar una cultura del "comprar-llençar-comprar", que generava molts residus, sobre tot, de plàstic.

Ara hi ha alguns comerços i també rostisseries i restaurants que fan menjars per empòrtar que, d'alguna manera, aposten de nou per la cultura dels envasos reutilitzables, una forma de reciclar molt més bona, tan per la Natura, com pels mateixos consumidors.

  Aquesta és l'aposta d'un supermercat en linia, que utilitza pots de vidre retornables , o un restaurant de Barcelona, que utilitza uns envasos retornables per emportar-se el menjar a casa,

  Possiblement els suposi a aquestes empreses una mica més de feina. Però si tot això és per el bé de la Natura i de nosaltres mateixos, benvinguda sigui la cultura dels envasos retornables.  

    FOTO: Envasos de vidre retornables. Font; CCMA-3/24.cat