Tot i que no ho segueixo, ni falta que fa, l'antitelevisió segueix fent de les seves.
Resulta que, dins del GH-14, una d'aquestes grans tonteries que el canal, propietat del senyor Berlusconi, posa en antena, ni que sigui per ocupar hores de televisió, va estar concursant un@ pobr@ noi@, de nom Desirée (Ells ho escriuen amb l'accent a la darrera e...).
Un cop acabat el "xou-concurs", aquesta persona va ser fitxada ràpidament per un d'aquests programes que, a més de ser una olla de grills, sembla ser que els qui hi intervenen tenen com a missió primordial la d'intentar cremar tothom qui "fitxen".
Doncs bé, carbonitzada Belén Esteban, sembla que volien elevar l@ noi@ a la categoria de "princes@ del poble"...Deu d'estar "vacant" el lloc. No?.
No és que ho hagi seguit, ja que aquest "Húndeme", aiuxí s'hauria de titular el programa, sembla haver-se aprofitat d'una persona que, valgvui dir-ho, sembla que de problemes no n'hi dfalten en la vida.
Algú deia des de la plataforma "Periodista Digital" que a Espanya no hi ha lleis que regulisn el món paranormal, i per això Anne Germain, un altre dels personatges clau de l'antitelevisió, va venir a Espanya. El cert és que en aquest país manquen, fins i tot, lleis que protegeixin determinats col·lectius de persones, com és el cas de Desi, una persona a la que, sense haver-li donat gaires oportunitats, hom s'ha encarregat de reduïr-la al no-res, a joguina trencada.
Realment, l'antitelevisió hauria d'estar més regulada per lleis.
divendres, 12 de juliol del 2013
dimarts, 9 de juliol del 2013
UN SOL MÓN, DUES CLASSES DE PERSONES.
Fa uns dies la deficitària "Intereconomía TV" entrevistava el més polèmic periodista que ha existit després del famós "butabnito"; Federico Jiménez Losantos, un personatge que, si bé en ocasipons ha dit veritats com punys, també en altres ocasions ha ben ficat la pota fins la mateixa cuixa.
Un a d'aquestes ocasions en les que el personatge ha ficat la pota no és altra que durant l'entrevista a Intereconomia en que, sense cap mena de consideració, va atacar els Sindicats, la única via que la majoria dels que ens guanyem les mongetes amb la suor del nostre front tenim per tal de reivindicar els nostres drets laborals.
En concret, Losantos afirmava que "CC. OO. i la UGT no haurien d'existir", titllant-los a contionuació de lladres donatr que, a més de les cotitzacions que cada mes paguem religiosamnt els treballadors, i que ens permeten, per exemple, gaudir d'advocats si no gratuïts, sí a més baix preu que al mercat, gtambé rebven, tot i que també els han estat retallades, petites aportacions per part del Tresor Públic, en forma de subvencions.
Tal i com diu l'estrofa d'una cançó del grup tarragoní; "Els Pets"; "Hi ha un sol mon, i dues classes de persones".
Això és veritat si tnim en compte qui ha fet tals declaracions; una persona que pertany a la classe dels que, sense doblegar gaire l'esquena, els cauen els diners a cabassos i, per tant, ni tan sols senten la necessitat d'acudir als Sindicats, doncs per dir-ho d'alguna manera; "ja tenen la vida solucionada".
I és que d'aquesta classe de persones n'hi ha moltes; des dels que corren al darrere d'una pilota fins a personatges com Losantos, passant pels que cada tarda fan el paparina davant les càmeres de l'antitelevisió.
Així doncs, senyor Losantos, els Sindicats tenen dret a existir, ja siguin verticals, horitzontals o diagonals.
Un a d'aquestes ocasions en les que el personatge ha ficat la pota no és altra que durant l'entrevista a Intereconomia en que, sense cap mena de consideració, va atacar els Sindicats, la única via que la majoria dels que ens guanyem les mongetes amb la suor del nostre front tenim per tal de reivindicar els nostres drets laborals.
En concret, Losantos afirmava que "CC. OO. i la UGT no haurien d'existir", titllant-los a contionuació de lladres donatr que, a més de les cotitzacions que cada mes paguem religiosamnt els treballadors, i que ens permeten, per exemple, gaudir d'advocats si no gratuïts, sí a més baix preu que al mercat, gtambé rebven, tot i que també els han estat retallades, petites aportacions per part del Tresor Públic, en forma de subvencions.
Tal i com diu l'estrofa d'una cançó del grup tarragoní; "Els Pets"; "Hi ha un sol mon, i dues classes de persones".
Això és veritat si tnim en compte qui ha fet tals declaracions; una persona que pertany a la classe dels que, sense doblegar gaire l'esquena, els cauen els diners a cabassos i, per tant, ni tan sols senten la necessitat d'acudir als Sindicats, doncs per dir-ho d'alguna manera; "ja tenen la vida solucionada".
I és que d'aquesta classe de persones n'hi ha moltes; des dels que corren al darrere d'una pilota fins a personatges com Losantos, passant pels que cada tarda fan el paparina davant les càmeres de l'antitelevisió.
Així doncs, senyor Losantos, els Sindicats tenen dret a existir, ja siguin verticals, horitzontals o diagonals.
dimarts, 2 de juliol del 2013
UN CONCEERT AMB MOLTA CUA
El dia 29 de Juny passat, el Camp Nou va ser tot un clam, en el marc del Conceret per la Llibertat, celebrat en aquell estadi, escenari de tantes victòries blau-granes.
Més de 70 artistes que, sense cobrar un sol euro, van prestar-se a pujar a l'escenari en una demostració de que amb la música es poden dir també veritats com punys i, tal i com deia Muriel Casals, Presidenta d'ÒMNIUM CULTURAL, "sense anar contra ningú", van protagonitzar una mscrofesta de més de iss hores de durada en que la música i les reivindicacions es van unir en perfecta armonia.
Però el dia següent, des dels dos partits de dretes; PP de Catalunya (que no català), i Ciutadans, van començar a venir els descrèdits i despropòsits; per una banda, amb el conegudíssim discurset arrauxat i ranci d'un PP que, a més, s'entesta en crear poilèmica allà on no n'hi ha, no només al territori català, si no que també ho fa a la resta d'Espanya, com a mostra de la seva arrogància, que li va servir per enganyar tot un país a les eleccions. I, per l'altra, els de C's (Ciutadans), que s'entesten en dir que si TV3 va emprar fons públics per tal de pagar la transmissió que, senzillament, es va fer des de dos quilòmetres de distància. (Però no se'ls sent protestar quan es transmet, des de l'altra punta del Món, la Fòrmula 1, en que cal contractar caríssimes hores de satèl·lit).
Però la cirereta arribava el dilluns, dia 1 de Juliol. I arribava de la mà de la "tele dels bisbes" (13 TV), un canal molt religiós de dia però de nit,en un acte de transformisme pur, esdevé una autènticva piconadora. A més, des del programa "El Cascabel al gato" (...) hom proposava "fer alguna cosa" per evitar "el separatisme"...
Però, suposem que, com sempre, no faran res que no sigui utilitzar, d'alguna manera, el xanttatge, una força que, malgrat que ells no ho creuen així, els afebleix cada cop més.
Més de 70 artistes que, sense cobrar un sol euro, van prestar-se a pujar a l'escenari en una demostració de que amb la música es poden dir també veritats com punys i, tal i com deia Muriel Casals, Presidenta d'ÒMNIUM CULTURAL, "sense anar contra ningú", van protagonitzar una mscrofesta de més de iss hores de durada en que la música i les reivindicacions es van unir en perfecta armonia.
Però el dia següent, des dels dos partits de dretes; PP de Catalunya (que no català), i Ciutadans, van començar a venir els descrèdits i despropòsits; per una banda, amb el conegudíssim discurset arrauxat i ranci d'un PP que, a més, s'entesta en crear poilèmica allà on no n'hi ha, no només al territori català, si no que també ho fa a la resta d'Espanya, com a mostra de la seva arrogància, que li va servir per enganyar tot un país a les eleccions. I, per l'altra, els de C's (Ciutadans), que s'entesten en dir que si TV3 va emprar fons públics per tal de pagar la transmissió que, senzillament, es va fer des de dos quilòmetres de distància. (Però no se'ls sent protestar quan es transmet, des de l'altra punta del Món, la Fòrmula 1, en que cal contractar caríssimes hores de satèl·lit).
Però la cirereta arribava el dilluns, dia 1 de Juliol. I arribava de la mà de la "tele dels bisbes" (13 TV), un canal molt religiós de dia però de nit,en un acte de transformisme pur, esdevé una autènticva piconadora. A més, des del programa "El Cascabel al gato" (...) hom proposava "fer alguna cosa" per evitar "el separatisme"...
Però, suposem que, com sempre, no faran res que no sigui utilitzar, d'alguna manera, el xanttatge, una força que, malgrat que ells no ho creuen així, els afebleix cada cop més.
dimecres, 26 de juny del 2013
D'ON HA SORTIT LA IDEA?
El dimecres, 19 de Juny passat, el PP de la Comunitat Valenciana sortia amb una d'aquelles idees que, si algú no sap exactament d'on venen les actuals llengües llatines, possiblement es prestara a confusió.
D'una banda, el partit s'entesta en anomenar "llengua" a un dialecte, doncs el diccionari, la gramàtica i la literatura corresponen a les mateixes del català, una llengua de la que es volen separar, senzillament per que no accepten que català i valencà comparteixen molts aspectes.
D'altra banda, i això ja és el súmmum, a algú se li ha encès la bombeta de que el valencià prové, ni més ni menys que del segle VI abans de Jesucrist, una època en la que, òbviament, no existia encara cap de les llengües que es parlen actualment moltes de les quals van començar la seva formació durant l'Edat Mitjana o, fins i tot, una mica abans.
Amb aquestes premises, els "populars" volen que es tramiti una proposició no-de-llei per tal de demanar a la Real Academia Española de la Lengua que, en la propera edició del seu prestigiós Diccionari, reconegui l'existència de la "llengua valenciana".
Què passaria si, arran del tema, a algú se li acudís dir, per exemple, que el català prové de l'arameu, llengua parlada antigament als actuals territoris d'Israel i Palestina. Possiblement sonaria tan a acudit barat com el fet que algú va assegurar un bon dia que els Reis Mags provenien d'Andalusia.
D'una banda, el partit s'entesta en anomenar "llengua" a un dialecte, doncs el diccionari, la gramàtica i la literatura corresponen a les mateixes del català, una llengua de la que es volen separar, senzillament per que no accepten que català i valencà comparteixen molts aspectes.
D'altra banda, i això ja és el súmmum, a algú se li ha encès la bombeta de que el valencià prové, ni més ni menys que del segle VI abans de Jesucrist, una època en la que, òbviament, no existia encara cap de les llengües que es parlen actualment moltes de les quals van començar la seva formació durant l'Edat Mitjana o, fins i tot, una mica abans.
Amb aquestes premises, els "populars" volen que es tramiti una proposició no-de-llei per tal de demanar a la Real Academia Española de la Lengua que, en la propera edició del seu prestigiós Diccionari, reconegui l'existència de la "llengua valenciana".
Què passaria si, arran del tema, a algú se li acudís dir, per exemple, que el català prové de l'arameu, llengua parlada antigament als actuals territoris d'Israel i Palestina. Possiblement sonaria tan a acudit barat com el fet que algú va assegurar un bon dia que els Reis Mags provenien d'Andalusia.
dijous, 20 de juny del 2013
UNA LLEI...DESIGUAL
El dissabte, dia 16 de Juny passat, la plataforma "Periodista Digital" titulava una de les seves seccions com a "El dia dels tramposos". El títol es referia, evidentment, als Millet, Bárcenas, Urdangarín...i tants d'altres als que ara, i quàsi per sorpresa, també s'hi ha afegit el que hom qualifica com el "millor jugador de futbol del Món"; Leo Messi.
Just un dia després, la mateixa plataforma oferia la trista notícia de que Hisenda reclamava la quantitat de 17.000 euros, ni més ni menys que a un nen de cinc anys quin pare, després de fer fallida l'empresa que tenia i regentava, es va suïcidar.
De fet, com que el "deutor" és menor, l'obligada a satisfer la quantitat és la mare que, després de tot el que ha passat, també està arruïnada.
Diuen algúns "entesos" que "La llei és igual per a tots". Caldra veure com aquesta "llei igual" soluciona els problemes d'aquesta família. O si, al contrari, aquesta dona haura de recórrer a "Atrapa un Millón", per aconseguir aquesta xifra, mentre que qui l'ha feta, i molt grossa, se n'enriu de la "llei igual per a tots" amb grans riallades.
Just un dia després, la mateixa plataforma oferia la trista notícia de que Hisenda reclamava la quantitat de 17.000 euros, ni més ni menys que a un nen de cinc anys quin pare, després de fer fallida l'empresa que tenia i regentava, es va suïcidar.
De fet, com que el "deutor" és menor, l'obligada a satisfer la quantitat és la mare que, després de tot el que ha passat, també està arruïnada.
Diuen algúns "entesos" que "La llei és igual per a tots". Caldra veure com aquesta "llei igual" soluciona els problemes d'aquesta família. O si, al contrari, aquesta dona haura de recórrer a "Atrapa un Millón", per aconseguir aquesta xifra, mentre que qui l'ha feta, i molt grossa, se n'enriu de la "llei igual per a tots" amb grans riallades.
dimecres, 12 de juny del 2013
UNES PRESSES SOSPITOSES
Fa uns dies, podia llegir les declaracions del Ministre de Cultura; José-Ignacio Wert, en el sentit que el seu departament es donara "moltíssima pressa" per declarar les curses de braus com a Bé d'Interès Cultural.
És una d'aquelles notícies que, en els temps actuals, no sé si sonen a acudit barat o a forma de distreure d'altres temes més candents. Però, d'alguna manera, sonen una mica a retrogradisme.
"Cultural"...Ja saben, al menys, què significa la paraula?. Em sembla que no, doncs considerar "cultural" el fet de martiritzar a un pobre animal fins a causar-li la mort, davant d'uns quants que, a més d'haver pagat per veure-ho, encara criden "Olé!", embadalits, no és més que una forma de demostrar al Món que s'ignora el significat real de la paraula.
Hi a molts altres temes per tractar, i molt més urgents, com per exemple, que amb la pujada de l'IVA dels espectacles culturals, tals com teatres, concerts ò cinema, l'únic que s'aconsegueix és el tancament progressiu d'aquests equipaments. i, en conseqüència, més atur.
El més trist de tot és que, quan les curses de braus hagin estat declarades BCE (Bé d'interès econòmic, que no cultural,), pretenen que la UNESCO declari aquest macabre espectacle com a Patrimoni de la Humanitat,. Un fet que, és d'esperar que no passi
És una d'aquelles notícies que, en els temps actuals, no sé si sonen a acudit barat o a forma de distreure d'altres temes més candents. Però, d'alguna manera, sonen una mica a retrogradisme.
"Cultural"...Ja saben, al menys, què significa la paraula?. Em sembla que no, doncs considerar "cultural" el fet de martiritzar a un pobre animal fins a causar-li la mort, davant d'uns quants que, a més d'haver pagat per veure-ho, encara criden "Olé!", embadalits, no és més que una forma de demostrar al Món que s'ignora el significat real de la paraula.
Hi a molts altres temes per tractar, i molt més urgents, com per exemple, que amb la pujada de l'IVA dels espectacles culturals, tals com teatres, concerts ò cinema, l'únic que s'aconsegueix és el tancament progressiu d'aquests equipaments. i, en conseqüència, més atur.
El més trist de tot és que, quan les curses de braus hagin estat declarades BCE (Bé d'interès econòmic, que no cultural,), pretenen que la UNESCO declari aquest macabre espectacle com a Patrimoni de la Humanitat,. Un fet que, és d'esperar que no passi
dijous, 6 de juny del 2013
UN CÀNCER QUE NO PARA DE CRÉIXER
A finals del mes passat, el Ministeri de Justícia, a través de l'Institut Nacional d'Estadística, feia públiques les dades del Registre de dones que, durant l'any 2012, han estat identificades com a vcíctimes de violèncioa de gènere . Les estadístiques, tot i ser freds números, no deixen de ser esfereïdores, doncs el registre ha identificat més de 32.000 dones, una xifra realment esgarrifosa en aquest segle XXI que vivim, més si tenim en compte que Espanya és un país d'Europa, on hi ha cada cop més igualdat entre homes i dones.
Pocs dies després de fer-se públiques aquestes dades, es sabia d'un nou cas, concretament, a Caldes de Malavella, a la Comarca de La Selva, un fet que ja elevava a 23 les dones que havien perdut la vida, víctimes de la violència masclista, a tot el teritori espanyol.
Aquest és un dels càncers de la societat, un càncer, però, que malgrat l'enduriment de les lleis penals, dissortadament no para de créixer.
Quàn acabara aquest trègic degoteig de víctimes innocents?. I és que, només que n'hi hagi un sol cas, ja és massa.
Pocs dies després de fer-se públiques aquestes dades, es sabia d'un nou cas, concretament, a Caldes de Malavella, a la Comarca de La Selva, un fet que ja elevava a 23 les dones que havien perdut la vida, víctimes de la violència masclista, a tot el teritori espanyol.
Aquest és un dels càncers de la societat, un càncer, però, que malgrat l'enduriment de les lleis penals, dissortadament no para de créixer.
Quàn acabara aquest trègic degoteig de víctimes innocents?. I és que, només que n'hi hagi un sol cas, ja és massa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)