AMB EL CLIMA, POCA BROMA.

   

  Un dia de la setmana passada, intentant defugir la molt injusta; "guerra televisada", vaig veure, en un canal de televisió via cable, una suposada roda de premsa que oferia un personatge quin nom no sé, i quina filiació política tampoc ara ve a compte.

  El cert és que aquell home, durant la suposada roda de premsa (no vaig veure que cap periodista preguntés), va referir-se, en més d'una ocasió, a allò que ell anomenava; "secta climàtica", tot referint-se als col·lectius que lluiten per un clima millor, per que el planeta no es degradi més del que ja ho està.

  Pocs deis després, i en el mateix canal algú es referia, en aquest cas, durant una tertúlia, a la que ell anomenava; "religió climàtica".

  El negacionisme del canvi climàtic els fa proferir expressions com aquestes que, en realitat, sonen més a acudit barat i de mal gust que a res més. O, els qui deien aquestes barbaritats, es pensen que hi ha un "planeta B", en algun lloc, cosa que, realment, no és així.

  possiblement abans d'obrir la boca per proferir expressions negacionistes, aquestes persones haurien de passejar-se per alguns indrets que, actualment, ja pateixen els estralls de la sequera  que el més que evident canvi climàtic, ha propiciat.

  Aquests darrers dies ha plogut. Però encara hauria de ploure més. No de manera torrencial, si no de manera tranquil·la, per omplir pantans i regar bé el camp i el bosc. Per que, si no, "ens haurem de banyar en vi", com deia recentment un pagès. I és que, amb el clima...poca broma!. 

Foto: Aigua contaminada, xemeneies fumejant. Font: ACN-3/24.cat

LLENGUA I TOPÒNIMS.

 Recentment, i degut a la molt condemnable invasió d'Ucraïna, per part de Putin, ha sorgit el dilema sobre el nom de la capital d'aquell país, que sempre ens ha arribat com a "Kiev".

  El cert és que, en anglès, l'escriuen i pronuncien com en ucraïnès; "Kyiv", i ara també s'ha començat a adoptar aquesta forma per part d'alguns mitjans informatius de Catalunya.

  Molts topònims no tenen una traducció a d'altres llengües; com per exemple Madrid, Barcelona, Buenos Aires, Sidney o Paris, entre d'altres encara que la pronunciació variarà segons la llengua en que es faci.

  Una altra cosa molt diferent són els topònims més locals; com per exemple; Girona, que en castellà es pot dir perfectament; "Gerona" (derivat del llatí; Gerunda, que és com es deia en època romana, la ciutat. O, si anem fora del nostre país, Atenes, la capìtal grega, quin nom ells pronuncien; "Azina" (Athina). (En grec clàssic s'anomenava; "Azénai).

  Un cas curiós és, sens dubte, el de la capital xinesa; Pekín, que en la llengua del país es pronuncia; "Beixíng", i en anglès han adoptat, precisament, la forma; "Beijing", per referir-se a la capital xinesa.

  El cert és que en ocasions hem adaptat els topònims estrangers a la nostra llengua. Tal és el cas de "Beograd", la capital sèrbias, que nosaltres l'anomenem; "Belgrad".

  Els topònims son els que són, i no han de ser mai un objecte de polèmica, com hem pogut veure recentment.

ENVASOS RETORNABLES, EL RECICLATGE NET

 Antigament, quan anavem a la botiga a comprar una beguda o una ampolla d'aigua, o passava el camió a repartir-les per les cases, se'ls tornabven els envasos buids, per tal que ells els portéssin de nou al fabricant, qui els rentava i desinfectava per tornar-los a omplir amb la beguda o aigua  i, d'aquesta manera, tornaven al circuit comercial.

Fa ja unes quantes dècades que aquest costum es va perdre degut, sobre tot, al que en un determinat moment es publicitava com a "envasos perduts", és a dir, d'un sol ús. Aquest fet va iniciar una cultura del "comprar-llençar-comprar", que generava molts residus, sobre tot, de plàstic.

Ara hi ha alguns comerços i també rostisseries i restaurants que fan menjars per empòrtar que, d'alguna manera, aposten de nou per la cultura dels envasos reutilitzables, una forma de reciclar molt més bona, tan per la Natura, com pels mateixos consumidors.

  Aquesta és l'aposta d'un supermercat en linia, que utilitza pots de vidre retornables , o un restaurant de Barcelona, que utilitza uns envasos retornables per emportar-se el menjar a casa,

  Possiblement els suposi a aquestes empreses una mica més de feina. Però si tot això és per el bé de la Natura i de nosaltres mateixos, benvinguda sigui la cultura dels envasos retornables.  

    FOTO: Envasos de vidre retornables. Font; CCMA-3/24.cat

LA PRIMAVERA, AVANÇADA

   Falten encara 10 dies per que entri la Prtimavera astronòmica; l'Equinocci.

  Però, des de ja fa uns dies, estem veient que les plantes ja comencen, algunes, a florir i, algunes altres, a treure les fulles.

  Segons un estudi del que es feia ressò fa uns dies TV3, dins del micro espai del temps, s'ha observat que en tres dècades, aproximadament, la primavera s'ha avançat entre 10 i 15 dies sobre el temps en què habitualment aquesta arribava.

  I és que, encara que estem en un mes de Març, que és un autèntic; "Dragon Khan" meteorològic, el cert és que la Primavera meteorològica ja fa dies que està instal·lada a casa nostra. Això sí, sense que encara hagi plogut de manera significativa, com seria necessari, doncs la sequera s'està agreujant per moments.

  Ja sabem que, tal i com diu el refrany; "Mai plou a gust d etothom". Però el cert és que amb aquest desgavell de les temperatures i precipitacions, ara com ara la pluja no apareix. I, quan ho fa, és molt minsa.

FOTO: Camps de conreu de fruita dolça, florits, a Aitona (Segrià) Font: CCMA 3/24.cat

ELS NEOLOGISMES DE L'ERA DIGITAL

   L'era digital, en la que estem completament immersos, comporta també que alguns aspectes de la mateixa tinguin a veure amb paraules noves que s'utilitzen per designar nous aspectes de la tecnologia.

  Moltes d'elles són; o bé paraules directament en anglès; com ara; "Blokchain" (Cadebna de blocs) o, senzillament, sigles; com "NFT" que són, d'alguna manera, imatges digitals que, en ocasions, es poden pagar a preu d'or.

  Però també hi ha un altre terme; les; "criptomonedes", que no són altra cosa que; "monedes virtuals", que no podem tocar físicament i que comporten, com hem pogut comprovar en moltíssimes ocasions, un alt risc de perdre els diners, doncs no estàn regulades per cap organisme bancari, ni nacional, ni internacional. 

  I, en aquest cas, també hi ha els noms de les "divises virtuals", per d'alguna manera anomenar-les, com ara el "bitcoin" o el "dogecoin", entre d'altres que, en alguns paisos, ja hamn estat declarades il·legals o, si més no, "non-grates".

  I és que tots aquests neologismes entren, de manera inevityable, a formar part del nostre llenguatge col·loquial de cada dia.

MMS, UN "MEDICAMENT FAKE"

 A poc de saber-se que havia esclatat la pandèmia de la COVID-19,  alguns mitjans es feien rsssò de que un pagès, de la població de Balaguer, a la comarca del Segrià, estava promocionant una substància, anomenada; "MMS", que són les sigles en anglès de; "suplement mineral miraculós"

  Basat en el diòxid de clor, aquest suposat; "remei", que, com diria qui va ser actor i humorista; Joan Capri; "Menys els peus plans, ho cura tot", no és més que el component principal que s'utilitza per la fabricació del lleixiu comercial. Que serveix per a netejar superfícies i el terra, ningú ho posa en dubte.

  Precisament l'any 2020, a poc de declarar-se l'estat d'alarma i, en conseqüència, el confinament general, els impulsors del "remei fake" no van tenir altre acudir que anar a les portes d'una residència de gent gran a fer la seva "performance", de la que les càmeres de la televisió en van ser testimonis.

  El dijous, 17 de Febrer, una plataforma, no se sap ja si informativa  desinformativa, assegurava que; "ens han negat un remei universal", tot referint-se al fet que la substància en qüestió ha estat declarada inútil com a medicament.

  Si bé l'autora del text, que es fa dir; "jurista", defensa el producte amb dents i ungles, el cert és que, donada la perillositat que la seva manipulació comporta, els qui treballen ne la seva elaboració han d'anar molt ben equipats amb mitjans de protecció personal.

  A la vista dels fets i de que, fins i tot, s'han organitzat reunions per a promocionar aquesta substància, inútil com a medicament, sembla que haguem retornat a un passat, en que existien els anomenats; "xerraires", que publicitaven productes que ni tan sols servien per allò que ells mateixos anunciaven.

  FOTO; Alguns flascons de diòxid de clor ("MMS"). Font: ALERTA DIGITAL.

UNA CUA MOOOLT LLARGA

   Falten encara tres mesos, aproximadament, per que es celebri, a Torí, el Concurs d'Eurovisió 2022, al que acudirà, per TVE; Chanel, amb la cançó; "SloMo", una peça al més pur estil de "salsa", que inclou paraules en anglès.

  Un Acadèmic de la RAE assegurava la setmana passada, durant l'entrega del llegat d'Antonio de Nebrija a l'institut Cervantes, que "és molt estrany que la cançó que presenta Espanya a Eurovisió contingui paraules en la "llengua de l'imperi"".

  D'uns anys ençà, Eurovisió ha esdevingut un concurs de cançons que, tot i que són de diferents paisos, estàn interpretades, majoritàriament, en anglès, llevat de les molt comptades excepcions de França, Itàlia, Portugal i, evidentment, Espanya, entre altres pocs.

  Quan es va començar a permetre que les cançons es presentéssin en anglès, allà per l'any 2003, Bèlgica, que presrentava les cançons alternativament en francès i neerlandès, les dues llengües parlades al petit pais, va optar per presentar-ne una en una mena d'estranya; "llengua inventada" que, evidentment, no era cap de les dues llengües parlares al pais.

  De fet, en d'altrtes ocasions hem escoltat barreges de llengües en diverses cançons d'altres paisos. I, certament, ningú, que s'hagi fet públic, s'ha escandalitzat.

  Fa anys, una revista de divulgació científica assegurava que les llengües que es parlaran d'aquí a 100 anys no seran igual que les que es parlen avui. I, possiblement, ja estem anant cap a aquest canvi, sobre tot, mercès a les xarxes socials, doncs els infants i adolescents d'avui parlen ja molt diferent de com es parlava fa 40 ò 50 anys.