L'esport, i el fútbol en particular, s'ha convertit en un sucosíssim negoci per part d'algúns grans clubs que, en lloc de fomentar un esport sense ànim de lucre, malgrat ser el que més públic mou, sembla que el que facin sigui un "intercanvi dwe cromos" amb els jugadors, persones que, pel que podem comprovar, són, senzillament això, "mercaderia".
En un moment en el que es clama pels drets humans, sembla mentida que, malgrat tot, escoltem encara aquestes xifres astronòmiques per una persona que, senzillament, donara quatre puntades de peu a una pilota els diumenges... i para de comptar, mentre que hi ha persones, com ara els metges, cirurgians i investigadors científics, que es passen hores i més hores treballant per salvar vides i, en moltes ocasions, han de tirar amb mitjans precaris "per que no hi ha pressupost".
Ja sabem que l' "esport-rei" mou molta gent, i també hi ha qui gaudeix veient aquests gairebé insultants intercanvis de persones per diners. Però no seria més productiu invertir aquestes sumes en la investigació cientóifica?.
dijous, 23 de juliol del 2009
diumenge, 19 de juliol del 2009
QUI S'ASSABENTA DE LA MEGAFONIA BAOXA?
Antigament, a les estacions de tren, no hi havia megafonia i, en conseqüència, calia mirar els cartells o panells on s'exposaven senzillament els horaris dels trens. Sí, en canvi, les estacions principals disposaven ja d'una megafonia, ni que fos rudimnentària.
Fa uns quants dies, però, a l'estació de Sants de Barcelona, vaig poder comprovar que la megafonia sonava tan fluixa que, per qui no conegués aquella estació o, en el pitjor dels casos, per persones invidents, que no poden llegir les pantalles, resulta sumament complicat saber per quina via surt el seu tren.
Ja sabem que Renfe està modificant, o modernitzant, els seus serveis, però això tampoc és obstacle per que la megafonia en prou feina s'estolti al vestíbul d'una estacióp tan important.
Fa uns quants dies, però, a l'estació de Sants de Barcelona, vaig poder comprovar que la megafonia sonava tan fluixa que, per qui no conegués aquella estació o, en el pitjor dels casos, per persones invidents, que no poden llegir les pantalles, resulta sumament complicat saber per quina via surt el seu tren.
Ja sabem que Renfe està modificant, o modernitzant, els seus serveis, però això tampoc és obstacle per que la megafonia en prou feina s'estolti al vestíbul d'una estacióp tan important.
divendres, 10 de juliol del 2009
QUAN ES CONFONEN ELS TERMES...
Antigament, i ara també en els paísos on hi ha règims dictatorials, els qui no pensen com el tirà de torn són incòmodes pel règim i, en coinseqüència, se'ls aplica aquella llei que, en el cas d'Espanya, en temps de Franco, s'anomenava "de vagos y maleantes".
Però en temps de democràcia, com ara, també hi ha qui, d'alguna manera, s'inventa formes de silenciar els qui no pensen com "la majoria". Tal és el cas de la sarrianenca Núria Pòrtulas, quines idees van portar, justament a un alt càrrec de l'Admibnistració, a "ficar la pota", i ordenar-ne la detenció.
Tot i que ella està al nostre poble, el cert és que el culebrot segueix, doncs el proper dia 14, si no vaig errat, ha de presentar-se a judici, un judici per, senzillament, "no pensar com la majoria".
Encara, però, hi ha molta gent que, en aquests casos, diu allò amb que l'anterior règim va adoctrinar la gent, és a dir, considerar aquesta persona culpable, criminalitzar-la, doncs ha estat detinguda, tot ignorant que la Constitució espanyola, en un dels seus articles, propugna, justament, la presunció d'innocència. Certament que negant aquesta presunció, es fa un flac favor a aquesta persona.
Esperem, i dexitgem que els jutges no fiquin la pota fins la mateixa cuixa, i absolguin la nostra veïna.
Però en temps de democràcia, com ara, també hi ha qui, d'alguna manera, s'inventa formes de silenciar els qui no pensen com "la majoria". Tal és el cas de la sarrianenca Núria Pòrtulas, quines idees van portar, justament a un alt càrrec de l'Admibnistració, a "ficar la pota", i ordenar-ne la detenció.
Tot i que ella està al nostre poble, el cert és que el culebrot segueix, doncs el proper dia 14, si no vaig errat, ha de presentar-se a judici, un judici per, senzillament, "no pensar com la majoria".
Encara, però, hi ha molta gent que, en aquests casos, diu allò amb que l'anterior règim va adoctrinar la gent, és a dir, considerar aquesta persona culpable, criminalitzar-la, doncs ha estat detinguda, tot ignorant que la Constitució espanyola, en un dels seus articles, propugna, justament, la presunció d'innocència. Certament que negant aquesta presunció, es fa un flac favor a aquesta persona.
Esperem, i dexitgem que els jutges no fiquin la pota fins la mateixa cuixa, i absolguin la nostra veïna.
dijous, 2 de juliol del 2009
UNA MORT MOLT MEDIÀTICA
lLa mort, a finals de Juny, de qui fora el rei del pop; Michael Jackson, ha suscitat mil i un copmentaris de la gent, més encara si tenim en compte les nótícies que han circulat els darrers temps al voltant de la salut i algúns hàbits del músic.
I és que, de la mateixa manera que els seus incondicionals seguidors l'han plorat a llàgrima viva, de bén segur que d'altres, més aviat contraris al fenòmen que Jackson va suposar, també han fet comentaris al respecte, no de lplorar, si no més aviat tot al contrari, sobre tot arran de les darreres notícies que, al voltant de la desaparici´po del mite, han anat sorgint als mitjans.
Possiblement noi arribarem a saber mai tota la veritat sobre les raons o causes de la desaparició del mite, però el cert és que haurem sentit tantes teories com per confondre qualsevol.
I és que, de la mateixa manera que els seus incondicionals seguidors l'han plorat a llàgrima viva, de bén segur que d'altres, més aviat contraris al fenòmen que Jackson va suposar, també han fet comentaris al respecte, no de lplorar, si no més aviat tot al contrari, sobre tot arran de les darreres notícies que, al voltant de la desaparici´po del mite, han anat sorgint als mitjans.
Possiblement noi arribarem a saber mai tota la veritat sobre les raons o causes de la desaparició del mite, però el cert és que haurem sentit tantes teories com per confondre qualsevol.
divendres, 26 de juny del 2009
NO VÈURE-HI MÉS ENLLÀ DE LA PUNTA DEL NAS
Ja fa un temps que els òrgans governamentals espanyols estàn debatint una ampliació de la LLei de l'Avortament quin avantprojecte, des del dia 18 de Juny contempla més supòsits.
Per part de la Conferència Episcopal Espanyola, els atacs a aquesta llei són constants, i cada vegada més durs, en una claríssima ingerència (Sort que no tenen capacitat de decissió) amb la política. Tan és aisí que el mateix dia 18 de Juny, el President de la Conferència Episcopal qualificava l'avortament de "crim", tot instant els parlamentaris a no recolzar la reforma que ara es pretén posar en pràctica. A més, el President de la C. E. argumentava que "és un pecat contra el Cinquè Manament", i amenaçava els qui l aprovin i la practiquin amb l'excomunicació.
El passat dia 14 de Juny saltava a la premsa una d'aquélles notícies que, al llegir-les, deixen la pell de gallina. El rector d'una parròqia de Teià, al Maresme, negava la Primera Comunió a una nena, afectada de Síndrome de Down, tot argumentant l'excusa de que la nena "és un àngel, i no està en pecat", un fet que va causar la lògica ingdignació de la mare.
Essent com és la Conferència Episcopal un oirganisme "regulador" del servei religiós, no sé si s'han assabentat de l'actitud negativa del mossèn qui, segurament, també va "pecar", negant el Sagramen ta la pobra nena.
I la Inquisició?. Certament, ells també mataven (El Cinquè Manament, ho prohibeix). I, per més manca d'ètica, encara no ha sortit ningú dins l'estament religiós que ho hagi condemnat.
Per part de la Conferència Episcopal Espanyola, els atacs a aquesta llei són constants, i cada vegada més durs, en una claríssima ingerència (Sort que no tenen capacitat de decissió) amb la política. Tan és aisí que el mateix dia 18 de Juny, el President de la Conferència Episcopal qualificava l'avortament de "crim", tot instant els parlamentaris a no recolzar la reforma que ara es pretén posar en pràctica. A més, el President de la C. E. argumentava que "és un pecat contra el Cinquè Manament", i amenaçava els qui l aprovin i la practiquin amb l'excomunicació.
El passat dia 14 de Juny saltava a la premsa una d'aquélles notícies que, al llegir-les, deixen la pell de gallina. El rector d'una parròqia de Teià, al Maresme, negava la Primera Comunió a una nena, afectada de Síndrome de Down, tot argumentant l'excusa de que la nena "és un àngel, i no està en pecat", un fet que va causar la lògica ingdignació de la mare.
Essent com és la Conferència Episcopal un oirganisme "regulador" del servei religiós, no sé si s'han assabentat de l'actitud negativa del mossèn qui, segurament, també va "pecar", negant el Sagramen ta la pobra nena.
I la Inquisició?. Certament, ells també mataven (El Cinquè Manament, ho prohibeix). I, per més manca d'ètica, encara no ha sortit ningú dins l'estament religiós que ho hagi condemnat.
divendres, 19 de juny del 2009
TANTS DINERS PER TANT POC
Quan els avui coneguts com a esports de masses van ser inventats o creats, hom no pensava que aquests acabéssin esdevenint negocis o, si més no, formes de moure diners en quantitats exorbitants. Més al contrari, els qui els van crear, segurament que van pensar que havien creat una novedosa forma de fer exercici físic, i res més.
Però, tal i com diu una veu en off al principi d'una pel·lícula espanyola dels anys 50 del passat segle XX; "Si bé en un principi els jugadors cobraven als tormells, ara, també ho fan als mostradors dels bancs".
I és que, per xutar o perseguir una pilota, posar-se sota tres pals i impedir que aquesta passi, o encistellar-la, com és el cas del bàsquet, aquests esportistes cobren quantitats que són de vertígen.
Més de vertígern és el que sabiem a mitjans de Juny; que un club de primera divisió espanyola s'ha gastat la gens menyspreable suma de 170 milions d'euros en dos jugadors que, anem a saber quin rfendiment donaran durant la propera Lliga...
El més dolent del cas és que aquestes despeses excèntriques i gairebé insultants, són vistes amb bons ulls pels organismes reguladors de l'"esport-rei", el president d'una de les quals; la FIFA, aprovava el dia 13 de Juny tal obscenitat davant les càmeres de TV3.
Havent-hi com hi ha organismes reguladors dels esports, quals són les federacions, potser seria necessari que aquestes, fent ús del seu caràcter regulador, tinguéssin a bé fer un toc d'arenció a tant ostentoses pretensions d'algúns presidents de clubs. O és que les federacions també tenen quelcom a recaptar d'aquest pastís?.
Però, tal i com diu una veu en off al principi d'una pel·lícula espanyola dels anys 50 del passat segle XX; "Si bé en un principi els jugadors cobraven als tormells, ara, també ho fan als mostradors dels bancs".
I és que, per xutar o perseguir una pilota, posar-se sota tres pals i impedir que aquesta passi, o encistellar-la, com és el cas del bàsquet, aquests esportistes cobren quantitats que són de vertígen.
Més de vertígern és el que sabiem a mitjans de Juny; que un club de primera divisió espanyola s'ha gastat la gens menyspreable suma de 170 milions d'euros en dos jugadors que, anem a saber quin rfendiment donaran durant la propera Lliga...
El més dolent del cas és que aquestes despeses excèntriques i gairebé insultants, són vistes amb bons ulls pels organismes reguladors de l'"esport-rei", el president d'una de les quals; la FIFA, aprovava el dia 13 de Juny tal obscenitat davant les càmeres de TV3.
Havent-hi com hi ha organismes reguladors dels esports, quals són les federacions, potser seria necessari que aquestes, fent ús del seu caràcter regulador, tinguéssin a bé fer un toc d'arenció a tant ostentoses pretensions d'algúns presidents de clubs. O és que les federacions també tenen quelcom a recaptar d'aquest pastís?.
dijous, 11 de juny del 2009
DICTADURA CIBERNÈTICA
Vivim en l'Era Digital, envoltats de noves tecnologies que són bones per a moltes coses, però també es poden fer tornar en contra dels pobles, en el cas que aquestes caiguin en mans pernicioses i àvides de perpetuar-se indefinidament en el poder.
Això és el que passara, a partir del dia 1 de Juliol a la Xina on, segons una notícia que podiem llegir el passat 8 de Juny, tots els ordinadors que es venguin a partir del primer de Juliol hauran de dur de sèrie un programari, imposat per la dictadura comunista del país, que barrara el pas a pàgines "dolentes" pel poble.
La notícia, en la que es llegeix que aquestes pàgines "dolentes" que estaran en una base de dades, seran les pornogràfiques, cal llegir-la entre línies, doncs de l'Executiu d'aquell país es pot esperar gairebé de tot i, segurament que a la base de dades, no hi haurà únicament pàgines pornogràfiques que, d'altra banda, es poden bloquejar amb l'ajut d'un bon antivirus amb control patern, si no que, per minvar una mica més les ja migradses llibertats del poble xinès, n'incloura moltes d'exteriors al país que, de ben segur que no contindran res de pornografia.
I és que en nom "del poble", els qui governen aquell país fan autèntiques barbaritats, per tal de tallar les ales, precisament a un poble que, un dia, ja va demostrar-los que ja n'està més que fart de la situació.
Això és el que passara, a partir del dia 1 de Juliol a la Xina on, segons una notícia que podiem llegir el passat 8 de Juny, tots els ordinadors que es venguin a partir del primer de Juliol hauran de dur de sèrie un programari, imposat per la dictadura comunista del país, que barrara el pas a pàgines "dolentes" pel poble.
La notícia, en la que es llegeix que aquestes pàgines "dolentes" que estaran en una base de dades, seran les pornogràfiques, cal llegir-la entre línies, doncs de l'Executiu d'aquell país es pot esperar gairebé de tot i, segurament que a la base de dades, no hi haurà únicament pàgines pornogràfiques que, d'altra banda, es poden bloquejar amb l'ajut d'un bon antivirus amb control patern, si no que, per minvar una mica més les ja migradses llibertats del poble xinès, n'incloura moltes d'exteriors al país que, de ben segur que no contindran res de pornografia.
I és que en nom "del poble", els qui governen aquell país fan autèntiques barbaritats, per tal de tallar les ales, precisament a un poble que, un dia, ja va demostrar-los que ja n'està més que fart de la situació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)