El dimecres, 19 de Juny passat, el PP de la Comunitat Valenciana sortia amb una d'aquelles idees que, si algú no sap exactament d'on venen les actuals llengües llatines, possiblement es prestara a confusió.
D'una banda, el partit s'entesta en anomenar "llengua" a un dialecte, doncs el diccionari, la gramàtica i la literatura corresponen a les mateixes del català, una llengua de la que es volen separar, senzillament per que no accepten que català i valencà comparteixen molts aspectes.
D'altra banda, i això ja és el súmmum, a algú se li ha encès la bombeta de que el valencià prové, ni més ni menys que del segle VI abans de Jesucrist, una època en la que, òbviament, no existia encara cap de les llengües que es parlen actualment moltes de les quals van començar la seva formació durant l'Edat Mitjana o, fins i tot, una mica abans.
Amb aquestes premises, els "populars" volen que es tramiti una proposició no-de-llei per tal de demanar a la Real Academia Española de la Lengua que, en la propera edició del seu prestigiós Diccionari, reconegui l'existència de la "llengua valenciana".
Què passaria si, arran del tema, a algú se li acudís dir, per exemple, que el català prové de l'arameu, llengua parlada antigament als actuals territoris d'Israel i Palestina. Possiblement sonaria tan a acudit barat com el fet que algú va assegurar un bon dia que els Reis Mags provenien d'Andalusia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada