Encara no fa un mes que els Estats Units canviaven de President, essent Barack Obama sustituït per qui havia guanyat les passades Eleccions Presidencials; un excèntric; Donald Trump, empresari i neòfit en els assumptes polítics que, a tenor del que hem pogut veure, està disposat a governar per "decretasso".
La primera de les mostres d'aquest sistema va consistir en signar una Ordre Executiva que prohibia l'entrada al pais de ciutadans de set paisos musulmans lo qual, fins i tot, va afectar ciutadans d'aquells paisos que, per una o altra raó, tenen permís legal per estar en territori nord-americà. La decissió ja ha estat revocada, al menys temporalment, per dos Tribunals.
A més, el nou President està resultant incòmode per a molts pàisos; cmençant per la Xina i acabant per la UE,encara que no és així amb Regne Unit, doncs la Primera Ministra d'aquell pais ja l'ha convidat a visitar-lo, malgrat les protestes d'una ciutadania que no el vol veure ni en pintura.
Però si recorrem el Continent Americà des del Sud fins el Nord, podem veure com, entre la devastació que ha provocat el foc a Xile, els problemes que ha viscut el Brasil, tan polítics, com mediambientals, la inseguretat que es viu a paisos com Hondures, Mèxic o Veneçuela, on governa un Nicolàs Maduro que es creu un déu i ara la forma caciquil amb que Donald Trump ha començat a governar els Estats Units, veiem que tots aquests dfets posen en dubte la condició d'"immens jardí", com una coneguda cançó dels anys 70 del passat segle XX qualificava el Contoinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada