El dimecres, 19 de Juny passat, el PP de la Comunitat Valenciana sortia amb una d'aquelles idees que, si algú no sap exactament d'on venen les actuals llengües llatines, possiblement es prestara a confusió.
D'una banda, el partit s'entesta en anomenar "llengua" a un dialecte, doncs el diccionari, la gramàtica i la literatura corresponen a les mateixes del català, una llengua de la que es volen separar, senzillament per que no accepten que català i valencà comparteixen molts aspectes.
D'altra banda, i això ja és el súmmum, a algú se li ha encès la bombeta de que el valencià prové, ni més ni menys que del segle VI abans de Jesucrist, una època en la que, òbviament, no existia encara cap de les llengües que es parlen actualment moltes de les quals van començar la seva formació durant l'Edat Mitjana o, fins i tot, una mica abans.
Amb aquestes premises, els "populars" volen que es tramiti una proposició no-de-llei per tal de demanar a la Real Academia Española de la Lengua que, en la propera edició del seu prestigiós Diccionari, reconegui l'existència de la "llengua valenciana".
Què passaria si, arran del tema, a algú se li acudís dir, per exemple, que el català prové de l'arameu, llengua parlada antigament als actuals territoris d'Israel i Palestina. Possiblement sonaria tan a acudit barat com el fet que algú va assegurar un bon dia que els Reis Mags provenien d'Andalusia.
dimecres, 26 de juny del 2013
dijous, 20 de juny del 2013
UNA LLEI...DESIGUAL
El dissabte, dia 16 de Juny passat, la plataforma "Periodista Digital" titulava una de les seves seccions com a "El dia dels tramposos". El títol es referia, evidentment, als Millet, Bárcenas, Urdangarín...i tants d'altres als que ara, i quàsi per sorpresa, també s'hi ha afegit el que hom qualifica com el "millor jugador de futbol del Món"; Leo Messi.
Just un dia després, la mateixa plataforma oferia la trista notícia de que Hisenda reclamava la quantitat de 17.000 euros, ni més ni menys que a un nen de cinc anys quin pare, després de fer fallida l'empresa que tenia i regentava, es va suïcidar.
De fet, com que el "deutor" és menor, l'obligada a satisfer la quantitat és la mare que, després de tot el que ha passat, també està arruïnada.
Diuen algúns "entesos" que "La llei és igual per a tots". Caldra veure com aquesta "llei igual" soluciona els problemes d'aquesta família. O si, al contrari, aquesta dona haura de recórrer a "Atrapa un Millón", per aconseguir aquesta xifra, mentre que qui l'ha feta, i molt grossa, se n'enriu de la "llei igual per a tots" amb grans riallades.
Just un dia després, la mateixa plataforma oferia la trista notícia de que Hisenda reclamava la quantitat de 17.000 euros, ni més ni menys que a un nen de cinc anys quin pare, després de fer fallida l'empresa que tenia i regentava, es va suïcidar.
De fet, com que el "deutor" és menor, l'obligada a satisfer la quantitat és la mare que, després de tot el que ha passat, també està arruïnada.
Diuen algúns "entesos" que "La llei és igual per a tots". Caldra veure com aquesta "llei igual" soluciona els problemes d'aquesta família. O si, al contrari, aquesta dona haura de recórrer a "Atrapa un Millón", per aconseguir aquesta xifra, mentre que qui l'ha feta, i molt grossa, se n'enriu de la "llei igual per a tots" amb grans riallades.
dimecres, 12 de juny del 2013
UNES PRESSES SOSPITOSES
Fa uns dies, podia llegir les declaracions del Ministre de Cultura; José-Ignacio Wert, en el sentit que el seu departament es donara "moltíssima pressa" per declarar les curses de braus com a Bé d'Interès Cultural.
És una d'aquelles notícies que, en els temps actuals, no sé si sonen a acudit barat o a forma de distreure d'altres temes més candents. Però, d'alguna manera, sonen una mica a retrogradisme.
"Cultural"...Ja saben, al menys, què significa la paraula?. Em sembla que no, doncs considerar "cultural" el fet de martiritzar a un pobre animal fins a causar-li la mort, davant d'uns quants que, a més d'haver pagat per veure-ho, encara criden "Olé!", embadalits, no és més que una forma de demostrar al Món que s'ignora el significat real de la paraula.
Hi a molts altres temes per tractar, i molt més urgents, com per exemple, que amb la pujada de l'IVA dels espectacles culturals, tals com teatres, concerts ò cinema, l'únic que s'aconsegueix és el tancament progressiu d'aquests equipaments. i, en conseqüència, més atur.
El més trist de tot és que, quan les curses de braus hagin estat declarades BCE (Bé d'interès econòmic, que no cultural,), pretenen que la UNESCO declari aquest macabre espectacle com a Patrimoni de la Humanitat,. Un fet que, és d'esperar que no passi
És una d'aquelles notícies que, en els temps actuals, no sé si sonen a acudit barat o a forma de distreure d'altres temes més candents. Però, d'alguna manera, sonen una mica a retrogradisme.
"Cultural"...Ja saben, al menys, què significa la paraula?. Em sembla que no, doncs considerar "cultural" el fet de martiritzar a un pobre animal fins a causar-li la mort, davant d'uns quants que, a més d'haver pagat per veure-ho, encara criden "Olé!", embadalits, no és més que una forma de demostrar al Món que s'ignora el significat real de la paraula.
Hi a molts altres temes per tractar, i molt més urgents, com per exemple, que amb la pujada de l'IVA dels espectacles culturals, tals com teatres, concerts ò cinema, l'únic que s'aconsegueix és el tancament progressiu d'aquests equipaments. i, en conseqüència, més atur.
El més trist de tot és que, quan les curses de braus hagin estat declarades BCE (Bé d'interès econòmic, que no cultural,), pretenen que la UNESCO declari aquest macabre espectacle com a Patrimoni de la Humanitat,. Un fet que, és d'esperar que no passi
dijous, 6 de juny del 2013
UN CÀNCER QUE NO PARA DE CRÉIXER
A finals del mes passat, el Ministeri de Justícia, a través de l'Institut Nacional d'Estadística, feia públiques les dades del Registre de dones que, durant l'any 2012, han estat identificades com a vcíctimes de violèncioa de gènere . Les estadístiques, tot i ser freds números, no deixen de ser esfereïdores, doncs el registre ha identificat més de 32.000 dones, una xifra realment esgarrifosa en aquest segle XXI que vivim, més si tenim en compte que Espanya és un país d'Europa, on hi ha cada cop més igualdat entre homes i dones.
Pocs dies després de fer-se públiques aquestes dades, es sabia d'un nou cas, concretament, a Caldes de Malavella, a la Comarca de La Selva, un fet que ja elevava a 23 les dones que havien perdut la vida, víctimes de la violència masclista, a tot el teritori espanyol.
Aquest és un dels càncers de la societat, un càncer, però, que malgrat l'enduriment de les lleis penals, dissortadament no para de créixer.
Quàn acabara aquest trègic degoteig de víctimes innocents?. I és que, només que n'hi hagi un sol cas, ja és massa.
Pocs dies després de fer-se públiques aquestes dades, es sabia d'un nou cas, concretament, a Caldes de Malavella, a la Comarca de La Selva, un fet que ja elevava a 23 les dones que havien perdut la vida, víctimes de la violència masclista, a tot el teritori espanyol.
Aquest és un dels càncers de la societat, un càncer, però, que malgrat l'enduriment de les lleis penals, dissortadament no para de créixer.
Quàn acabara aquest trègic degoteig de víctimes innocents?. I és que, només que n'hi hagi un sol cas, ja és massa.
dimecres, 29 de maig del 2013
EL MONUMENT A COLOM...DEL BARÇA
Algíu em comentava, fa un temps, que a Catalunya es barreja el futbol i, sobre tot, el Barça, amb la política, sobre tot per que al club ja se l'anomena "Més que un club", doncs és un dels símbols, no només de Barcelona si no també de Catalunya. També hi ha hagut crítiquews sobre el fet que quan el Barça juga, es mostrin banderes catalanes i "estelades". Quines, si no?.
El dimecres, 22 de Maig passat, apareixia l'emblemàtica estatua de Colom, un dels grans símbols de la capital catalana, vestida amb la samarreta del Barça fruit, segons sembla, d'una campanya publicitària que, segons el 3/24 sabia el divendres, 24 de Maig passat, reportara uns 100.000 euros a les arques municipals.
La polèmica, però, està servida, doncs des de l'altre club esportiu de la ciutat, que és l'Espanyol, els directius van sortir al pas dels fets i, fins i tot, al principi del partit que es va jugar a Cornellà-El Prat, entre els dos equips de la Ciutat Comtal, els més fanàtics espanyolistes van girar-se d'esquena quan els "pericos" van fer el passadís d'honor als flamants campions de Lliga.
Que "la pela és la pela", això tots ho sabem. Però hi ha altres maneres de fer els coses, i no calia vestir Colom del Barça ni de cap altre equip.
El dimecres, 22 de Maig passat, apareixia l'emblemàtica estatua de Colom, un dels grans símbols de la capital catalana, vestida amb la samarreta del Barça fruit, segons sembla, d'una campanya publicitària que, segons el 3/24 sabia el divendres, 24 de Maig passat, reportara uns 100.000 euros a les arques municipals.
La polèmica, però, està servida, doncs des de l'altre club esportiu de la ciutat, que és l'Espanyol, els directius van sortir al pas dels fets i, fins i tot, al principi del partit que es va jugar a Cornellà-El Prat, entre els dos equips de la Ciutat Comtal, els més fanàtics espanyolistes van girar-se d'esquena quan els "pericos" van fer el passadís d'honor als flamants campions de Lliga.
Que "la pela és la pela", això tots ho sabem. Però hi ha altres maneres de fer els coses, i no calia vestir Colom del Barça ni de cap altre equip.
dimecres, 22 de maig del 2013
...I JA EN VAN TRES
En poques setmanes, Catalunya ha vist com des de diferents estaments, era atacada i, curiosament, comparats els catalans amb allò que no sóm ni de bon tros.
Primer va ser un desafortunat reportatge de Telemadrid, emès el 2 de Maig passat, en què es comparava la Generalitat, una Institució democràtica, amb uns règims tan destructius com el nazisme i l'estalinisme, tot sdembrant amb imatges desagradables, un clima d'autèntica confusió entre els espectadors d'aquella Televisió Autonòmica.
El divendres, dia 10 de Maig, i ja ho deiem en el programa del dia 16, eren els nostres veins aragonesos. Bé, el poble, no. Però sí els polítics de dos dels partits democràticament escollits en aquella Comunitat, els qui, per no nomenar les coses pel seu nom, van acabar anomenant "LAPAO", nom absurd, el que es pzarla a la Franja que, vulguin o no, no deixa de ser català.
I el dilluns, 13 de Maig passat, la tercera. En aquest cas, des de la Comunitat Valenciana quin Parlament, dominat majoritàriament pel PP, també gosava atacar el català, una llengua que, vulguin o no, parlen. Això si, amb l'accenjt d'aquella Comunitat. És a dir, el Valencià, una variant que no llengua, del català. Dissortadament, però, els senyors polítics també vn tornar a comparar-nos amb els nazis, tot fent un símil entre l'alemany que es parla a Alemanya i el d'Àustria, perfectament entendible si sabem alemany, encara que té variacions.
I és que, per si Ses Senyories no ho sabien, el català és una sola llengua, amb varoiacions a cada indret. De bén segur que a Andalusia, no aniran a dir que parlen la "llengua andalusa", si no que parlen castellà, naturalment, de la manera que es parli a cada una de les vuit províncies que configuren aquella Comunitat.
Però si anem a la Comunitat Valencfiana, podem comprovar un fet curiós, i és que si anem a un restaurant, elas cambrers ens atendran sempre en castellà, malgrat que després, entre ells, es parlin en valencià..
Primer va ser un desafortunat reportatge de Telemadrid, emès el 2 de Maig passat, en què es comparava la Generalitat, una Institució democràtica, amb uns règims tan destructius com el nazisme i l'estalinisme, tot sdembrant amb imatges desagradables, un clima d'autèntica confusió entre els espectadors d'aquella Televisió Autonòmica.
El divendres, dia 10 de Maig, i ja ho deiem en el programa del dia 16, eren els nostres veins aragonesos. Bé, el poble, no. Però sí els polítics de dos dels partits democràticament escollits en aquella Comunitat, els qui, per no nomenar les coses pel seu nom, van acabar anomenant "LAPAO", nom absurd, el que es pzarla a la Franja que, vulguin o no, no deixa de ser català.
I el dilluns, 13 de Maig passat, la tercera. En aquest cas, des de la Comunitat Valenciana quin Parlament, dominat majoritàriament pel PP, també gosava atacar el català, una llengua que, vulguin o no, parlen. Això si, amb l'accenjt d'aquella Comunitat. És a dir, el Valencià, una variant que no llengua, del català. Dissortadament, però, els senyors polítics també vn tornar a comparar-nos amb els nazis, tot fent un símil entre l'alemany que es parla a Alemanya i el d'Àustria, perfectament entendible si sabem alemany, encara que té variacions.
I és que, per si Ses Senyories no ho sabien, el català és una sola llengua, amb varoiacions a cada indret. De bén segur que a Andalusia, no aniran a dir que parlen la "llengua andalusa", si no que parlen castellà, naturalment, de la manera que es parli a cada una de les vuit províncies que configuren aquella Comunitat.
Però si anem a la Comunitat Valencfiana, podem comprovar un fet curiós, i és que si anem a un restaurant, elas cambrers ens atendran sempre en castellà, malgrat que després, entre ells, es parlin en valencià..
dimecres, 15 de maig del 2013
ELS TRES PEUS DEL GAT
Fa un temps, algú em comentava el fet que els humans som, d'alguna manera, uns "busca raons". Evidentment que uns més que els altres. Però el cert és que sempre hi ha en aquesta vida algú que vol "buscar els tres peus del gat", com vulgarment es diu, creant un problema allà on no n'existeix cap.
De fet, en pocs dies s'ha assistit a diverses mostres, algunes d'elles, fins i tot molt greus, de la creació de polèmica allà on fins el moment de crear-se, aqusta no existia.
La darrera es donavas el dia 9 de Maig passat, a la Comunitat d'Aragó, en quina franja oriental, que limita amb Catalunya, sempre s'ha parlat amb més omenys variacions, caatalà, a més de castellà i la "fabla" aragonesa.
Doncs encara que sembli un d'aquells acudits que podriem dir que són tan innocentons que gairebé són infantils, ara i per obra i gràcia del PP i el Partit Aragonés Regionalista, resulta que a la Franja ja no es parla català, si no LAPAO, que és l'acrònim de "Llengua Aragonesa pròpia de l'Aragó Oriental", mentre que el que es parla a la resta de la comunitat, ja no es diu "Fabla" aragonesa, si no LAPAPYP (Llengua aragonesa pròpia de l'àrea del Pirineu i Prepirineu).
A la vista d'això hem de considerar que totes les llengües tenen variants; tan el català, que és diferent a cada demarcació i, fins i tot, a cada comarca, com el mateix castellà, que és una mica diferent a cada una de les Comunitats que el parlen dinste del territori espanyol. I si anem a Ibetroamèrica, la variabilitat es multiplica, de la mateixa manera que, també el gallec i l'euskera deuen tenir la seva variabilitat a cada província o comarca.
El cert és que algún dia se li encén a algún dels polítics que diuen representar-nos la bombeta de començar a nomenar d'alguna manera les diferents variants de cada una de les llengües oficials del territori espanyol, ja podem preparar-nos per no saber, exactament, de què parlarem.
I és que n'hi ha que després d'organitzar un enrenou, en culpen els qui van voler, utilitzant tots els mitjans al seu abast, evitar-lo.
De fet, en pocs dies s'ha assistit a diverses mostres, algunes d'elles, fins i tot molt greus, de la creació de polèmica allà on fins el moment de crear-se, aqusta no existia.
La darrera es donavas el dia 9 de Maig passat, a la Comunitat d'Aragó, en quina franja oriental, que limita amb Catalunya, sempre s'ha parlat amb més omenys variacions, caatalà, a més de castellà i la "fabla" aragonesa.
Doncs encara que sembli un d'aquells acudits que podriem dir que són tan innocentons que gairebé són infantils, ara i per obra i gràcia del PP i el Partit Aragonés Regionalista, resulta que a la Franja ja no es parla català, si no LAPAO, que és l'acrònim de "Llengua Aragonesa pròpia de l'Aragó Oriental", mentre que el que es parla a la resta de la comunitat, ja no es diu "Fabla" aragonesa, si no LAPAPYP (Llengua aragonesa pròpia de l'àrea del Pirineu i Prepirineu).
A la vista d'això hem de considerar que totes les llengües tenen variants; tan el català, que és diferent a cada demarcació i, fins i tot, a cada comarca, com el mateix castellà, que és una mica diferent a cada una de les Comunitats que el parlen dinste del territori espanyol. I si anem a Ibetroamèrica, la variabilitat es multiplica, de la mateixa manera que, també el gallec i l'euskera deuen tenir la seva variabilitat a cada província o comarca.
El cert és que algún dia se li encén a algún dels polítics que diuen representar-nos la bombeta de començar a nomenar d'alguna manera les diferents variants de cada una de les llengües oficials del territori espanyol, ja podem preparar-nos per no saber, exactament, de què parlarem.
I és que n'hi ha que després d'organitzar un enrenou, en culpen els qui van voler, utilitzant tots els mitjans al seu abast, evitar-lo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)