Aquest any, del que ja ens hem menjat tres mesos, és un any electoral doncs, a més de les Eleccions Sindicals, que tenen lloc a diferents empreses, tan públiques com privades, l'any vé marcat per unes Autonòmiques a Andalusia que es celebraven el diumenge, dia 22 de Març passat, segón dia de la Primavera.
A aquestes seguiran les Municipals, el mes de Maig, que coïncidiran amb Autonòmiques en algunes Comunitats, unes Eleccions Autonòmiques avançades a Catalunya el 27 de Setembre que, mentre que alguns només hi veuehn això, Eleccions Autonòmiques, d'altres les veuen com a "plebiscitàries". I, segons sembla, a finals d'ny, ens tocara anar altre cop al Col·legi Electoral, en aquella ocasió, per escollir el Parlament espanyol.
Els partits, com cada vegada que hi ha eleccions, ja fa temps que "escalfen motors", tan a través de les seves assamblees, a cada Comunitat, com a través d'aparicions als mitjans de comunicació.
El que no ha canviat, tal i com hem pogut veure a la recentment celebrada campanya per les Autonòmiques andaluses és la "guerra de retrets" que, tan als mítins que s'organitzen a diverses poblacions, com a la televisió, es "regalen" els uns als altres en lloc de, com seria lògic, explicar quin és el programa electoral de cada partit.
Així mateix, també ens és possible veure a les llistes la presència de persones que, si bé en el seu dia van jurar i perjurar que mai entrarien a la política, hi estàn ficades fins el coll, lo qual fa que les llistes siguin, en ocasions, una mena d'malgama de polítics "professionals" i de persones que, per dir-ho d'alguna manera molt suau, "proven sort".
Així que el mes de Maig, el 27 de Setembre i, possiblement, a finals d'any, tots a veure qui o què votem.
En aquests casos, no sé si el millor és dir; "Que guanyi el millor" ò, senzillament, tot fent al·lusió a una cançó de Jaume Sisa, que guanyi qui, en els diferents "concursos" (Llegeixi's campanyes electorals) hagfi ensenyat el plumero més gros.
dijous, 26 de març del 2015
dimecres, 18 de març del 2015
20 ANYS SENSE OVIDI MONTLLOR
El dia 10 de Març passat es complien 20 anys del traspàs d'Ovidi Montllor. un cantant i també actor, nascut a Alcoi, però format artísticament a Catalunya, més concretament a Barcelona on, segons ell mateix explicava en un programa, emès per TV3, en qe es feia un recorregut pels primers temps de la "Nova Cançó", va aprendre a tocar la guitarra de manera totalment autodidacta.
Amb motiu de la commemoració van ser molts els actes que es van organitzar a casa nostra; des d'una programació especial a Catalunya Ràdio i TV3, concretament al Canal 33, fins a una obra de teatre. I, a més, Calellla de la Costa, al Maresme, li retra també homenatge dins de la Capitalitast de la Sarsdana que aquella vila maresmenca celebra des d'ara i fins el Març del proper 2016.
Però uns dies abans d'aquesta efemèruide, ens arribava la trista notícia de que a la seva Comunitat natal; la Valenciana, el PP, que governa amb majoria, va rebutjar declarar Any Ovidi Montllor aquest any 2015 en una altra de les "baixades de cavall" a les que ja ens tenen acostumats. Ho argumentraven amb la poc sòlida afirmació de que; "Són valencians, no catalans".
Ells mateixos, tot fent al·lusió a una estrofa de la cançó; "Gola seca", d'aquelkl artista, afirmacven que "No estripem la baralla". El cert és que ja l'han estripada en tres ocasions. La primera va ser al final dels anys 80 el segle passat, quan van voler posar en marxa la seva televisió autonòmica, en que van apropiar-se dels repetidors que donaven senyal de TV3 a aquelles contrades i els van transformar en repedidors de la seva tele. Evidentment, se'n van instal·lar de nous.
La segona va ser quan van fer tancar els repetidors de TV3 sota amenaces. I las tercera, senzillament va consistir en matar allò que tan havien defensat en un moment donat; la seva ràdio i televisió autonòmiques.
Ara, i com si Ovidi Montllor no hagués existit mai, el neguen, malgtrat haver nascut a Alcoi, que es troba a la província d'Alacant.
Què passaria l'any 2039 si el partit que llavors governi Andalusia, la terra natal d'Antonio Machado, girés l'esquenma al poeta, negant-se a commemorar el centenari de la seva mort, senzillament per que va estar a l'actual Castella i Lleó i, com molts altres espanyols, va haver d'exiliar-se, acabanmt els seus dies a Colliure?
Amb motiu de la commemoració van ser molts els actes que es van organitzar a casa nostra; des d'una programació especial a Catalunya Ràdio i TV3, concretament al Canal 33, fins a una obra de teatre. I, a més, Calellla de la Costa, al Maresme, li retra també homenatge dins de la Capitalitast de la Sarsdana que aquella vila maresmenca celebra des d'ara i fins el Març del proper 2016.
Però uns dies abans d'aquesta efemèruide, ens arribava la trista notícia de que a la seva Comunitat natal; la Valenciana, el PP, que governa amb majoria, va rebutjar declarar Any Ovidi Montllor aquest any 2015 en una altra de les "baixades de cavall" a les que ja ens tenen acostumats. Ho argumentraven amb la poc sòlida afirmació de que; "Són valencians, no catalans".
Ells mateixos, tot fent al·lusió a una estrofa de la cançó; "Gola seca", d'aquelkl artista, afirmacven que "No estripem la baralla". El cert és que ja l'han estripada en tres ocasions. La primera va ser al final dels anys 80 el segle passat, quan van voler posar en marxa la seva televisió autonòmica, en que van apropiar-se dels repetidors que donaven senyal de TV3 a aquelles contrades i els van transformar en repedidors de la seva tele. Evidentment, se'n van instal·lar de nous.
La segona va ser quan van fer tancar els repetidors de TV3 sota amenaces. I las tercera, senzillament va consistir en matar allò que tan havien defensat en un moment donat; la seva ràdio i televisió autonòmiques.
Ara, i com si Ovidi Montllor no hagués existit mai, el neguen, malgtrat haver nascut a Alcoi, que es troba a la província d'Alacant.
Què passaria l'any 2039 si el partit que llavors governi Andalusia, la terra natal d'Antonio Machado, girés l'esquenma al poeta, negant-se a commemorar el centenari de la seva mort, senzillament per que va estar a l'actual Castella i Lleó i, com molts altres espanyols, va haver d'exiliar-se, acabanmt els seus dies a Colliure?
dijous, 12 de març del 2015
UN HOTEL ATÈS PER...ROBOTS!
La primera setmana de Març, Barcelona era, novament, l'escenari del Mobile World Congress, un congrés de telefonia mòbil en que ja es pensava en 5G i, sobre tot, en el que hom ha començat a anomenar; "L'Internet de les coses", un univers informàtic en el que tot podria estar més interconnectat que fins ara i, fins i tot, els rellotges intel·ligents ens podrien monitoritzar les constants vitals.
Aquestes novíssimes tecnologies són també les del "fàci-ho vostè mateix" amb l'ajut, per rexemple, de les impressores 3D.
Però és que la robòtica també està avançant a passes agegantades, i al Japó ja estàn preparant un hotel que estara, segons sembla, atès per robots, en lloc de persones.
Aquests "actroides", tal i com se'ls ha batejat, podran, segons han sabut diversos mitjans de comunicació, atendre els clients del sofisticadíssim hotel en diverses llengües, com l'anglès o el xinès mandarí.
Moltes de les prediccions d'Isaac Asimov s'han anat complint. Així, ja tenim teles planes, telèfons que fan gairebé de tot, fins i tot de comandament per algúns aparells de la llar ò de targeta-moneder. o d'entrada d'espectacles, aixì com màquines de tota mena per controlar diversos processos sw producció
L'hotel atès per robots no és, exactament, el que Sir Isaac Asimov va predir. Però si que va predir que els androides serien cada cop més intel·ligents. I no recordso a quin programa de televisió una presentadora va desitjar que les màquines no ens treguin la feina.
Però el que és ben cert és que, on hoi hagi a càlida atenció que una persona ens pot proporcionar, que s'apartin les màquines!.
Aquestes novíssimes tecnologies són també les del "fàci-ho vostè mateix" amb l'ajut, per rexemple, de les impressores 3D.
Però és que la robòtica també està avançant a passes agegantades, i al Japó ja estàn preparant un hotel que estara, segons sembla, atès per robots, en lloc de persones.
Aquests "actroides", tal i com se'ls ha batejat, podran, segons han sabut diversos mitjans de comunicació, atendre els clients del sofisticadíssim hotel en diverses llengües, com l'anglès o el xinès mandarí.
Moltes de les prediccions d'Isaac Asimov s'han anat complint. Així, ja tenim teles planes, telèfons que fan gairebé de tot, fins i tot de comandament per algúns aparells de la llar ò de targeta-moneder. o d'entrada d'espectacles, aixì com màquines de tota mena per controlar diversos processos sw producció
L'hotel atès per robots no és, exactament, el que Sir Isaac Asimov va predir. Però si que va predir que els androides serien cada cop més intel·ligents. I no recordso a quin programa de televisió una presentadora va desitjar que les màquines no ens treguin la feina.
Però el que és ben cert és que, on hoi hagi a càlida atenció que una persona ens pot proporcionar, que s'apartin les màquines!.
dimecres, 4 de març del 2015
TORNEN ELS VELLS TEMPS?
En èpoques passadesm, una de les assignatures curriculars i, òbviament, obnligatòries a les escoles, era la de Religió (Catòlica, naturalment).El cicle xcomençava ja des de petits, amb la que s'anomenava; "Història Sagrada", i continuava al llarg de tot el cicle obligatori d'ensenyament.
La Constitució espabnyola, de 1978, defineix el pais com a "aconfessional", lo qual vol dir que no recolza cap mena de religió en concret. Això si, les que no podien manifestar-se, han "sortit de l'armari", per dir-ho d'alguna manera. I, durant tot aquest temps, si bé s'ensenyava Religió a les escoles, era com quelcom no estrictament curricular.
L'arribada de la "Llei Wert", tal i com es coneix popularment la LOMCE, ens porta novetats, encara que moltes no són altra cosa que despropòsits, com els canvis a la Universitat, l'anomenat "3+2". Però també torna als currículums escolars la Religió, catòlica, per a més senyes, amb l'aprenentatge, o al menys el coneixement, de part de les oracions que hom creia ja oblidades.
Esperem que aquest retrocés no vagi més enllà, tornant a donar al Govern central, i no a la Conferència Episcopal Espanyola, la facultat de proposar candidats a Bisbe davant la Santa Seu.
La Constitució espabnyola, de 1978, defineix el pais com a "aconfessional", lo qual vol dir que no recolza cap mena de religió en concret. Això si, les que no podien manifestar-se, han "sortit de l'armari", per dir-ho d'alguna manera. I, durant tot aquest temps, si bé s'ensenyava Religió a les escoles, era com quelcom no estrictament curricular.
L'arribada de la "Llei Wert", tal i com es coneix popularment la LOMCE, ens porta novetats, encara que moltes no són altra cosa que despropòsits, com els canvis a la Universitat, l'anomenat "3+2". Però també torna als currículums escolars la Religió, catòlica, per a més senyes, amb l'aprenentatge, o al menys el coneixement, de part de les oracions que hom creia ja oblidades.
Esperem que aquest retrocés no vagi més enllà, tornant a donar al Govern central, i no a la Conferència Episcopal Espanyola, la facultat de proposar candidats a Bisbe davant la Santa Seu.
dimecres, 18 de febrer del 2015
FENT PUBLICITAT CONSTANTMENT
En temps passats estava de moda a la ràdio i sembla que, fins i tot torna a ser freqüent en alguns programes de televisió, fer anuncis en directe uns anuncis que, per ràdio, senzillament ens canten les excel·lències del producte o servei que anunciem de viva veu durant el programa. I, a la televisió, mostrant a la pantalla el producte mentre se'n canten les excel·lències.
Anys enrere, la publicitat "directa", només la veiem a les tanques publicitràries i, de manera més freqüent, a ls rondes ciclistes, on cada equip dúu el nom del seu patrocinador. També a les curses de Fòrmula 1 i motos es llueix puiblicitat a les màquines que competeixen a la pista.
La publicitat ha saltat als terrenys de joc , i els esportistes que competeixen s'han tornat, en certa manera, en esportistes-anunci, generalment de la firma que patrocina l'equip, un costúm adoptat pels clubs de bàsquet i handbol, encara que ekl futbol sembla no poder escapar-se del fenòmen.
Però darrerament també han estat els terrenys de joc i espais polivalents els que han adoptat publicitat.
Així, el camp de futbol que l'Espanyol ha estrenat fa pocs anys a Cornellà i que es deia; "Cornellà-El Prat", ja ha deixata quest nom enrere, per ser "Power8 Stadium". O el del Mallorca, abans; "LLuis Sitjar" o "Son Moix", ara també llueix publicitat.
D'altres en canvi, com el Camp Nou, el Santiago Bernabéu, el Vicente Calderón, San Mamés, Anoeta, Riazor, Mestalla, Sánchez Pizjuan, El Sardinero o Benito Villamarín, encara conserven els seus noms originals.
Però no només els camps de futbol, si no també espais polivalents emblemàtics han adoptat publicitat. Tal és el cas del madrileny; Palacio der los Deportes", que actualment es diu; Barclaycard Center".
I és que l'afany de trobar finançament com sigui porta clubs esportius o centres polivalents a modificar el seu nom per sempre, amb mires a aconseguir més diners.
Anys enrere, la publicitat "directa", només la veiem a les tanques publicitràries i, de manera més freqüent, a ls rondes ciclistes, on cada equip dúu el nom del seu patrocinador. També a les curses de Fòrmula 1 i motos es llueix puiblicitat a les màquines que competeixen a la pista.
La publicitat ha saltat als terrenys de joc , i els esportistes que competeixen s'han tornat, en certa manera, en esportistes-anunci, generalment de la firma que patrocina l'equip, un costúm adoptat pels clubs de bàsquet i handbol, encara que ekl futbol sembla no poder escapar-se del fenòmen.
Però darrerament també han estat els terrenys de joc i espais polivalents els que han adoptat publicitat.
Així, el camp de futbol que l'Espanyol ha estrenat fa pocs anys a Cornellà i que es deia; "Cornellà-El Prat", ja ha deixata quest nom enrere, per ser "Power8 Stadium". O el del Mallorca, abans; "LLuis Sitjar" o "Son Moix", ara també llueix publicitat.
D'altres en canvi, com el Camp Nou, el Santiago Bernabéu, el Vicente Calderón, San Mamés, Anoeta, Riazor, Mestalla, Sánchez Pizjuan, El Sardinero o Benito Villamarín, encara conserven els seus noms originals.
Però no només els camps de futbol, si no també espais polivalents emblemàtics han adoptat publicitat. Tal és el cas del madrileny; Palacio der los Deportes", que actualment es diu; Barclaycard Center".
I és que l'afany de trobar finançament com sigui porta clubs esportius o centres polivalents a modificar el seu nom per sempre, amb mires a aconseguir més diners.
dijous, 12 de febrer del 2015
""PODEMOS"...PORTAR-NOS A L'HORT
El dissabte, 31 de Gener pasat, el centre de la capital espanyola va ser l'escenari d'una d'aquelles manifestacions que "fan Història". Era la dels (adeptes o no) d'aquesta nova formació política que, d'un temps ençà, sembla voler menjar-se el Món amb les seves teories, molt properes a les de Syriza, la formació que recentment ha guanyat les eleccions a Grècia.
En el decurs de la mateixa, un exultamnt Pablo Iglesias va carregar contra el que ells anomenen "la casta", és a dir, els qui governen ara, als que, en actes diversos en els que ha anat participant, anomena "enemics", que no adversaris.
També l'hem sentit en altres ocasions carregar durament contra els mitjans de comunicació privats als que, si és que algun dia guanya, els la té sentenciada per que, segons ell; "entorpeixen la democràcia".
I és que, segons ell, la democràcia no és donar veu a tothom, si no treure la dels qui vulguin oposar-se a ell, de la mateixa manera que, tal i com hem vist, es fa a Veneçuela, no mossegant, si no tallant de soca a rel la ma que l'ha empès cap amunt.
Es d'esperar que tal situació no arribi mai a donar-se, doncs el molt "progre" del senyor Iglesias i la seva camarilla que, de guanyar, en definitiva, esdevindrien "casta vulgaris", sembla que volen fer retrocedir aquest pais més de mig segle, imposant allò que s'ha demostrat ineficaç.
En el decurs de la mateixa, un exultamnt Pablo Iglesias va carregar contra el que ells anomenen "la casta", és a dir, els qui governen ara, als que, en actes diversos en els que ha anat participant, anomena "enemics", que no adversaris.
També l'hem sentit en altres ocasions carregar durament contra els mitjans de comunicació privats als que, si és que algun dia guanya, els la té sentenciada per que, segons ell; "entorpeixen la democràcia".
I és que, segons ell, la democràcia no és donar veu a tothom, si no treure la dels qui vulguin oposar-se a ell, de la mateixa manera que, tal i com hem vist, es fa a Veneçuela, no mossegant, si no tallant de soca a rel la ma que l'ha empès cap amunt.
Es d'esperar que tal situació no arribi mai a donar-se, doncs el molt "progre" del senyor Iglesias i la seva camarilla que, de guanyar, en definitiva, esdevindrien "casta vulgaris", sembla que volen fer retrocedir aquest pais més de mig segle, imposant allò que s'ha demostrat ineficaç.
dimecres, 4 de febrer del 2015
+LA POMA QUE ES MENJA EL MÓN
Fa pocs dies es feia públic que Apple, la companyia fundada pel desaparegut; Steve Jobs, juntament amb Steve Wozniak, i que, d'alguna manera, es considera la competènca, no només de Microsoft, si no de totes les altres empreses que es dediquen a la informàtrica i la telefonia mòbil, havia batut tots els rècords de vendes en els darrers mesos, uns números que havien estat tan alts mercès al seu nou gadget; l'iPhone 6, un aparell que en un principi va estar envoltat per la polèmica, doncs va començar a córrer per la xarxa la notícia de que es doblegava.
I el divendres, 30 de Gener passat, una altra notícia assegurava que la marca preferida dels milionaris xinesos a l'hora de fer regals no és altra que la de la poma mossegada, lo qual eleva els seus productes a la categoria de superluxe en aquell pais.
Certament que, anar a una botiga de la marca que, a més, és exclusiva en tot, érs entrar en un altrwe món, de tasl manera que en comerços que no són de la marca si volen tenir-ne prioductes hauran d'adequar un departament amb una decoració el més semblada possible a la de les botigues originals.
I és que, a banda dels preus altíssims que els productes de la marca de Cupertino tenen, la seva exclusivitat és tal que quio tringui un ordinador d'aquesta marca haura de comprar-ho tot d'ells doncs la compatibilitat brilla, precuisament, per la seva absència.
llavors. Per què tenir quelcom car i incompatible si passem amb menys preu i amb més compatibilitat?.
I el divendres, 30 de Gener passat, una altra notícia assegurava que la marca preferida dels milionaris xinesos a l'hora de fer regals no és altra que la de la poma mossegada, lo qual eleva els seus productes a la categoria de superluxe en aquell pais.
Certament que, anar a una botiga de la marca que, a més, és exclusiva en tot, érs entrar en un altrwe món, de tasl manera que en comerços que no són de la marca si volen tenir-ne prioductes hauran d'adequar un departament amb una decoració el més semblada possible a la de les botigues originals.
I és que, a banda dels preus altíssims que els productes de la marca de Cupertino tenen, la seva exclusivitat és tal que quio tringui un ordinador d'aquesta marca haura de comprar-ho tot d'ells doncs la compatibilitat brilla, precuisament, per la seva absència.
llavors. Per què tenir quelcom car i incompatible si passem amb menys preu i amb més compatibilitat?.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)