Segurament que si recordem la pel·lícula "Jocs de Guerra" recordarem com David Lightmann, el protagonista de la cinta, un estudiant de l'equivalent nord-americà del nostre quart d'ESO o primer de Batxillerat, se les empesca per tal de provocar l'alarma al país, tot saltant-se les estrictes mesures de seguretat que envolten els sistemes informàtics de la Defensa dels Estats Units i, amb la seva acció, arriba a declarar DEF CON-1, que és com s'anomena l'estat de guerra.
El cert és que aquesta situació no és, ni de bon tros, només aplicable a la ciència-ficció. Sense anar més lluny, la passada Setmana Santa un ciberatac que es considera el més gran mai dut a terme va provocar un considerable alentiment d'Internet, un alentiment que, en algunes pàgines, encara es podia notar el dissabte de Pasqua .
Experts, consultats per TV3, asseguraven que Espanya és un dels paísis més vulnerables a un ciberatac, i explicaven al detall quines serien les conseqüències d'un cibertac a gran escala. Els experts posaven com a exemple el d'un hipotètic tall en l'energia elèctrica que ens deixaria sense telecomunicacions i, de retruc, sense activitat ni bancària ni de cap classe.
Que Internet ha de ser lliure, això és cert. Però el més important és que, tot i la lliberetat, tinguem ja sigui a casa o a la nostrea feina, una bona prkitecci´ño de les nostres dades més importants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada