En èpoques passades, el fet de fumar era quelcom que, si més no, "vestia", "creava esperit de classe" o, senzillament, "estava bén vist".
I és que el cinerma i, sobre tot, les pel·lícules del gènere; "wesstern",a més de la profusió de la publicitat de marques de tabac, varen propiciar que moltíssima gent s'hi enganxés, donat que la publicitat, que era enganyosa, atribuïa a aquesta substància determinats "beneficis", que ja s'ha demostrat que eren del tot falsos.
En aquells moments era molt freqüent arribar a una empresa i trobar-se els treballadors amb la cigarreta a la ma mentre fei¡en la seva feina un fet que, en alguns llocs, i he estat testimoni del trist fet, només hi havia netedat en aquest sentit just després d'haver passat el Servei de Neteja.
Amb la concienciació social de la perillositat del tabac, no només pels qui fumen, si no també pels qui els envolten, s'han creat espais sense fum a l'interior dels locals; no només de les empreses, si no també de llocs públics; com, ara cafeteries i restaurants.
I, precisament a les empreses, el fet crea absentisme laboral, doncs els treballadors que fumen han de sortit del recinte i, en ocasions, anar lluny dsel mateix, per tal de "satisfer la seva necessitat".
Segons es feia públic a principis de Novembre, una empresa japonesa quina seu central és a Toquio, i que es dedica a la mercadotècnia, ha engegat una campanya, mitjançant la qual els treballadors que no fumen són compensats amb dies extres de vacances. I tot, segons fonts de l'empresa nipona, pewr tal de compensar l'absentisme dels qui fumen, lo qual suposa més càrrega de treball per els no-fumadors durant aquestes estones.
I és que allò que antigament era considerat; "beneficiós", la ciència s'ha encarregat, i amb arguments molt sòlids, de demostrare-ne els perjudicis.
dimecres, 8 de novembre del 2017
dimecres, 1 de novembre del 2017
UN ESPORT POPULAR
Nascut a Regne Unit, on ja se'n practicava una forma primitiva des de l'Edat Mitjana,, el futbol és, juntament amb el tè i les obres literàries de William Shakespeare, possiblement el llegat més popular i valuós que ens ha arribat des d'aquelles illes.
I és que el "peu-pilota", tal i com el definiria un ja desapoaregut company de tasques radiofòniques, és un esport que, des dels infant i adolescents, que el practiquen als patois de les escoles, fins els jugadors professionals i famosos, desperta passions, no només en els qui el practiquen, si no en ekls seguidors dels diferents equips.
Es pot dir que a cada ciutat o poble, per petit que aquest sigui, hi ha, al menys, un equip de futbol. Uns més poderosos i d'altres, evidentment, més modestos.
Girona no és menys en aquest sentit, i la temporada 2016-17 se saldava per l'equip de la capitaol del Gironès amb un ascens a la Primera Divisió espanyola, un fet que permet que l'equip s'enfreonti a,mb els "grans" de l'esport-rei de tot el territori espanyol.
I el diumengre, 29 d'Octubre passat, dia de Sant Narcís, per a més senyes, Montilivi va rebre la visita del Reial Madrid, campió d'Europa de la temporada passada, un conjunt plagat de "galàctics", com en alguna ocasió han estat definits, als qui el Girona passava la ma per la cara, tot derrotant-los per 2 gols a un.
De bén segur que tots ells, tan jugadores, com seguudors, estàn amb la sensació d'estar floltant al damunt d'un núvol.
I és que el "peu-pilota", tal i com el definiria un ja desapoaregut company de tasques radiofòniques, és un esport que, des dels infant i adolescents, que el practiquen als patois de les escoles, fins els jugadors professionals i famosos, desperta passions, no només en els qui el practiquen, si no en ekls seguidors dels diferents equips.
Es pot dir que a cada ciutat o poble, per petit que aquest sigui, hi ha, al menys, un equip de futbol. Uns més poderosos i d'altres, evidentment, més modestos.
Girona no és menys en aquest sentit, i la temporada 2016-17 se saldava per l'equip de la capitaol del Gironès amb un ascens a la Primera Divisió espanyola, un fet que permet que l'equip s'enfreonti a,mb els "grans" de l'esport-rei de tot el territori espanyol.
I el diumengre, 29 d'Octubre passat, dia de Sant Narcís, per a més senyes, Montilivi va rebre la visita del Reial Madrid, campió d'Europa de la temporada passada, un conjunt plagat de "galàctics", com en alguna ocasió han estat definits, als qui el Girona passava la ma per la cara, tot derrotant-los per 2 gols a un.
De bén segur que tots ells, tan jugadores, com seguudors, estàn amb la sensació d'estar floltant al damunt d'un núvol.
dijous, 26 d’octubre del 2017
UNA MENJA DE CIÈNCIA-FICCIÓ
Es parla, i molt, de que hi ha persones que pateixen fam al Món, i s'han proposat moltes solucions que, en la pràctica, no han arribat a implantar-se, per diversos motius.
No sé si heu vist la pel·lícula; "Soylent Green". Doncs en ella els protagonistes mengen uns esrtranys productes, que anomenen; "oylent Yellow" i "Soylent Green", respecticvament.. Uns són com una mena de panets ò baguettes, que són molt tous, mentre que els altres són com una mena de pastilles, de color verd fosc i forma de rombe, aproximadament.
Doncs el dia 20 d'Octubre, el mitjà digital; "Periodista Digital", incloia un reportatge sobre el que hom anomena; "pinso de pobre". Ha estat presentat a la ciutat brasilera de Sâo Paulo, i es presenta com uns grans, de la forma aproximada d'un cigró. Estàn fets, segons ha pogut saber la mateixa plataforma, a base d'aliments a prop de la seva caducitat.
El cert és que, de moment, ja ha provocat controvèrsia al Brasil, malgrat que els creadors de la curiosa menja asseguren, per una banda, que es tracta d'un "aliment complet". I, per l'altra, que s'està investigant la manera de fer aquesta menja més atreactiva. Per exemple, que tingui forma de barretes, galetes, fideus o altra.
"Pinso de pobre", "Menjar per a gossos" (Per la seva similitud). Ara començaran a distribuïr-lo al Brasil. Però sembla que la menja està cridada a generar controvèrsia entre els consumidors.
dimecres, 18 d’octubre del 2017
ON ÉS LA TARDOR?
Estem a 19 d'Octubre i, pràcticament, ja ens hem menjat un mes de la tardor que començava el 22 de Setembre.
Però aquesta tardor que ens ha arribat sembla més aviat una "pròrroga" del calorós estiu que ja fa dies que hem deixat enrere.
I és que no cal mirar les notícies de la televisió si no, senzillamrent, anar a qualsevol de les platges de les nostres contrades i veure com encara la gent es pot banyar doncs, contràriament al que hauria de passar, fa calor, i l'aigua del mar encara és, literalment. "sopa"..
Però aquesta "bonança" meteorològica ens porta altres problemes; com la sequera, amb una disminució considerable del cabal dels pantans que limitara, i molt, el període de rec deñls regadius que usen d'aquella aigua.
I quelcom encara més trist; els incendis que, a més d'empportar-se grans superfícies, tan de bosc, com de conreus, també dissortadament s'han empo0rtat algunes vides humanes.
No es veu la pluja p'er enlloc malgrat que, el dilluns, comencés a fer-ho tímidament sobre una Galícia molt cvastigada pert virulentíssims incendis.
On és aquell "temps de pluja" que hauria de ser la tardor?.
Però aquesta tardor que ens ha arribat sembla més aviat una "pròrroga" del calorós estiu que ja fa dies que hem deixat enrere.
I és que no cal mirar les notícies de la televisió si no, senzillamrent, anar a qualsevol de les platges de les nostres contrades i veure com encara la gent es pot banyar doncs, contràriament al que hauria de passar, fa calor, i l'aigua del mar encara és, literalment. "sopa"..
Però aquesta "bonança" meteorològica ens porta altres problemes; com la sequera, amb una disminució considerable del cabal dels pantans que limitara, i molt, el període de rec deñls regadius que usen d'aquella aigua.
I quelcom encara més trist; els incendis que, a més d'empportar-se grans superfícies, tan de bosc, com de conreus, també dissortadament s'han empo0rtat algunes vides humanes.
No es veu la pluja p'er enlloc malgrat que, el dilluns, comencés a fer-ho tímidament sobre una Galícia molt cvastigada pert virulentíssims incendis.
On és aquell "temps de pluja" que hauria de ser la tardor?.
dijous, 5 d’octubre del 2017
PER LA BOCA, MOR EL PEIX
Durant els convulsos dies, previs a l'1 d'Octubre, va sorgir la polèmica de si les empreses havien o no de controlar l'ús que els seus treballadpors fan de les noves tecnologies.
La polèmica sorgia arran de la sentència a favor d'un treballador polonès, si la memòria npo em falla.
Però, a més d'aquesta polèmica, va sorgir-ne una altra; arran de l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de les ja suspeses lleis del referèndum i de desconnexió, una internauta va utilitzar ubna conegudíssima xarxa social per tal de carregar durament contra Inés Arrimadas, del partitt; "Ciutadans" a qui, per dir-ho d'una manera planera, "desitjava tots els mals".
Segons es va difondre a través de tots els mitjans digitals, aquesta persona va sere immediartament acomiadada de la seva feina, cosa lògica, donada la gravetat dels insults, proferits contrta la Diputada, i airejats a la xarxa social.
Vivim n un món que, volguem-ho o no, està dominat per les noves tecnologies, on no es fa res sense la inestimable col·laboració de les mateixes.
Però hi ha un fet dramàtic,i és que, de la mateixa manera que anys enrere es parlava d'"assignatura absent" a les escoles l'entrenament dels alumnes per que utiklitzéssin bé els mitjans de comunicació de l'època, ara ppdriem parlar tambe de persones que, si bé tenen les noves tecnologies entre les les seves mans, i estàn registrats en xarxes socials amb gran cobertura i poder, no saben mesurar realment si el que hi ¡pujen pot perjudicar terceres persones i, tan greu com el perjudici als altres, el perjudici a ells mateixos.
Per a ells, un consell; Abans d'inserir qualsevol mena d'arxiu a la nostra Xarxa Social, repassem-lo molt bé, no sigui que ens porti conseqüències indesitjables.
La polèmica sorgia arran de la sentència a favor d'un treballador polonès, si la memòria npo em falla.
Però, a més d'aquesta polèmica, va sorgir-ne una altra; arran de l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de les ja suspeses lleis del referèndum i de desconnexió, una internauta va utilitzar ubna conegudíssima xarxa social per tal de carregar durament contra Inés Arrimadas, del partitt; "Ciutadans" a qui, per dir-ho d'una manera planera, "desitjava tots els mals".
Segons es va difondre a través de tots els mitjans digitals, aquesta persona va sere immediartament acomiadada de la seva feina, cosa lògica, donada la gravetat dels insults, proferits contrta la Diputada, i airejats a la xarxa social.
Vivim n un món que, volguem-ho o no, està dominat per les noves tecnologies, on no es fa res sense la inestimable col·laboració de les mateixes.
Però hi ha un fet dramàtic,i és que, de la mateixa manera que anys enrere es parlava d'"assignatura absent" a les escoles l'entrenament dels alumnes per que utiklitzéssin bé els mitjans de comunicació de l'època, ara ppdriem parlar tambe de persones que, si bé tenen les noves tecnologies entre les les seves mans, i estàn registrats en xarxes socials amb gran cobertura i poder, no saben mesurar realment si el que hi ¡pujen pot perjudicar terceres persones i, tan greu com el perjudici als altres, el perjudici a ells mateixos.
Per a ells, un consell; Abans d'inserir qualsevol mena d'arxiu a la nostra Xarxa Social, repassem-lo molt bé, no sigui que ens porti conseqüències indesitjables.
dissabte, 2 de setembre del 2017
ANIMALISME A TEMPS PARCIAL
La nit de dissabte, 2 de Setembre, a diumenge, 3, em va sorprendre una notícia segons la qual l'Alcaldessa de Barcelona; Ada Colau, qui es defineix com a animalista i, com a tal, contrària a les curses de braus, havia felicitat la comunitat musulmana per la que s'anomena; festa del xai.
En aquesta festa són sacrificats, d'una manera molt violenta, multitud de xais, en un record del sacrifici d'Abraham, un fet que, no només està reflectit a La Bíblia, si no que també ho està a L'Alcorà, el llibre sagrat de l'Islàm.
El fet és que, tan salvatge és el que, a més, es considera "festa",consistent en tornar histèric a un pobre toro a base de banderilles i cops d'un capot de color vermell per, finalment, enfonsar-li una espasa fin el puny, per tal de matar-lo, com el de degollar els pobres xais de manera salvatge, dos fets que, senzillament, van en contra dels animals.
Com totes les coses en aquesta vida, el respecte i la defensa dels animals ha de fer-se a temps complert, i no ser-ne segons qui atempta contra la vida dels animals.
En aquesta festa són sacrificats, d'una manera molt violenta, multitud de xais, en un record del sacrifici d'Abraham, un fet que, no només està reflectit a La Bíblia, si no que també ho està a L'Alcorà, el llibre sagrat de l'Islàm.
El fet és que, tan salvatge és el que, a més, es considera "festa",consistent en tornar histèric a un pobre toro a base de banderilles i cops d'un capot de color vermell per, finalment, enfonsar-li una espasa fin el puny, per tal de matar-lo, com el de degollar els pobres xais de manera salvatge, dos fets que, senzillament, van en contra dels animals.
Com totes les coses en aquesta vida, el respecte i la defensa dels animals ha de fer-se a temps complert, i no ser-ne segons qui atempta contra la vida dels animals.
diumenge, 6 d’agost del 2017
INDEPENDÈNCIA I TOLERÀNCIA
Fa pocs dies llegia en un mitjà informatiu digital, de tendèmnvcia més aviat dretana, les declaracions d'un imàm, en el sentit de que, segons les seves paraules, si Catalunya s'independitza després de l'hipotètic referèndum de l'1 d'Octubre, aquesta Comunitat esdevindra musulmana o..."no sera",
Poc dies després llegia en el mateix mitjà una altra notícia que, tan de bo sigui una d'aquestes notícies falses, de les que no cal ni tan sols fer-ne cas, en la que s'explicava que un ex-regidor del PDECAT, el nou partit, nascut de les cendres de l'extincta Convergència, augurava un futur nefast per els no-catalans rresidents a casa nostra, una predicció que, per fer-la més "creïble", anava il·lustrada amb una foto d'un dels episodis més tristos de la Història de la Humanitat; com és el més que condemnable crim que es va cometre, per part dels nazis, contra milers d epersones durant els anys de la II Guerra Mundial.
Estem en el segle XXI, i, des de sempre, a Catalunya ha estat tothom benvingut, fins el punt que, hores d'ara, no només es parla català i castellà en pràctica igualdat de cndicions a casa nostra, si no que ja hi ha comptabilitzades unes 300 llengües, aproximadament. I, a tal efecte, només cal anar a la veina Salt, en alguns de quins carrers, ja no se sent parlar ni el català ni el castellà.
Una cosa és la tolerància, i l'altra , molt diferent, és voler canviar les coses per a pitjor, tal i com semblen voler; tan l'imàm de Barcelona, com l'ex-regidor d'un municipi de comarques gironines.
I, a la vista dels dos camins extrems que es proposen, gairebé que la millor opció passa per no convocar el referèndum, i deixar les coses com estàn, que els catalans no som, en absolut, mal vistos a la resta d'Espanya, cosa que he pogut comprovar personalment.
Ja sé que hi haura qui, possiblement m'anomeni "català renegat". Però la millor forma de conservar el que tenim i som a Catalunya, si és que el controvertit referèndum es celebra finalment, passaria necvessàriament per votar NO de forma massiva.
Poc dies després llegia en el mateix mitjà una altra notícia que, tan de bo sigui una d'aquestes notícies falses, de les que no cal ni tan sols fer-ne cas, en la que s'explicava que un ex-regidor del PDECAT, el nou partit, nascut de les cendres de l'extincta Convergència, augurava un futur nefast per els no-catalans rresidents a casa nostra, una predicció que, per fer-la més "creïble", anava il·lustrada amb una foto d'un dels episodis més tristos de la Història de la Humanitat; com és el més que condemnable crim que es va cometre, per part dels nazis, contra milers d epersones durant els anys de la II Guerra Mundial.
Estem en el segle XXI, i, des de sempre, a Catalunya ha estat tothom benvingut, fins el punt que, hores d'ara, no només es parla català i castellà en pràctica igualdat de cndicions a casa nostra, si no que ja hi ha comptabilitzades unes 300 llengües, aproximadament. I, a tal efecte, només cal anar a la veina Salt, en alguns de quins carrers, ja no se sent parlar ni el català ni el castellà.
Una cosa és la tolerància, i l'altra , molt diferent, és voler canviar les coses per a pitjor, tal i com semblen voler; tan l'imàm de Barcelona, com l'ex-regidor d'un municipi de comarques gironines.
I, a la vista dels dos camins extrems que es proposen, gairebé que la millor opció passa per no convocar el referèndum, i deixar les coses com estàn, que els catalans no som, en absolut, mal vistos a la resta d'Espanya, cosa que he pogut comprovar personalment.
Ja sé que hi haura qui, possiblement m'anomeni "català renegat". Però la millor forma de conservar el que tenim i som a Catalunya, si és que el controvertit referèndum es celebra finalment, passaria necvessàriament per votar NO de forma massiva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)