FEBRER...CARNAVAL.

 Amb el mes de Febrer, arriba el Carnaval, una festa que, en els darrers anys , ha experimentat una gran embranzida a casa nostra.

I és que, any rere any, podem veure pels carrers disfresses, carrosses i comparses que desfilen al ritme de la música, generalment molt alegre; com la música "disco", la samba i la bossanova, originàries del Brasil.

Però durant aquests dies també es celebren sessions de ball en diferents sales o en envelats, muntats a tal efecte.

També els treballadors d'alguns establiments comercials, "dfisfressen" el seu lloc de treball transformant-lo, al menys per unes hores, en quelcom diferent del que normalment són. I, evidentment, també ells mateixos es disfressen amb vestimenta adient a l'ambient que han creat al seu establiment.

Són, en definitiva, dies de disbauxa que, si bé anys enrere estaven presidits per un fred ben viu, sembla que aquest any no seran tan freds.

FOTO: Una comparsa  Font: Google

EL "MACINTOSH", COMPLEIX 40 ANYS.

 

Quan el món de la informàtica es començava a popularitzar, allà pels anys 80 del passat segle XX, i quasi tothom tenia algun dels primers; "ordinadors personals" del moment, molts dels quals permetien fer poques coses més q ue alguns petits programes de jocs o d'experimentació, neixia el "McIntosh".

Es tractava d'un dispositiu ; "tot-en-un" que, d'alguna manera, començava a obrir les portes a la tecnologia actual, encara que la seva capacitat era fporça limitada, doncs només tenia 128 K de memòria, com molts dels que van aparèixer posternirment, fabricats per altres marques, algunes xd'elles ja inexistents.

  Però la creació d'Steve Jobs i Steve Wozniak va anar progressant, i amb el temps, encara que ja no tenien el nom de "McIntosh", els ordinadors d'Apple han continuat anomenant-se; "Mac", en homenatge a aquell primer dispositiu que, si be era inno0vador, també tenia l'inconvenient de ser totalment incompàtible amb el que llavors existia.

  D'aquell primer dispositiu ja en fa 40 anys. I, segurament que alguna publicació, mitjanament sensacionalista, ens dirà que, i en tenim un a casa, la seva venda ens pot reportar molts diners.

Però, en definitiva, ja se'l pot considerar una "peça de museu" de la tecnologia.

Foto: Un "MacIntosh" Font: Europa Press.

UNA PLATAFORMA QUE NEIX COIXA

 Des de ja fa un temps, els principals canals de televisió disposen de plataformes que, d'alguna manera, serveixen d'extensió a la programació que els mateixos emeten en forma de continuïtat.

Aquestes plataformes són, d'alguna manera, una forma fàcil i còmoda de "recuperar" algun programa o pel·lícula que ens haguem perdut del canal a que corresponguin. Les que pertanyen a televisions públiques són totalment lliures i gratuïtes, mentre que les pertanents a canals privats disposne, generalment, de dues versions; la lliure, en que cal "suportar" quelcom de publicitat, i la que, en alguns canals rep el qualificatiu de; "plus", i en altres el de; "premium". Per accedir a elles cal abonar una quota mensual que, això si, ens allibera de tota ùblicitat.

A finals de l'any passat, TV3 engegava el "3CAT". De la plataforma s'ha fet, i se'n fa encara, una extensíssima campanya promocional. Però el més significatiu de la plataforma és que, tot i que en teoria promet molt, en la pràctica ès incompàtible amb determinats dispositius, per molt recents que aquests siguin, tal i com hem pogut comprovar.

Hauria de ser norma genera que, si es crea una plataforma digital, es procuri que aquesta sigui compatible amb tots els dispositius. I que, quan ens hi connectem, no se'ns mostri un vídeo en el que pràcticament, ens obliguen a fer un; "compra-llença-compra" amb dispositius que, com el cas de la prova que hem fet, només fa tres anys que van ser adquirits i posats en marxa.

La plataforma, "acaba de sortir del forn", com molt bé deia un dels spots publicitaris de la mateixa. Però, dissortadament, li falta un bull.

BENVINGUT, 2024!

 Encetem un nou any, 2024. Com sempre, o com quasi sempre, uns preus pugen mentre q ue d'altres, baixen. Alguns es queden "congelats". També l'any que comencem ens porta una sèrie de novetats fiscals; com el fet que els becaris hauran de cotitzar. Per contra, els qui es comprin un cotxe elèctric veuran bonificacions fiscals.

Aquest any es celebra l'Any Chillida, en que es celebra el centenari del naixement del genial escultor basc; Eduardo Chillida, quines obres, moltes d'elles de gran format, es troben al Chillida Leku, un Museu a l'aire lliure que acollirà alghuns dels actes pdincipals de la celebració.

També aquest any, la Ràdio compleix 100 anys a Espanya. I el cert és que està més viva que mai, malgrat que a finals dels anys 70 del passat segle XX, una cançó pronostiqués el contrari.

I la TDFT "puja de nivell", doncs deixa les emissions en definició estàndard (SD), per passar tots els canals a alta definició. Els qui emeten en els dos sistemes fondran a negre el sistema estandard i només emetran en HD. I alguns que emeten en sistema estàndard, passaran automàticament a HD.

També, i segons es feia públoic a finals de l'any passat, aquest any que comencem serà, per la meitat de la Humanitat, any d'Eleccions, tot i que algunes seran gairebé de mentida. I el Banc Europeu d'Inversions estrena nova directora, en aquest cas, la ex-Ministra espanyola; Nadia Calviño.

I, en el camp de la llengua, encetem l'any amb una nova paraula; "Metacíclica", un terme ideat per defugfir l'estigmatització de la menopausa. Encara no figura a cap Dicciponari. Però el més segur ñes que, tart o d'hora, la veurem reflectida, com altres neologismes.

Però el més important és que, si més no, aquest any sigui millor que l'anterior.

"SUPERLLIGA", la polèmica està servida.

 

Des que va ser inventat, el futbol és un esport que ha anat popularitzant-se amb els anys. Així, no és estrany que l'esport-rei estigui present als cinc continents. I, a qualsevol racó, per perdut que sigui, desperti les passions de petits i grans.

La professionalització dels futbolistes va suposar., d'alguna manera, una "pujada de nivell" doncs, com deia la veu en off d'una pel·lícula espanyola dels anys 50 del passar segle XX, "A més de cobrar als tormells, ara els futbolistes cobren als mostradors dels bancs". I, en definitiva, és així, doncs el "peu-pilota" mou milions d'euros al cap de l'any.

Actualment cada pais té una o vàries competicions nacionals; com la Lliga, la Copa del país o la ASupercopa, també del país,  a més de la Champions, que és una competició europea de clubs quie té les seves homònimes continentals a Àsia, Amèrica i Àfrica, essent els campionats del Món, que es celebren cada quatre anys, la màxima expressió d'aquest esport tan globalitzat.

L'any 2021, es va proposar fer una "Superlliga" europea, qioins impulsors van ser, entre d'altres, el Barça i el Reial Madrid. Tot i això, els ens reguladors del futboo; tan europeu, com internacional, no van veure-ho amb gaire bons ulls. I, el tema, va quedar, per dir-ho d'alguna manera, en suspens.

Aquesta setmana passada, el TJUE ha donat la raó als clubs que volien emprendre la nova aventura, deixant en evidència els ens que sempre han regulat l'esport-tei.

S'ha fet púbñic que, en cas que s'emprengui la "superlliga", els partits seran transmesos per televisió "en obert".

Però qui competirà a les Lligues i competicions nacionals de cada país si els equips "grans"! estàn embarcat en la Superlliga?.

FOTO: Senzillament, futbol, encara que ara n'hi hagi de femení. Font: CCMA-3CAT

NP HP SEMBLEN, PÈRÒ LES ANOMENEN; "NADALES"

 El món de la música ha evolucionat en els darrers temps. I, si abans existia el rock, el pop, les balades i altres gèneres; com és el cas del "reggae", actualment ens trobem amb gèneres; "urbans"; com el; "reguetón", el "rap", que va arribar-nos durant la segona meitat dels anys 70 del passat segle XX, o el "trap", una estranya barreja de rap i reguetón.

Les nadales no són menys. I hem passat de les típiques, que es cantaven en anys passats, a quelcom que, si ho escoltem amb detall, ni nadales semblen, encara que parlin d'aquestes Festes.

Ja durant els anys 80 del passat segle XX, un grup de cantants i bandes, tots ells de la cartera d'una mateixa casa discogràfica, es van unir per tal d'enregistrar el disc; "Tocats de Nadal", en el que s'interpretaven una sèrie de cançons que, malgrat ser balades, rock o rumbes, no tenien gaire res a veure amb les nadales; "convencionals". A aquella gravació la van seguir d'altres, amb una mateixa tònica musical.

El darrer que ens ha arrtibat és un recull de "música urbana", és a dir, rap, regueton i trap. A lss cançons, es parla del Nadal. Però el cert és que, encara que les anomenin; "nadales", tampoc és que ho semblin.

BONES FESTES PER A TOTHOM

FOTO: Portada d'un antic disc de nadales de les de sempre

PESSEBRES ABSTRACTES, A BARCELONA.

 

Amb la proximitat del Nadal, i deixant de banda el tema comerçç, moltes poblacions instal·len Pessebres en un lloc públic, generalment, una plaça.

Aquesta és una tradició que ja vé d'anys. I, en algunes poblacions, fins i tot es poden admirar Pessebres Vivents, una "performance" de l'època en que va néixer Jesús, representada per actors no-professionals, generalment, els mateixos habitants de la població.

Barcelona també instal·lava, fa anys, un Pessebre tradicional a la cèntrica; Plaça de Sant Jaume.

Però, d'un temps ençà, els, diguemne, Pessebres que s'han instal·lat no són com mana la tradició, és a dir, la representació del naixement de Jesús, si no quelcom força allunyat d'aquesta reporesentació tradicional.

El d'enguany no és menys. I, tot i els canvis en l'ajuntament, el cert és que la recentment encetada; erta Collboni, no es diferencia en aquest aspecte de la passada; era Colau.

I és que, observant-lo de manera detallada, si bé s'hi veuen llocs emblemàtics de la capital catalana, tals com la icònica; "Pedrera", de Gaudí, el cert és que costa una barbaritat trobar allò que és essencial; el Naixement.

Valentí Castanys, autor d'algun dels monòlegs que va enregistrar; Joan Capri, assegurava en un d'aquests, que ell mateix havia enregistrat, que ell era incapaç de fer un Pessebre abstracte.

Doncs els qui han ideat els darrers Pessebrees de la Plaça de Sant Jaume, certament que li han fet el "sorpasso".

FOTO: Pessebre o nyap?. Font: CCMA-3CAT