Quan els avui coneguts com a esports de masses van ser inventats o creats, hom no pensava que aquests acabéssin esdevenint negocis o, si més no, formes de moure diners en quantitats exorbitants. Més al contrari, els qui els van crear, segurament que van pensar que havien creat una novedosa forma de fer exercici físic, i res més.
Però, tal i com diu una veu en off al principi d'una pel·lícula espanyola dels anys 50 del passat segle XX; "Si bé en un principi els jugadors cobraven als tormells, ara, també ho fan als mostradors dels bancs".
I és que, per xutar o perseguir una pilota, posar-se sota tres pals i impedir que aquesta passi, o encistellar-la, com és el cas del bàsquet, aquests esportistes cobren quantitats que són de vertígen.
Més de vertígern és el que sabiem a mitjans de Juny; que un club de primera divisió espanyola s'ha gastat la gens menyspreable suma de 170 milions d'euros en dos jugadors que, anem a saber quin rfendiment donaran durant la propera Lliga...
El més dolent del cas és que aquestes despeses excèntriques i gairebé insultants, són vistes amb bons ulls pels organismes reguladors de l'"esport-rei", el president d'una de les quals; la FIFA, aprovava el dia 13 de Juny tal obscenitat davant les càmeres de TV3.
Havent-hi com hi ha organismes reguladors dels esports, quals són les federacions, potser seria necessari que aquestes, fent ús del seu caràcter regulador, tinguéssin a bé fer un toc d'arenció a tant ostentoses pretensions d'algúns presidents de clubs. O és que les federacions també tenen quelcom a recaptar d'aquest pastís?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada